Joves, xarxes socials i assetjament
El ciberbullying o ciberassetjament és una forma de violència expressada via digital. Té un risc potencial de dany social i emocional, tant a curt com a llarg termini que pot traduir-se en un impacte en el desenvolupament psicosocial, l’autoestima, el rendiment acadèmic i la salut mental. A Espanya es calcula que entre un 13,8% i un 40% de la població pot patir ciberbullying.
La infermera de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària (AIFiCC) Verónica Fernández ha fet un estudi per analitzar les conductes en les xarxes socials en línia, incloent la cibertafaneria i les actituds sobre violència en alumnes d’un centre educatiu de Terrassa.
La població de referència va comprendre als estudiants majors de 14 anys d’educació secundària obligatòria (ESO) i d’un curs formatiu d’un centre docent de Terrassa. En total van participar 149 joves, un 49% eren noies i l’edat mitjana va ser de 14.7 anys. El 68,8% de la mostra va referir invertir més de 3 hores cada dia en xarxes socials, amb una elevada dependència, amb freqüència de cibertafaneria i actituds més pro-violentes en el cas de defensa legítima i diversió.
Igualment, molts van declarar escassa supervisió adulta, però en canvi es va observar una alta utilització tant responsable com segura de les xarxes. Es va observar també una tendència a posseir les mateixes xarxes socials. Així, en el moment actual hi ha major nombre de persones utilitzant WhatsApp, Instagram i Tik-Tok que en temps pre-COVID19.
Factors de risc
S’observa que 6 de cada 10 enquestats té dependència de les xarxes, i el 59,7% dels estudiants admeten deixar coses sense fer per connectar-s’hi. I aquesta dependència, que es major en les dones, s’associa de forma directa i moderada amb nivells més alts de cibertafaneria, especialment amb intencions informatives i actituds violentes. De fet, a major freqüència de cibertafaneria, més actituds pro-violentes.
Respecte a la supervisió i/o tutorització de l’ús de xarxes, és infreqüent o nul·la en el 39.1% dels casos en els centres docents i en del 55.4% en les llars. A més, aquesta supervisió familiar és diferent segons el gènere i l’edat, sent menor en els homes i en les persones de més edat. La utilització de les xarxes socials de forma relacional va ser més gran en les dones.
Cibertafaneria
La cibertafaneria no es declara com un hàbit molt freqüent, si bé és més habitual en les noies. Igualment, a més xarxes socials on estàs, major nivell de xafarderia cibernètica. Un 33% dels alumnes van declarar estar “d’acord” / “molt d’acord” amb la utilització de la violència com a defensa legítima, mentre que el 21,5% de les persones es va mostrar indiferent al respecte.
Per a la investigadora, els resultats de l’estudi mostren que “l’elevada dependència a xarxes socials en línia, el ciberxafardeig i actituds pro violentes en entorns escolars pot constituir un elevat risc per desenvolupar ciberbullying especialment en dones i en els més joves. No obstant això, l’alta responsabilitat d’ús d’RRSSL i seguretat referides podrien esmorteir aquest risc”, per tot això, considera que “la promoció de programes comunitaris multidisciplinaris amb visió salutogènica en entorns digitals, dirigits per infermeria familiar i comunitària, podria ser la clau. A més de reorientar a alumnes i docents, caldria incloure formació i orientació a famílies perquè serveixin de guia, suport i exemple”.