La Generalitat engreixa la plantilla

El projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2022 –l’aprovació dels quals dependrà de l’abstenció de la CUP, el PSC o En Comú Podem– preveu un increment de 28.882 places de treballadors públics en relació amb el 2020, amb un augment de l’11,7%, fins a 276.001. Això no vol dir que l’any que ve es creïn aquests llocs de treball, perquè s’inclouen les incorporacions extraordinàries dels dos últims anys per la pandèmica de la covid. El gruix de l’ampliació de plantilla es concentra al Departament de Salut (17.663 places), seguit per l’augment del personal en ensenyament (5.498 places) i el reforç en l’àmbit de la seguretat (mossos, bombers i agents rurals), amb 1.122 més.

El Departament de Salut és el que te un pressupost més gran: 11.171 milions d’euros, amb un augment de 1.382 milions, que inclou una dotació extraordinària de 500 milions d’euros per seguir afrontant la despesa sanitària derivada de la pandèmia (el govern espanyol ha anunciat que l’any vinent no transferirà fons per aquest concepte, pel qual Catalunya ha rebut més de 3.000 milions entre els anys 2020 i 2021 de l’Estat), i 205 milions més per mantenir els programes extraordinaris de contractació de personal per la covid i per atendre els fons Next Generation. Segons el sindicat Metges de Catalunya (MC), els 11,171 milions queden “molt curts” per fer front a la despesa que genera l’atenció a la pandèmia i a la postpandèmia i per revertir les retallades sanitàries aplicades des del 2010, de manera que mantenen “l’infrafinançament crònic” de la sanitat pública.

Aquest sindicat també adverteix que la quantitat prevista per l’executiu català no permetrà fer les inversions que “requereix el sistema de manera prioritària, com ara millorar les condicions laborals i retributives dels professionals, abordar el relleu generacional ni incrementar la plantilla de facultatius o renovar i fer el manteniment de les infraestructures i els equipaments”. Segons MC, si es descompten els fons extraordinaris habilitats per a la lluita contra la covid, el pressupost és “merament continuista”. Recorda que el conseller Josep Maria Argimon havia demanat com a mínim 12.000 milions d’euros amb aquest escenari, i l’organització afirma que perquè el sistema públic de salut surti de l’UCI necessita una injecció de recursos del voltant de 15.000 milions anuals.

El segon departament amb més recursos és el d’Ensenyament, que preveu la reducció de ràtios a P3 de 25 a 20 alumnes i la instauració de la gratuïtat de l’educació infantil de 2 a 3 anys (P2). Des de CCOO, assenyalen que destinar 90 milions a la gratuïtat de P2 és “insuficient” –només arribarà a les famílies de les llars d’infants públiques– i que vigilaran que la reducció de ràtios a P3 de 25 a 20 alumnes no suposi el tancament de cap grup. El sindicat USTEC-STEs també troba insuficient l’augment, i recorda que la llei d’educació de Catalunya assenyala que s’ha d’invertir en ensenyament el 6% del PIB i que ara no s’arriba a la meitat. El sector també ha trobat a faltar més inversió per a l’escola inclusiva i per a l’FP, ja que consideren inconcrets els 23 milions del pla de xoc anunciat per a aquesta etapa educativa.

El projecte de pressupostos preveu una despesa pública de 38.139 milions d’euros, 5.618 milions més que en els comptes del 2020. Gairebé la meitat de l’augment del 7,3% de la despesa prové dels fons europeus. El govern espera rebre 2.142 milions d’euros procedents dels fons Next Generation: 614 milions són del fons REACT, que la Generalitat rep directament de les institucions comunitàries, i 1.528 milions són del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), que el govern espanyol gestiona i transfereix com vol a les comunitats autònomes.

L’augment del 17,3% de la despesa és enganyós, perquè el pressupost del 2020 es va aprovar abans de la pandèmia i es van incorporar més despeses. Per exemple, es destaca que els 5.022 d’euros que els departaments disposaran per a depesa no finalista representa un increment del 18,6%, que en el cas de Salut és d’un 15%. En canvi, si es compara la despesa realment efectuada el 2021, la despesa en salut només creix un 4,3%.

Sobre els increments de recursos, els departaments d’Educació i Salut són els únics amb augments que superen els 1.000 milions. El de Drets Socials s’hi queda a prop, amb 905 milions més que el 2020. En l’àmbit del benestar, es destinen 400 milions d’euros a la renda garantida de ciutadania i es reserven 4 milions d’euros per finançar un pla pilot per implementar la renda bàsica universal, que es posaria en marxa el desembre del 2022.

Javier Pacheco, secretari general de CCOO, es va reunir amb el conseller d’Economia, Jaume Giró, i li va fer arribar la valoració negativa del sindicat pel fet que s’hagi “renunciat a augmentar els ingressos fiscals provinents de les rendes més altes” i la necessitat d’incrementar els recursos per habitant, especialment en els capítols de Salut i Educació. També es va queixar que els comptes no preveuen una partida específica per al Pacte Nacional per a la Indústria, que s’està negociant.

En la mateixa línia es manifesta la UGT, que en un comunicat afirma que Catalunya necessita superar la crisi i “accelerar les transformacions cap a un model econòmic i productiu més just, solidari i sostenible, que afronti el repte tecnològic i climàtic, i amb una mirada feminista, que posi al davant de tot la salut i el benestar”.