Víctimes de les pantalles
Tenen entre 16 i 18 anys i conviuen sota el mateix sostre a Can Ros, una escola terapèutica d’Amalgama7 on joves amb trastorns de conducta tenen l’objectiu d’encarrilar de nou les seves vides. Clàudia, Òscar, Pol i Marcel són els noms, potser ficticis, de quatre testimonis que són al centre perquè comparteixen un trastorn relacionat amb la dependència a algun dispositiu electrònic. Pateixen el que s’anomena pantallisme.
La Clàudia fa poc que viu a Can Ros. La seva història té com a punt de partida una mala relació amb els pares que inclou maltractament i abús per part del progenitor. Li van fer bullying a l’escola, situació que també han patit alguns dels altres testimonis. L’ordinador i la Play eren la seva salvació: “Podia crear el meu propi món, tenia amics que no coneixia i em relacionava amb gent que no havia vist mai”, explica. L’alcohol, combinat amb fàrmacs, feia més divertida aquesta via d’escapatòria. El pantallisme porta associat l’absentisme escolar, i la Clàudia es va instal·lar en un món paral·lel amb pujades i baixades que en moments de lucidesa feien evident que no estava bé. “A l’octubre vaig ser conscient que tenia un problema. Tenia malsons i vaig intentar acabar amb tot.” Ser-ne conscient és un bon punt de partida per iniciar la remuntada.
L’Òscar ja fa un any que és al centre, on va ingressar amb un quadre de pantallisme, depressió, mala relació amb els pares i absentisme escolar. Són factors que es retroalimenten, i es fa difícil determinar quin és el que ho desencadena tot. En el cas de l’Òscar, Instagram i WhattsApp eren el seu món, i el mòbil, la seva dependència. La depressió va ser el punt d’inflexió: “Costa identificar que no estàs bé, i la meva recomanació és que la gent en parli”, diu. L’esport és la seva nova afició, i anima a practicar-ne i a buscar altres aficions per “no permetre que el mòbil sigui la teva vida”.
La dependència al mòbil del Marcel i el Pol anava associada al consum de drogues. “El meu telèfon era tot el meu món. Hi tenia tots els contactes i no podia viure sense ell”, explica el Marcel. Tenia 13 anys quan s’hi va posar: “Encara que ho sembli no és un joc; no és tan guai com sembla i acaba enganxant”, adverteix. El Pol era hacker, i a través del mòbil tenia poder. “Extorsionava per aconseguir el que volia; amb un missatge podia tallar el WhattsApp d’algú o tancar-li el compte d’Instagram.” Per no quedar-se sense bateria, sempre portava bateries externes, i era a través del mòbil com aconseguia les substàncies que consumia des dels 12 anys. Tots dos admeten que ara, sense mòbil i sense drogues, estan millor que mai.
