El dossier

LLIBERT FERRI

PERIODISTA

“És una venjança de Putin”

Llibert Ferri analitza en aquesta entrevista el conflicte obert entre Rússia i Ucraïna. Hi aporta la visió històrica d’un periodista que ha viscut moments crucials de l’antiga Unió Soviètica

VISIÓ RUSSA
“A Rússia es viu com una amputació el fet que Ucraïna pugui ser independent o que pugui entrar a la Unió Europea
HISTÒRIA
“Putin intenta revisar i revertir tot allò en què Gorbatxov va haver d’acotar el cap”

Llibert Ferri (Barcelona, 1948) és un periodista que coneix a fons la realitat russa. Va ser l’enviat especial de la televisió catalana en moments crucials de la seva història. Entre el 1987 i el 2007, Ferri va cobrir l’actualitat sobre el terreny. Testimoni d’excepció de la desintegració de la Unió Soviètica, fa pocs mesos presentava un llibre: Putin trenta anys després del final de l’URSS. Aquesta setmana La República el torna a entrevistar per analitzar les conseqüències del conflicte obert entre Rússia i Ucraïna.

Com valora els darrers moviments?
L’atac que he hem vist per part de Rússia és molt contundent. Crec que ara mateix es poden obrir dos escenaris: d’una banda, hi ha la possibilitat de detenció del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i del seu govern i que Rússia posi al seu lloc un govern titella, afí a Moscou. L’altre escenari és el de la negociació, però és clar que això es farà sota una gran pressió, i el que Putin vol aconseguir és que Ucraïna quedi desmilitaritzada. La intervenció russa ha estat molt ràpida. De fet, és un cop molt fort que gairebé ningú es podia esperar.
Quin paper hi juga la Unió Europea?
Com sempre, la Unió Europea queda malament. Vol fer servir les sancions com a càstig a Rússia però Vladímir Putin ja està negociant amb la Xina per vendre-li el petroli i el blat. De fet, Putin ha aprofitat que Angela Merkel ha deixat la cancelleria alemanya, ja que li tenia molt de respecte, perquè ella el sabia portar. Davant dels esdeveniments, s’ha vist obligat a anticipar aquest moviment tàctic que tenia al cap des de fa molt de temps. Segurament pensava que Donald Trump podria mantenir-se a la presidència dels Estats Units quatre anys més. No és que ho vulgui comparar amb el pacte que tenien Hitler i Stalin, però és una d’aquestes cosetes en les quals s’escenifica com l’hereu del comunisme i, d’alguna manera, no com l’hereu del feixisme, però sí un personatge que aglutina els sectors més ultres dels Estats Units. Putin ha hagut d’avançar tots aquests moviments perquè el que busca, sobretot, és un cinturó de seguretat. Perquè el tema d’Ucraïna, tot i que estava congelat, es podia descongelar. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, un home que va entrar amb una visió bastant dialogant amb Putin –no pro-Putin però sí molt dialogant– s’estava posant en el context que haurien de demanar no només l’entrada a la Unió Europea, sinó també a l’OTAN. Quina pot ser la resposta de la Unió Europea? No sabem quina serà la capacitat de reacció. L’any 1956, recordo que jo era un nen, quan els tancs russos van entrar a Hongria ningú va moure ni un dit. Tampoc va passar res quan l’any 1968 van entrar a Txecoslovàquia. Veurem què és el que decideixen.
Putin es veu amb força per servir una venjança?
Exactament. En aquell moment, la Unió Soviètica queia, i la Xina no havia assolit els nivells de força industrial ni d’influència política que té ara. Els Estats Units eren els amos, i la Unió Europea encara no estava estructurada com a tal. Gorbatxov va haver d’acceptar la reunificació d’Alemanya, demanant que fos neutral i no ho va ser. Putin aplica tot això que portava al cap des d’abans de ser president, des que era regidor per Sant Petersburg. La desaparició de l’URSS, l’ensorrament de l’URSS, tal com es va produir amb l’escenificació de rendició territorial va ser la major catàstrofe geopolítica, humana, que ha viscut mai un país industrialitzat en temps de pau. I això tindrà conseqüències que ell ha tirat endavant. Putin intenta revisar i revertir tot allò en què Gorbatxov va haver d’acotar el cap.
