Escenaris d’una guerra

L’atac de la Rússia de Putin a Ucraïna començava el pas­sat 24 de febrer. Feia mesos que l’exèrcit feia mani­o­bres a la fron­tera, i els sol­dats que hi arri­ba­ven es comp­ta­ven per milers. Was­hing­ton aler­tava, però a banda de les ame­na­ces ver­bals no es va regis­trar cap movi­ment de defensa. L’acció llançada per Mos­cou arriba fins a Kíiv i no només a la zona del Don­bass –que a la pràctica ja domi­nen les milícies pro­rus­ses des de fa anys–, una ope­ració que va aga­far per sor­presa la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal. L’esce­nari de guerra ràpida que segu­ra­ment espe­rava Putin –i que hau­ria supo­sat l’ender­ro­ca­ment del govern de Kíiv amb Zelenski com a màxim repre­sen­tant– no s’acaba de pro­duir. La resistència ucraïnesa impe­deix, de moment, una ren­dició exprés.

L’esce­nari d’una guerra llarga, amb milers de civils morts i la des­trucció d’un país com Ucraïna és un dels més cru­els que es pre­sen­ten a hores d’ara. Rússia té experiència en aquesta mena de con­flic­tes: només cal retro­ce­dir fins a la guerra de Txetxènia i ana­lit­zar la des­trucció que va supo­sar per a aque­lla regió, espe­ci­al­ment per a la seva capi­tal, Grozni. En aquests pri­mers com­pas­sos de la guerra, l’exèrcit rus també ha demos­trat cer­tes debi­li­tats, com ara una baixa moral davant de la resistència ucraïnesa, que suposa haver de llui­tar car­rer per car­rer; o la mala logística a l’hora d’orga­nit­zar un exèrcit de grans dimen­si­ons. D’altra banda, tam­poc no ha mos­trat tot el seu poten­cial de des­trucció. Un dels ven­talls que s’obre davant d’aquest con­flicte és que Rússia no pugui con­tro­lar un país tan gran en extensió i que, per con­tra, hi hagi una resistència de l’exèrcit ucraïnès que suposi que el con­flicte es pugui allar­gar de manera inde­fi­nida.

És pos­si­ble la inter­venció euro­pea en un con­flicte que es lliura a l’est del con­ti­nent? De moment, la prudència és el que ha impe­rat en aquests pri­mers com­pas­sos, tot i que la Unió Euro­pea ha actuat com un bloc granític i ha tirat enda­vant unes san­ci­ons econòmiques que estan per­ju­di­cant de ple l’eco­no­mia russa. Quins són els objec­tius de Putin? Pot inten­tar con­ti­nuar la seva invasió cap a Moldàvia i Geòrgia? Finlàndia i Suècia –que són ali­ats però que no són mem­bres de l’OTAN– ja han invo­cat la clàusula del Trac­tat de la Unió Euro­pea mit­jançant la qual poden sol·lici­tar una defensa en cas que Rússia deci­deixi ata­car els dos països.

Les vio­la­ci­ons fla­grants que s’estan fent dels altos el foc acor­dats entre les auto­ri­tats rus­ses i ucraïneses fan dub­tar que la via diplomàtica tin­gui recor­re­gut. Les agres­si­ons del Krem­lin són molt greus i es veu com­pli­cat que es pugui arri­bar a un acord de manera immi­nent. Un dels man­da­ta­ris que està tre­ba­llant perquè Rússia aturi els atacs a Ucraïna és el pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, que té via directa telefònica amb Vladímir Putin. Tots els intents fins ara s’han demos­trat infruc­tu­o­sos, i la població civil –la xifra de morts con­ti­nua crei­xent de manera impa­ra­ble– pateix men­tre els orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals es mos­tren incapaços d’atu­rar els atacs orde­nats per Putin.