Vulneracions i discriminacions

La Convenció dels drets de les persones amb discapacitat és un acord aprovat per Nacions Unides (ONU) al 2008 i d’obligat compliment per tots els països, però la seva aplicació ha estat insuficient als darrers anys. La Convenció defensa drets fonamentals com la llibertat per prendre decisions personals, el respecte per la diferència o la inclusió social de totes les persones, més enllà de les seves capacitats.

Aquesta Convenció és el marc legal per defensar els drets del col·lectiu en qüestions bàsiques com poder treballar, accedir a un habitatge, formar una família o tenir plena capacitat jurídica. Moltes de les vulneracions en aquests àmbits, a més, afegeixen una discriminació per raó de salut mental, i per l’estigma associat a tenir un trastorn mental.

En aquest sentit, les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies viuen cada dia situacions en les que pateixen aquesta doble vulneració i discriminació per raó de salut mental. La campanya #DretsenSalutMental visibilitza algunes d’aquestes situacions i ofereix informació i recursos per saber què fer davant d’una possible vulneració i discriminació.

75 associacions

SMC treballa per la defensa dels drets en salut mental a través de la seva xarxa de 75 entitats federades, que ofereixen informació, orientació i suport per acompanyar a les persones que veuen vulnerats els seus drets per raó de salut mental. Les associacions expliquen què fer davant d’aquestes situacions amb l’objectiu d’esgotar totes les vies de diàleg i restauració dels drets vulnerats, abans d’iniciar la reclamació o denúncia administrativa o judicial. A banda de la xarxa de 75 entitats federades, SMC disposa també de 15 Espai Situa’t, un servei d’informació i orientació que assessora també en temes de drets, i és la porta d’entrada al Justament, el servei d’assessorament jurídica en salut mental. La campanya #DretsenSalutMental recull els testimonis de persones i familiars del moviment associatiu.

Testimonis

La campanya #DretsenSalutMental recull els testimonis de persones i familiars d’aquest moviment associatiu, com el de Marc Benítez, activista per la salut mental a l’associació Trebolmente: “Moltes vegades no fem denúncia per la por a donar la cara, per evitar fer front a situacions desagradables o per desconeixement sobre els nostres drets. A vegades, quan sents la paraula boig abaixes el cap i marxes”. “La discriminació ens fa molt de mal a nosaltres i a les nostres famílies. L’estigma en salut mental té molt a veure amb el desconeixement i la manca d’informació sobre els trastorns mentals”, afegeix.

Un altre testimoni és el de Mercè Torrentallé, presidenta de l’associació Salut Mental La Noguera, vocal de la Junta de la Federació SMC i vicepresidenta d’Obertament: “Les persones amb problemes de salut mental no estem brotades 24 hores al dia ni 365 dies a l’any. Per això reclamem la capacitat jurídica per prendre les decisions sobre la nostra pròpia vida. En aquest sentit, és important el document de la presa de decisions anticipades que et permet agafar les regnes de la teva vida segons les teves voluntats i necessitats”.

L’activista Rosa García, presidenta de l’associació Trebolmente, parla de l’estigma: «Les persones amb diagnòstic psiquiàtric ens posem una capa d’invisibilitat per por a sentir-nos rebutjades, a ser jutjats, apartats o perquè se’ns considera violentes”. Per la seva banda, Montserrat Aguilera, activista per la salut mental a l’Associació Salut Mental Baix Llobregat Nord, reclama un sistrema sanitari més humà. “En un moment de crisis -explica- podem necessitar d’un ingrés hospitalari però ha de ser respectant les nostres voluntats de tractament. Necessitem un sistema sanitari humà i de qualitat, sense mesures coercitives, com poden ser de tipus químiques, amb la sobremedicació, o físiques, amb les mecàniques, que deixen immobilitzada a la persona durant llargs períodes de temps”. “És important conèixer els nostres drets i denunciar quan sigui necessari perquè així es reconeguin les nostres capacitats. I que no es miri el nostre diagnòstic, per exemple, quan volem accedir un habitatge digne”, afegeix.