Economia de guerra

Rússia és el primer exportador mundial de gas natural, amb un 18% del total, i el segon de petroli, amb una quota del 10,7%. Sembla evident, doncs, que deixar de comprar-li energia, com han decidit aquesta setmana els Estats Units, és una bona manera d’estrangular-lo econòmicament. La Unió Europea (UE) paga als russos 10.000 milions d’euros mensuals per l’energia que li compra (més del triple que fa un any), però no segueix els passos del president nord-americà, Joe Biden, i es limita a recomanar als ciutadans, en boca de Josep Borrell –alt representant per a Afers Exteriors i Política de Seguretat– que abaixin la calefacció per finançar menys la guerra de Putin a Ucraïna.

Els nord-americans poden fanfarronejar perquè són exportadors nets de petroli i derivats, n’importen de Rússia només un 8% del seu consum i substituiran fàcilment el que deixin de comprar-li amb més comandes a l’Aràbia Saudita i a Veneçuela, amb qui conversen per mitigar les sancions econòmiques imposades el 2019. La UE ho té més cru, perquè importa de Rússia el 45,34% del gas natural, el 26,9% del petroli i el 46,7% del carbó que consumeix, i això no es pot substituir amb compres a altres mercats.

Per això, per poder mantenir els pagaments europeus dedicats a la importació de gas i petroli rus, Gazprombank no va entrar en la llista de bancs russos que la UE va desconnectar del sistema de transferències SWIFT. El 2 de març, es va prohibir l’ús d’aquest sistema a set bancs russos, en un paquet de sancions que també tancava l’espai aeri als vols russos, prohibia les transaccions amb el Banc Central de Rússia i afegia vint-i-sis persones i una entitat a la llista negra de sancionats en represàlia pel reconeixement rus de les repúbliques de Donetsk i Lugansk. Dimarts passat, els ambaixadors dels vint-i-set van pactar un quart paquet de sancions, que amplia la llista negra d’oligarques, exclou tres bancs bielorussos del sistema SWIFT, aplica mesures per limitar l’ús de les criptomonedes i restringeix l’exportació de tecnologia de navegació marítima a Rússia.

Els preus de l’energia, que ja s’havien elevat amb els estrangulaments del transport per la crisi de la covid, estan pels núvols per la incertesa sobre si els europeus deixen de comprar als russos, o si aquests tanquen l’aixeta. El petroli Brent, de referència a Europa, es pagava dilluns a 138 dòlars per barril, el màxim des del 2008; dijous, a l’Estat espanyol, el litre de gasolina 95 es pagava a 1,802 euros de mitjana i el gasoil, a 1,677, uns preus impensables fa un any, quan costaven 1,074 i 0,981 euros, respectivament. Pel que fa a l’electricitat, el megawatt/hora (MW h) es va enfilar dimarts en el mercat majorista fins a un màxim històric de 544,98 euros, multiplicant per sis el preu de fa un any i un 80% per sobre del que es pagava el 24 de febrer, quan va començar la invasió russa d’Ucraïna.

Els contractes de futurs del gas natural van tocar dilluns els 345 euros per MW h, quan el dia previ a la invasió russa d’Ucraïna es cotitzaven per sota dels 80 euros. La patronal catalana de les petites i mitjanes empreses, Pimec, adverteix que l’increment del preu de l’energia posa en risc 320.000 llocs de feina, i per solucionar-ho reclama deslligar el preu del gas del càlcul de la tarifa elèctrica. Al mercat majorista, primer es casen les ofertes de tecnologies amb menys costos (hidràuliques, renovables i nuclears), i si no es cobreix la demanda entren els cicles combinats de gas, més cars. El sistema és marginalista, de manera que l’última central que casa preu fixa el preu que cobren totes, fet que genera uns ingressos extres per a les centrals amb menys costos que es coneixen com a “beneficis caiguts del cel”, que segons Pimec s’enfilen a 70.970 milions d’euros anuals a l’Estat espanyol. La Comissió Europea (CE) va proposar dimarts que els estats membres puguin recuperar part d’aquests beneficis amb impostos temporals, sempre que no siguin retroactius, amb un potencial d’ingressos per a les arques públiques de 200.000 milions d’euros.

Segons una enquesta elaborada per Pimec, el 16% de les pimes catalanes asseguren que si el preu de l’electricitat i el gas natural no baixen hauran de cessar la seva activitat, mentre que un 62% opina que aquesta situació els afectarà de manera preocupant o greu (un 83% en l’hoteleria i la restauració i un 68% en la indústria). Més de la meitat de les empreses han rebut augments de preu de més del 50% pel que fa a l’electricitat i de més del 200% pel que fa al gas natural. El 24,5% repercutirà molt l’encariment de l’energia en el seu producte final.