El rànquing de les ciutats europees amb major mortalitat per la manca d’espais verds

Les ciu­tats d’Europa podrien evi­tar fins 43.000 morts a l’any si com­plis­sin amb les indi­ca­ci­ons de l’OMS d’accés a espais verds. Aquesta és la con­clusió a què arri­bat un equip de l’Ins­ti­tut de Salut Glo­bal de Bar­ce­lona (ISGlo­bal), cen­tre impul­sat per la Fun­dació «la Caixa», que ha ana­lit­zat més de 1.000 ciu­tats de 31 països euro­peus i ha ela­bo­rat un rànquing de les ciu­tats euro­pees amb major i menor mor­ta­li­tat atribuïble a la manca d’espais verds. Les dades s’han donat a conèixer a través d’una publi­cació a The Lan­cet Pla­ne­tary Health i la llista ela­bo­rada es pot con­sul­tar a través del web www.​isg​loba​lran​king.​org. Encapçalen el rànquing les ciu­tats ita­li­a­nes de Tri­este i Torí, i les seguei­xen, en les deu pri­me­res posi­ci­ons: Black­pool, Gijón, Brus­sel·les, Le Havre, Bolu­logne-sur-mer, Copen­ha­guen, la Coru­nya i Lió. Men­tre que al top 10 de les ciu­tats amb menys mor­ta­li­tat atribuïble a la falta d’espais verds hi ha, al cap­da­vant, Elx i Telde.

Els espais verds s’asso­cien amb diver­sos efec­tes bene­fi­ci­o­sos per a la salut, entre els quals des­ta­quen una menor mor­ta­li­tat pre­ma­tura, una major espe­rança de vida, menys pro­ble­mes de salut men­tal, menys malal­tia car­di­o­vas­cu­lar, millor funció cog­ni­tiva en nens, nenes i gent gran i nadons més salu­da­bles. Així mateix, aju­den a miti­gar la con­ta­mi­nació atmosfèrica, la calor i el soroll, con­tri­bu­ei­xen al segrest de CO i faci­lien la pràctica d’exer­cici i la interacció social.

L’OMS reco­mana l’accés uni­ver­sal als espais verds i esta­bleix la meta que hi hagi un espai verd d’almenys mitja hectàrea a una distància de no més de 300 metres en línia recta des de cada domi­cili. Par­tint d’aquest objec­tiu i de les dades pro­por­ci­o­na­des per estu­dis ante­ri­ors, un equip de la Ini­ci­a­tiva de Pla­ni­fi­cació Urbana, Medi Ambi­ent i Salut d’ISGlo­bal ha esti­mat la mor­ta­li­tat atribuïble a la manca d’espais verds en 978 ciu­tats i 49 àrees metro­po­li­ta­nes. L’equip científic va obte­nir dades de mor­ta­li­tat per cau­ses natu­rals i de nivells d’espai verd de cadas­cuna de les ciu­tats estu­di­a­des rela­tius a l’any 2015. Poste­ri­or­ment, usant una meto­do­lo­gia d’anàlisi quan­ti­ta­tiva de l’impacte en salut i en base a les dades sobre asso­ci­ació entre espais verds i mor­ta­li­tat pro­por­ci­o­na­des per grans meta-anàlisis publi­ca­des amb ante­ri­o­ri­tat, va esti­mar el nom­bre de morts per cau­ses natu­rals que podria ser evi­tat en cas que cada ciu­tat complís amb la reco­ma­nació de l’OMS. L’estudi posa també de relleu que el 62% de la població estu­di­ada viu en àrees amb menys espais verds dels reco­ma­nats. Aquesta manca d’espai verd esta­ria asso­ci­ada amb 42.968 morts, que es podrien evi­tar com­plint amb les indi­ca­ci­ons de l’OMS i que equi­va­len a un 2,3% del total de la mor­ta­li­tat per cau­ses natu­rals.

«Els nos­tres resul­tats mos­tren que la dis­tri­bució dels espais verds és molt desi­gual entre les ciu­tats a Europa, ja que la mor­ta­li­tat atribuïble a l’expo­sició insu­fi­ci­ent a espais verds oscil·la entre el 0% i el 5,5% del total de les morts natu­rals, segons la ciu­tat, comenta Eve­lise Pereira, inves­ti­ga­dora d’ISGlo­bal i pri­mera autora de l’estudi.»No obs­tant això», –afe­geix–, «l’impacte desi­gual és no només entre ciu­tats, sinó també entre les diver­ses àrees d’una mateixa ciu­tat, la qual cosa col·loca a algu­nes per­so­nes en situ­ació de des­a­van­tatge en funció de la ciu­tat o el barri on vis­quin. Mol­tes vega­des els espais verds no es tro­ben a prop d’on viu la gent, de manera que no gene­ren bene­fi­cis per a la salut.»

La llista de ciu­tats amb majors índexs de mor­ta­li­tat atribuïble a la manca d’espais verds inclou ciu­tats de Grècia, Europa de l’Est, les repúbli­ques bàlti­ques, Itàlia, així com la majo­ria de capi­tals del con­ti­nent. Entre aques­tes dar­re­res, les que mos­tren major mor­ta­li­tat són Ate­nes, Brus­sel·les, Buda­pest, Copen­ha­guen i Riga. «Les ciu­tats euro­pees han d’apos­tar per la recu­pe­ració d’àrees urba­nes per con­ver­tir-les en àrees ver­des, per solu­ci­ons basa­des en la natu­ra­lesa, com les teu­la­des ver­des o els jar­dins ver­ti­cals, i altres mesu­res com reu­bi­car el trànsit i reem­plaçar asfalt per espais i cor­re­dors verds, arbrat urbà o parcs de but­xaca. Així mateix, el nos­tre estudi mos­tra la importància que els espais verds siguin acces­si­bles i esti­guin pròxims als domi­ci­lis», con­clou Mark Nieuwen­huij­sen, direc­tor de la Ini­ci­a­tiva de Pla­ni­fi­cació Urbana, Medi Ambi­ent i Salut d’ISGlo­bal.