ILLA QUEDA PRIMER

Primer el president Torra anuncia, a principis del 2020, la voluntat de fer eleccions per falta d’entesa entre els socis de govern. Dies més tar, l’esclat de la pandèmia de la covid-19 congela la decisió. La inhabilitació del president a finals de setembre força el vicepresident Aragonès a convocar-les. La data escollida és, primer, el 14 de febrer del 2021. La quarta onada de la pandèmia obliga a repensar-s’ho i a establir el 30 de maig. Els recursos contra la decisió prosperen i la justícia torna a prendre decisions polítiques: ordena votar el 14-F. Enmig d’aquest ball de dates i de dades pandèmiques, el país vota al febrer i les urnes donen el primer lloc als socialistes, encapçalats pel ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, en un intent fracassat de fer un tomb electoral que accentua l’enfonsament de Cs i fa curt a l’hora de desplaçar la majoria independentista, que per primer cop supera el 50% en unes eleccions, això sí, amb baixa participació. Illa torna a demostrar, com havia fet Arrimadas el 2017, que quedar primer no és sinònim de victòria. L’independentisme, per la seva banda, exemplifica que sumar majoria absoluta no comporta saber fer-la servir de manera ràpida. La formació de govern es fa esperar.