Escenaris d’una guerra

L’atac de la Rússia de Putin a Ucraïna començava el passat 24 de febrer. Feia mesos que l’exèrcit feia maniobres a la frontera, i els soldats que hi arribaven es comptaven per milers. Washington alertava, però a banda de les amenaces verbals no es va registrar cap moviment de defensa. L’acció llançada per Moscou arriba fins a Kíiv i no només a la zona del Donbass –que a la pràctica ja dominen les milícies prorusses des de fa anys–, una operació que va agafar per sorpresa la comunitat internacional. L’escenari de guerra ràpida que segurament esperava Putin –i que hauria suposat l’enderrocament del govern de Kíiv amb Zelenski com a màxim representant– no s’acaba de produir. La resistència ucraïnesa impedeix, de moment, una rendició exprés.

L’escenari d’una guerra llarga, amb milers de civils morts i la destrucció d’un país com Ucraïna és un dels més cruels que es presenten a hores d’ara. Rússia té experiència en aquesta mena de conflictes: només cal retrocedir fins a la guerra de Txetxènia i analitzar la destrucció que va suposar per a aquella regió, especialment per a la seva capital, Grozni. En aquests primers compassos de la guerra, l’exèrcit rus també ha demostrat certes debilitats, com ara una baixa moral davant de la resistència ucraïnesa, que suposa haver de lluitar carrer per carrer; o la mala logística a l’hora d’organitzar un exèrcit de grans dimensions. D’altra banda, tampoc no ha mostrat tot el seu potencial de destrucció. Un dels ventalls que s’obre davant d’aquest conflicte és que Rússia no pugui controlar un país tan gran en extensió i que, per contra, hi hagi una resistència de l’exèrcit ucraïnès que suposi que el conflicte es pugui allargar de manera indefinida.

És possible la intervenció europea en un conflicte que es lliura a l’est del continent? De moment, la prudència és el que ha imperat en aquests primers compassos, tot i que la Unió Europea ha actuat com un bloc granític i ha tirat endavant unes sancions econòmiques que estan perjudicant de ple l’economia russa. Quins són els objectius de Putin? Pot intentar continuar la seva invasió cap a Moldàvia i Geòrgia? Finlàndia i Suècia –que són aliats però que no són membres de l’OTAN– ja han invocat la clàusula del Tractat de la Unió Europea mitjançant la qual poden sol·licitar una defensa en cas que Rússia decideixi atacar els dos països.

Les violacions flagrants que s’estan fent dels altos el foc acordats entre les autoritats russes i ucraïneses fan dubtar que la via diplomàtica tingui recorregut. Les agressions del Kremlin són molt greus i es veu complicat que es pugui arribar a un acord de manera imminent. Un dels mandataris que està treballant perquè Rússia aturi els atacs a Ucraïna és el president francès, Emmanuel Macron, que té via directa telefònica amb Vladímir Putin. Tots els intents fins ara s’han demostrat infructuosos, i la població civil –la xifra de morts continua creixent de manera imparable– pateix mentre els organismes internacionals es mostren incapaços d’aturar els atacs ordenats per Putin.