Els turistes venen a veure el volcà, però s’hi estan menys dies que abans de l’erupció
Mirador de Tajuya. Una plaça alçada davant l’església de la Sagrada Familia d’aquest petit nucli del municipi d’El Paso que, des que va començar l’erupció a Cumbre Vieja, s’ha convertit en un dels llocs de pelegrinatge de l’illa, amb milers de turistes fent-t’hi cap cada dia, que s’afegeixen als palmeros que hi van per veure cap on van les colades i als mitjans de comunicació, que n’han fet un plató improvisat.
Són quarts de tres de la tarda i a aquesta hora no hi ha problemes per trobar lloc al petit aparcament que hi ha sota el mirador, amb el terra negre de cendra. Uns quants fotògrafs –professionals i aficionats– paren les seves càmeres per retratar el volcà que, ara mateix, deixa anar una bona columna de fum negre. La cendra, però, cau, aquest cop, cap al sud.
Arriba un autobús i en baixen una seixantena de turistes britànics. “Venim de Tenerife. Hem arribat fa una estona en vaixell i marxarem abans del vespre”, ens explica una dona que es lamenta d’haver-se oblidat la càmera amb teleobjectiu al seu país. El grup de turistes omple de seguida el mirador, excepte la part reservada als mitjans de comunicació, on un parell de televisions, a aquella hora de la tarda, recullen els estris, després d’haver entrat en directe en els telenotícies.
Els britànics formen part del que ja s’anomena turisme de volcà, uns visitants que arriben a La Palma expressament per veure l’erupció de Cumbre Vieja, atrets per l’insòlit espectacle de la natura, però que, difícilment, veuen res del rastre de destrucció deixat per les colades de lava.
És un tipus de turisme que va omplir l’illa pel pont del Pilar i que totes les previsions assenyalen que la tornaran a omplir durant els festius d’aquesta setmana entrant. Un turisme que s’està a l’illa entre dos i tres dies de mitjana, lluny dels cinc que hi restaven els visitants que arribaven a La Palma abans de l’erupció.
De fet, quan va començar l’erupció de Cumbre Vieja, el 19 de setembre passat, el turisme va abandonar l’illa. L’ocupació en aquells moments era del 56%, amb un turisme majoritàriament d’esport i natura, que va a la Isla Bonita a gaudir dels seus atractius naturals, com el parc de la Caldera de Taburiente, la ruta dels volcans, el Roque de los Muchachos o el bosc dels Tilos.
L’atractiu del volcà va provocar, ben aviat, un repunt de les visites a l’illa, però l’ocupació mitjana ha baixat fins al 31% al novembre.
A diferència del que passa a Tenerife o Gran Canària, el turisme de sol i platja és minoritari a La Palma i s’instal·la majoritàriament a l’oest de l’illa, a Puerto Naos (ara sense accés i desallotjat després que la lava tallés la carretera que hi porta) i al complex Teneguía Princess, al sud, on ara s’hi allotgen veïns que han perdut casa seva. L’altra gran punt turístic de La Palma és Los Cancajos, a la banda de Santa Cruz, però en aquesta part de l’illa, els alisis sovint acumulen núvols a les muntanyes i el sol no llueix.
“El sector necessita un pla de contenció perquè les empreses puguin hivernar el temps que faci falta. I un cop s’apagui el volcà, cal tenir a punt un pla de recuperació”, diu Jorge Marichal, de la patronal Ashotel.
