LLUÍS LLACH, CANÇÓ I REIVINDICACIÓ NACIONAL

Quinze anys després de la retirada dels escenaris, Lluís Llach hi torna a pujar en un acte en què la música i la reivindicació s’agermanen com en els temps de la lluita antifranquista. A Barcelona, amb un Palau Sant Jordi ple, el cantautor de Verges –segurament el compositor de música popular viu amb més himnes reivindicatius que el públic pot cantar de la primera a l’última estrofa– escenifica un retorn puntual als escenaris per recaptar fons per rellançar la iniciativa de Debat Constituent, un procés participatiu transversal, inclusiu i plural engegat fa un parell d’anys perquè el conjunt de la societat civil debati sobre tots els àmbits constituents amb la intenció d’establir les bases constitucionals per al futur polític de Catalunya. Lluís Llach, després d’haver estat diputat de Junts pel Sí i un dels referents intel·lectuals i morals de l’independentisme durant dècades, és actualment una de les veus més crítiques amb la paràlisi i la falta d’unitat d’acció dels partits sobiranistes, sense pèls a la llengua, tant a les xarxes socials de manera habitual com en el recital al Sant Jordi. Per interpretar les vint-i-dues cançons, –amb clàssics de la primera a l’última peça i més de dues hores d’actuació–, el cantautor vergelità s’envolta d’altres pesos pesants i de noves veus de la cançó catalana de diferents estils: Els Catarres, Joan Dausà, Joan Reig, Montse Castellà, Natxo Tarrés, Gemma Humet, Suu, Ju, Marta Carrasco, a més del Mag Lari. Amb més de 16.000 persones entonant pràcticament totes les lletres, les interpretacions més celebrades són la de La Gallineta i, com no podia ser d’una altra manera, L’Estaca, cantada pràcticament sencera per part del públic.