Salut mental i vulneració de drets

Vul­ne­ra­ci­ons i dis­cri­mi­na­ci­ons

La Con­venció dels drets de les per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat és un acord apro­vat per Naci­ons Uni­des (ONU) al 2008 i d’obli­gat com­pli­ment per tots els països, però la seva apli­cació ha estat insu­fi­ci­ent als dar­rers anys. La Con­venció defensa drets fona­men­tals com la lli­ber­tat per pren­dre deci­si­ons per­so­nals, el res­pecte per la diferència o la inclusió social de totes les per­so­nes, més enllà de les seves capa­ci­tats.

Aquesta Con­venció és el marc legal per defen­sar els drets del col·lec­tiu en qüesti­ons bàsiques com poder tre­ba­llar, acce­dir a un habi­tatge, for­mar una família o tenir plena capa­ci­tat jurídica. Mol­tes de les vul­ne­ra­ci­ons en aquests àmbits, a més, afe­gei­xen una dis­cri­mi­nació per raó de salut men­tal, i per l’estigma asso­ciat a tenir un tras­torn men­tal.

En aquest sen­tit, les per­so­nes amb pro­ble­mes de salut men­tal i les seves famílies viuen cada dia situ­a­ci­ons en les que patei­xen aquesta doble vul­ne­ració i dis­cri­mi­nació per raó de salut men­tal. La cam­pa­nya #Dret­sen­Sa­lut­Men­tal visi­bi­litza algu­nes d’aques­tes situ­a­ci­ons i ofe­reix infor­mació i recur­sos per saber què fer davant d’una pos­si­ble vul­ne­ració i dis­cri­mi­nació.

75 asso­ci­a­ci­ons

SMC tre­ba­lla per la defensa dels drets en salut men­tal a través de la seva xarxa de 75 enti­tats fede­ra­des, que ofe­rei­xen infor­mació, ori­en­tació i suport per acom­pa­nyar a les per­so­nes que veuen vul­ne­rats els seus drets per raó de salut men­tal. Les asso­ci­a­ci­ons expli­quen què fer davant d’aques­tes situ­a­ci­ons amb l’objec­tiu d’esgo­tar totes les vies de diàleg i res­tau­ració dels drets vul­ne­rats, abans d’ini­ciar la recla­mació o denúncia admi­nis­tra­tiva o judi­cial. A banda de la xarxa de 75 enti­tats fede­ra­des, SMC dis­posa també de 15 Espai Situa’t, un ser­vei d’infor­mació i ori­en­tació que asses­sora també en temes de drets, i és la porta d’entrada al Jus­ta­ment, el ser­vei d’asses­so­ra­ment jurídica en salut men­tal. La cam­pa­nya #Dret­sen­Sa­lut­Men­tal recull els tes­ti­mo­nis de per­so­nes i fami­li­ars del movi­ment asso­ci­a­tiu.

Tes­ti­mo­nis

La cam­pa­nya #Dret­sen­Sa­lut­Men­tal recull els tes­ti­mo­nis de per­so­nes i fami­li­ars d’aquest movi­ment asso­ci­a­tiu, com el de Marc Benítez, acti­vista per la salut men­tal a l’asso­ci­ació Tre­bol­mente: “Mol­tes vega­des no fem denúncia per la por a donar la cara, per evi­tar fer front a situ­a­ci­ons des­a­gra­da­bles o per des­co­nei­xe­ment sobre els nos­tres drets. A vega­des, quan sents la paraula boig abai­xes el cap i mar­xes”. “La dis­cri­mi­nació ens fa molt de mal a nosal­tres i a les nos­tres famílies. L’estigma en salut men­tal té molt a veure amb el des­co­nei­xe­ment i la manca d’infor­mació sobre els tras­torns men­tals”, afe­geix.

Un altre tes­ti­moni és el de Mercè Tor­ren­tallé, pre­si­denta de l’asso­ci­ació Salut Men­tal La Noguera, vocal de la Junta de la Fede­ració SMC i vice­pre­si­denta d’Ober­ta­ment: “Les per­so­nes amb pro­ble­mes de salut men­tal no estem bro­ta­des 24 hores al dia ni 365 dies a l’any. Per això recla­mem la capa­ci­tat jurídica per pren­dre les deci­si­ons sobre la nos­tra pròpia vida. En aquest sen­tit, és impor­tant el docu­ment de la presa de deci­si­ons anti­ci­pa­des que et per­met aga­far les reg­nes de la teva vida segons les teves volun­tats i neces­si­tats”.

L’acti­vista Rosa García, pre­si­denta de l’asso­ci­ació Tre­bol­mente, parla de l’estigma: «Les per­so­nes amb diagnòstic psi­quiàtric ens posem una capa d’invi­si­bi­li­tat per por a sen­tir-nos rebut­ja­des, a ser jut­jats, apar­tats o perquè se’ns con­si­dera vio­len­tes”. Per la seva banda, Mont­ser­rat Agui­lera, acti­vista per la salut men­tal a l’Asso­ci­ació Salut Men­tal Baix Llo­bre­gat Nord, reclama un sis­trema sani­tari més humà. “En un moment de cri­sis -explica- podem neces­si­tar d’un ingrés hos­pi­ta­lari però ha de ser res­pec­tant les nos­tres volun­tats de trac­ta­ment. Neces­si­tem un sis­tema sani­tari humà i de qua­li­tat, sense mesu­res coer­ci­ti­ves, com poden ser de tipus químiques, amb la sobre­me­di­cació, o físiques, amb les mecàniques, que dei­xen immo­bi­lit­zada a la per­sona durant llargs períodes de temps”. “És impor­tant conèixer els nos­tres drets i denun­ciar quan sigui neces­sari perquè així es reco­ne­guin les nos­tres capa­ci­tats. I que no es miri el nos­tre diagnòstic, per exem­ple, quan volem acce­dir un habi­tatge digne”, afe­geix.