Com s’adaptaran les plantes al canvi global?
La falta d’aigua té conseqüències per al medi, com ara l’augment del risc d’incendis forestal i que la vegetació hagi de competir pels recursos hídrics. Un equip de la Universitat de Girona està estudiant com s’adaptaran les plantes mediterrànies als escenaris de futur
-
L’experiment dut a terme pel Grup de Recerca Sòls i Vegetació en la Mediterrània de la Universitat de Girona, a Can Vilallonga (Consorci de les Gavarres) UDG. -
Aquesta imatge de microscopi electrònic correspon a un estoma obert d’una fulla. Quan estan oberts, hi entra el CO2 perquè la planta pugui fer la fotosíntesi, però al mateix temps perden vapor d’aigua DOLORS VERDAGUER. -
Una zona cremada en un incendi forestal l’estiu passat a Ventalló LRP.
L’EFECTE DE LA RADIACIÓ
“Les plantes no només s’hauran d’adaptar a menys aigua, també a més radiació solar”L’incendi que es va produir a finals de febrer a Roses, amb prop de 400 hectàrees cremades, és un exemple del que els experts temen: la irregularitat de les pluges pot fer que el terreny quedi tan eixut que s’acumuli prou combustible en forma de vegetació resseca perquè hi hagi grans focs forestals en qualsevol època de l’any, no només a l’estiu. És per això que es considera imprescindible una millor gestió forestal, per intentar prevenir-los al màxim.
La sequera i l’estrès hídric són, segons l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic, el principal impacte que hi haurà a Catalunya. Caldrà veure com ens hi adaptem els humans, però també el medi natural. Des de la Universitat de Girona (UdG), el Grup de Recerca Sòls i Vegetació en la Mediterrània estudia com afectarà tot aquest procés els ecosistemes terrestres mediterranis.
“Les plantes necessiten molta aigua. El diòxid de carboni (CO2) que cal perquè facin la fotosíntesi penetra a les fulles per unes estructures que s’anomenen estomes, que es poden obrir i tancar. Quan a l’interior de la fulla falta CO2, la planta obre els estomes, però un cop aquests estan oberts, al mateix temps que entra el CO2, surt aigua”, explica Dolors Verdaguer, membre del grup de recerca i professora del Departament de Ciències Ambientals de la UdG.
Les plantes, per tant, transpiren molt. “Sempre dic als meus alumnes que són com bombes d’aigua: agafen l’aigua del sòl i l’envien cap a l’atmosfera. Si tenen aigua, nutrients, CO2 i llum, creixen. Si no tenen aigua, les cèl·lules ja no s’estenen. Però, a més, si els estomes no estan prou hidratats, es relaxen i es tanquen, amb la qual cosa la planta no rep prou CO2 i no pot fer la fotosíntesi. Això també atura el creixement”, afegeix. En el cas de sequera extrema, la planta pot arribar a morir si ha consumit totes les reserves hídriques.
estratègies d’adaptació
Ara bé, segons quines plantes tenen la possibilitat d’adaptar algunes de les seves característiques per no arribar a aquest extrem. Això ja passa en les mediterrànies, que a la primavera solen tenir aigua i poden créixer, però després a l’estiu suporten temperatures altes i sequera. Algunes de les adaptacions són tenir les fulles dures i mantenir-les més d’un any. També es poden modular aquestes adaptacions fent, per exemple, les fulles més petites. “Si es redueix la mida de les fulles hi ha menys superfície que transpira”, afegeix Verdaguer. Una altra estratègia és fer les fulles més gruixudes i impermeables, per evitar també la transpiració a través de la cutícula, que és la capa protectora que les cobreix. A més, les fulles més petites i gruixudes tenen més polímers naturals que ajuden a mantenir la seva forma encara que la planta estigui deshidratada. Un exemple: si prenem una fulla d’espinacs i l’assequem, quedarà marcida i no podrà recuperar la seva funcionalitat. En canvi si fem el mateix amb una fulla d’alzina, es mantindrà la seva estructura i, si torna a tenir aigua, molt probablement podrà recuperar la seva funció.
Hi ha força estudis fets sobre com afectarà el canvi climàtic la vegetació, però molts s’han centrat sobretot en plantes d’interès agrícola, o en plantes que es prenen com a model. En canvi, a la UdG l’objecte d’estudi són les plantes mediterrànies, que són les que tenim aquí. “Ja tenim una visió força clara del que passarà. Si poden, les plantes s’adapten amb aquestes estratègies, però si hi ha una sequera molt gran augmenta inevitablement la mortaldat”, afegeix Verdaguer, que destaca un altre factor que sovint no es té en compte: els efectes dels rajos ultraviolats (UV).
“Està pronosticat que hi haurà més períodes de sequera i, per tant, més dies de sol, i que arribarà a l’atmosfera més radiació ultraviolada, tant radiació UV-A com d’UV-B. Per això hem fet estudis analitzant els dos factors: la sequera i la radiació UV solar. I en general, queda clar que les plantes s’hi hauran d’adaptar”, afegeix. Algunes ho faran millor i d’altres quedaran desplaçades. Per exemple, comparant l’arboç amb l’alzina surera –amb totes les limitacions que suposa fer-ho en testos–, s’ha vist que el primer és molt més ric en fenols (un compost orgànic de la planta) que l’ajuden a absorbir millor la radiació UV i a actuar com a antioxidants, de manera que podria prosperar millor. També s’ha vist que diferents espècies desenvolupen estratègies diferents. Un altre exemple: en el mateix context de sequera i radiació, l’arboç manté els estomes més oberts i gasta més aigua, però això el pot afavorir perquè creixerà més que les espècies més conservadores. “A la llarga pot haver-hi canvis a les plantes d’una comunitat, per competència entre elles”, conclou Verdaguer.