Per a Rússia, Ucraïna mira massa cap a Europa?
Els estudis demoscòpics indiquen que cada vegada Ucraïna mira més cap a Europa. Per això va saltar Maidan, perquè el president Ianukòvitx havia d’anar a signar, no l’entrada a la Unió Europea, sinó un tractat d’associació, però finalment va dir que no hi anava. Va ser per aquest motiu que es va encendre l’espurna de la revolta de Maidan el desembre del 2013, i que va durar fins al 2014. Precisament, en el seu darrer discurs és molt dur contra Ucraïna, fins al punt que ni tan sols els reconeix com a poble.
Com han estat històricament les relacions entre Rússia i Ucraïna?
Ucraïna mai ha tingut un règim democràtic; en tot cas ha tingut algun moment d’expectativa democràtica. Va ser posada a la força dins la Unió Soviètica ara fa un segle, el 1922. No va ser per voluntat pròpia. Els russos és un país que se senten seu i, a part, és el territori que fa de frontera, que fa de contenció dels tancs enemics, i això és com una cosa sagrada. De fet, no el consideren un país i el maltracten.
Com?
Per exemple, amb la crema de les collites. Es calcula que tres milions de persones van morir a causa de la fam, això que s’ha anomenat l’Holodomor, que és l’holocaust d’Ucraïna. És un país maltractat. Quan els nazis hi van entrar el 1941, la gent els va rebre amb el braç enlaire, victorejant-los, perquè els veien com uns alliberadors. I després es van adonar que eren tan criminals com els de Stalin. Tot això també va ser utilitzat, amb el temps, per dir que Ucraïna és un país feixista. I tot això està molt manipulat pels mitjans de comunicació soviètics, després per mitjans de comunicació de la ultraesquerra i la ultradreta. Per desconeixement i ignorància. El moment més plàcid que va tenir Ucraïna va ser l’1 de desembre del 1991, quan la Unió Soviètica ja estava en fase terminal i van fer un referèndum d’autodeterminació en què la major part de la població, un 80%, va votar que sí. El president que hi havia en aquell moment, Leonid Kravtxuk, va ser molt estimat, perquè era un home que provenia del Partit Comunista, però que estava a favor que Ucraïna tingués una sobirania. Va ser una sobirania que no va durar, o que va durar mentre Kravtxuk va ser president. Quan va arribar al poder Leonid Kutxma, un home ucraïnès, però d’arrel soviètica, i vinculat a tota la indústria aeroespacial, va començar l’extermini de la intel·lectualitat.
I què va succeir? Com va reaccionar la societat ucraïnesa a aquesta violència?
Hi va haver intel·lectuals que van ser assassinats, i també periodistes. Recordo un periodista que tenia proves que tot això s’estava duent a terme i que va ser assassinat. A més, després es va saber que havia estat el mateix ministre de l’Interior qui ho havia odrenat. Tot això que va passar durant aquells anys és molt fort. I són aquests fets els que van provocar la revolta, no la de Maidan, sinó la que es va anomenar la Revolució Taronja, que significava unes expectatives per a la societat ucraïnesa que no es van acabar complint. A banda que els polítics no tenen gaire talla, són gent que no està gaire acostumada a negociar i acaben sent tombats de la manera més barroera: Iúlia Timoixenko va acabar malalta i paralítica, Víktor Iúsxenko, amb la cara deformada per un líquid que li van inocular agents del KGB. Fins a l’arribada de Víktor Ianukóvitx, que llavors sí que era dels seus. Tornava a ser un home d’ells. Tornava a ser un home ben prorús. Putin ha estat pressionant per acabar dominant Ucraïna des que va arribar al poder.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor