La fi del diner gratis

El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va explicar dimarts la posició del Banc Central Europeu (BCE) respecte a la guerra d’Ucraïna, i va remarcar que la política de tipus d’interès negatius es podria prolongar en el temps i acabar l’any amb el tipus de dipòsits (el que cobra a la banca per guardar-li els diners) al -0,5%. No creu que l’estabilitat de preus estigui compromesa, malgrat el fort repunt de la inflació en les darreres setmanes, i això vol dir que tindria marge per mantenir una política monetària expansiva que seguís impulsant la recuperació econòmica i l’estabilitat de preus.

Abans de la guerra, el full de ruta del BCE marcava que començaria a apujar els tipus d’interès “poc després” de finalitzar les compres d’actius que es van implantar per activar l’economia després de la crisi financera del 2008. Aquesta fita estava prevista per a aquest estiu, cosa que significava que, abans de final d’any, el BCE ja estaria apujant els tipus d’interès. Però, en una conjuntura de tanta incertesa com l’actual, la pujada de tipus podria suposar un fre addicional a la recuperació econòmica i, per aquest motiu, en el comunicat de la setmana passada es va canviar el “poc després” per “un temps després”. La posició era molt diferent abans de la guerra; el 3 de febrer, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, assenyalava que la inflació reclamava un ajust monetari, i els mercats financers van donar per descomptades fins a tres pujades de tipus aquest any.

Si el BCE manté el tipus de referència (el que cobra a la banca per deixar-li diners) en el 0%, el Banc d’Anglaterra va obrir la veda de les pujades de tipus d’interès el 16 de desembre i hi va tornar el 3 de febre elevant-los en 25 punts bàsics fins al 0,50% després de l’alça de 15 punts anterior. El banc emissor britànic també ha començat a reduir l’estoc de compres de deute públic del Regne Unit i de deute de les empreses privades.

La Reserva Federal dels Estats Units (Fed) també posa la mirada més en la inflació que en el creixement, i dimecres va apujar els tipus en 25 punts bàsics, fins al 0,25%-0,50%, la primera pujada des del 2018, per aconseguir l’objectiu de màxima ocupació i la inflació al 2% (al febrer va tancar al 7,9%). Va anticipar en les seves previsions fins a sis pujades de tipus d’aquí a final d’any, fet que suposaria una nova pujada en cada reunió del 2022. D’aquesta manera, la Fed preveu que els tipus acabin a l’1,9% el 2022, a diferència de la seva previsió anterior del 0,9%.