Òmicron, recombinació genètica amb refredat comú

La variant òmicron té una nova mutació del SARS-CoV-2 que també és present en el virus del refredat comú, el virus d’immunodeficiència humana i el genoma humà. Això planteja la possibilitat que òmicron sigui el resultat d’una recombinació entre el nou coronavirus i aquests materials genètics, segons un estudi publicat pel centre d’anàlisi de dades de Nference, amb seu Cambridge.

La variant òmicron del virus que causa la Covid-19 probablement va adquirir almenys una de les seves mutacions en recollir un fragment de material genètic d’un altre virus, possiblement un que causa el refredat comú, present a les mateixes cèl·lules infectades, segons aquest estudi.

Aquesta seqüència genètica (inserció: ins214EPE) no apareix en cap versió anterior del SARS-CoV-2, però és omnipresent en molts altres virus.

En inserir aquest fragment en si mateix, òmicron podria semblar “«més humà”, cosa que l’ajudaria a evadir l’atac del sistema immunològic humà, segons ha explicat el doctor Venky Soundararajan, cofundador i director científic del centre d’anàlisi de dades Nference, que va publicar l’estudi a començaments de desembre.

Això podria significar que el virus es transmet més fàcilment, mentre que només causa una malaltia lleu o asimptomàtica, tot i que encara no hi ha prou dades per poder-ho assegurar i tampoc se sap del cert si superarà el delta com la variant més prevalent. Pot ser que calguin diverses setmanes per obtenir respostes a aquestes preguntes.

Segons estudis previs, les cèl·lules pulmonars i gastrointestinals poden contenir el SARS-CoV-2 i els virus del refredat comú simultàniament. Aquesta coinfecció prepara l’escenari per a la recombinació viral, un procés en què dos virus diferents que es troben a la mateixa cèl·lula hoste interactuen mentre fan còpies de si mateixos, generant noves còpies que tenen una mica de material genètic d’ambdós.

Aquesta nova mutació podria haver ocorregut per primera vegada en una persona infectada amb tots dos patògens quan una versió del SARS-CoV-2 va recollir la seqüència genètica de l’altre virus, segons exposen Soundararajan i els seus col·legues a l’estudi.

La mateixa seqüència genètica apareix moltes vegades en un dels coronavirus que causa refredats en les persones, conegut com a HCoV-229E, i també en el virus d’immunodeficiència humana (VIH) que causa la sida. Sud-àfrica, on es va identificar per primera vegada la variant òmicron, té la taxa d’infecció per virus d’immunodeficiència humana més alta del món, cosa que debilita el sistema immunològic i augmenta la vulnerabilitat d’una persona a les infeccions pels virus del refredat comú i d’altres patògens. En aquesta part del món, hi ha moltes persones en què podria haver passat la recombinació que va afegir aquest conjunt omnipresent de gens a òmicron, segons puntualitza Soundararajan. “Probablement ens vam perdre moltes generacions de recombinacions que van passar amb el temps i que van portar al sorgiment d’òmicron”, afegeix.

De moment, encara cal més investigació per confirmar els orígens de les mutacions d’òmicron i els seus efectes sobre la funció i la transmissibilitat. També hi ha altres hipòtesis, com que aquesta nova variant podria haver passat algun temps evolucionant en un hoste animal.

Mentrestant, les noves troballes subratllen la importància que les persones rebin les vacunes actualment disponibles. “Cal vacunar per reduir les probabilitats que altres persones immunodeprimides es trobin amb el virus SARS-CoV-2”, insisteix Soundararajan. “Cal comprendre la funció d’aquesta mutació i saber si les cèl·lules hoste humanes són explotades pel SARS-CoV-2 com una ’caixa de sorra evolutiva’ per a la interacció genòmica entre virus i hoste”, remarca.