“Benvolgut president”
Centenars de persones s’acosten a l’oficina parlamentària de Puigdemont, Comín i Ponsatí al Born per deixar comentaris i dedicatòries als eurodiputats
-
Una jove signa en el llibre de visites de l’oficina C. RIBERA. -
Fotomuntatge amb una selecció de dedicatòries. -
La protesta de la PAH del desembre PAH BARCELONA. -
Fotomuntatge amb una selecció de dedicatòries. -
Fotomuntatge amb una selecció de dedicatòries. -
Fotomuntatge amb una selecció de dedicatòries. -
Fotomuntatge amb una selecció de dedicatòries. -
Fotomuntatge amb una selecció de dedicatòries. -
“Benvolgut president”.
RECONEIXEMENT DE PAÍS
La majoria de dedicatòries s’adrecen als tres eurodiputats no pas pel seu càrrec actual, sinó pel de president i consellers ANIVERSARI Els eurodiputats fa dos anys que van poder acreditar-se definitivament com a diputats europeus després del procés judicial victoriósUNA MICA DE TOT
Hi ha signants procedents de tot el país i de més enllà, redactats majoritàriament en català però també en castellà, basc, anglès, francès i italiàCONSOLIDATS
L’oficina es va obrir quan faltava poc per al segon aniversari de la victòria judicial que els va permetre ser eurodiputatsÉs l’oficina parlamentària dels eurodiputats d’un partit, però la ciutadania s’hi acosta, més enllà de partidismes, com si fos la porta de comunicació amb l’exili. Des que l’octubre passat va obrir el local a Barcelona dels eurodiputats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, centenars de persones han passat per aquests baixos situats en un carrer del Born, presidits per una foto gegant dels tres polítics. Els visitants s’hi acosten per interessar-se pels serveis que ofereix aquest punt de connexió amb Europa però, sobretot, per manifestar el seu escalf als tres eurodiputats exiliats i també al conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig. Són els quatre destinataris dels missatges manuscrits que molts passavolants estampen al llibre de visites que presideix la recepció d’un local situat a mig camí exacte entre el Parlament de Catalunya i el Palau de la Generalitat. L’oficina parlamentària està finançada íntegrament per la partida de la cambra europea assignada a tots els eurodiputats. Generalment, cada parlamentari disposa de la seva oficina, però en el cas de Puigdemont, Comín i Ponsatí s’ha decidit compartir el local, on està previst que aviat comencin a fer compareixences virtuals en els actes oberts al públic que es programaran.
El director de l’oficina, Aleix Sarri, amb una llarga experiència als passadissos polítics de la UE, explica que l’entrada i sortida a l’oficina –que és a peu de carrer– de catalans, i també persones d’altres nacionalitats informades sobre el tema, encuriosides o simplement passejants despistats, és constant. “En general, la gent entra per saludar i encoratjar-nos, però també n’hi ha que s’interessen per l’activitat i el servei que fem, i ja hem rebut diverses propostes de col·laboració de ciutadans sense càrrecs ni aspiracions, o queixes per traslladar als europarlamentaris”, explica Sarri.
Des de qüestions de política mediambiental (com una de relativa als óssos del Pirineu) fins a temes de llengua, les consultes de caire polític es van fent arribar als electes.
No tota la gent que s’atansa a l’oficina ho fa per felicitar o encoratjar el president Puigdemont i els seus companys d’escó a Brussel·les. També hi arriben les protestes. La més sorollosa i multitudinària és la que a principis de desembre van protagonitzar unes desenes de membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), que van deixar una carta adreçada a Carles Puigdemont amb les seves reivindicacions i les crítiques a Junts per Catalunya per la posició del seu partit al Parlament de Catalunya i al govern.
ELS MISSATGES
El llibre de visites situat estratègicament entre el taulell de recepció i la imatge de gran format dels tres eurodiputats és un mostrari perfecte per copsar les motivacions i els parers dels que decideixen deixar-hi un record del seu pas per l’oficina. Des de dedicatòries d’encoratjament fins a missatges directes, eslògans independentistes més o menys originals, algun estirabot, a favor o en contra dels tres polítics, i alguna llarga peroració. Hi ha signants procedents de tot el país i de més enllà, entre ells votants madrilenys de la candidatura europea liderada per Puigdemont (cal recordar que a les europees la circumscripció electoral és estatal), així com viatgers o residents a Catalunya procedents d’altres països. Gairebé la totalitat dels missatges manuscrits són en català, però també n’hi ha en altres llengües com el castellà, el basc, el francès, l’italià o l’anglès.
Una característica general de totes les comunicacions estampades per la ciutadania al llibre de visites és que es dirigeixen als tres eurodiputats no pas pel seu càrrec actual, sinó pel de president i consellers. També és remarcable les mencions sovintejades al conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig. Aquests detalls evidencien que la ciutadania que s’acosta a l’oficina parlamentària ho fa no tant per motivacions partidistes concretes, sinó com a mostra de suport als exiliats. En aquest sentit, hi ha fins i tot alguna veu crítica que ha deixat per escrit a Puigdemont la reflexió sobre la compatibilitat de ser a l’exili com a president del Consell de la República i alhora presidir un partit com Junts per Catalunya, que el comunicant qualifica d’autonomista. En general, tanmateix, són poques les crítiques, i encara menys els exabruptes insultants i ofensius, més enllà d’un provocatiu “Viva España” que en aquest context causa més aviat hilaritat. El llibre de signatures, un cop sigui ple, serà lliurat, segons explica el director de l’oficina parlamentària, a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
dos anys a brussel·les
L’oficina fa dos mesos que és oberta i d’aquí poc celebrarà el segon aniversari de la proclamació dels eurodiputats després de la lluita aferrissada als tribunals. Justament aquests dies (19 de desembre) fa dos anys que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va emetre una sentència històrica que donava la raó als eurodiputats independentistes –Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín– vetats per l’Estat espanyol.
Un dictamen que finalment va defensar el dret que atorguen les urnes per sobre de les prerrogatives dels estats a imposar requisits addicionals per accedir a l’Eurocambra, com ara el jurament de la Constitució. D’aquesta manera, més de mig any després d’haver guanyat les eleccions europees a Catalunya, el Parlament Europeu es va veure obligat a atorgar l’escó a Carles Puigdemont i Toni Comín, que en van prendre possessió a principis de gener del 2020. Setmanes més tard ho va fer l’electa Clara Ponsatí, que va entrar al Parlament arran de la redistribució d’escons derivada de la sortida dels eurodiputats britànics després de l’aplicació del Brexit. Mentrestant, Oriol Junqueras no va poder accedir a la seva plaça perquè la justícia espanyola va decidir mantenir el segrest judicial al líder d’ERC.