El dossier

Vides virtuals

Deixar de ser espectadors per ser protagonistes d’un món virtual en què viurem experiències immersives a través del nostre avatar. El futur digital té nom propi: metavers. Quedar-ne al marge no és una alternativa

ENRIQUE SAN JUAN
“El que diferencia l’ús de la tecnologia actual del metavers és el concepte immersiu. Ens endinsarem a les aplicacions i dispositius”
GENÍS ROCA
“El digital és el foc del segle XXI; és perillós i crema, però pot ser molt útil. En lloc d’apartar-lo hem d’aprendre a utilitzar-lo”

Són ter­renys l’extensió dels quals no es cal­cula en metres qua­drats sinó a través de píxels. Només exis­tei­xen al cibe­res­pai, però tot i així se’n com­pren i se’n venen a preus desor­bi­tats i qui en pos­se­eix, a banda de fer-ne espe­cu­lació, els pot uti­lit­zar com a pla­ta­forma de negoci per ven­dre qual­se­vol dels ser­veis que exis­tei­xen al món real: visi­tar un museu, pro­jec­tar una pel·lícula, fer un con­cert en directe o com a seu social d’una empresa qual­se­vol. Un món a l’espai vir­tual fet a imatge i sem­blança del món real, on es poden cons­truir i viure vides paral·leles. Se’n diu meta­vers –més enllà de l’uni­vers– i no és ciència-ficció, és una revo­lució digi­tal que ja està en marxa i que els experts augu­ren que en la pro­pera dècada trans­for­marà la manera d’interac­tuar que tenim com a soci­e­tat.

“El que dife­ren­cia l’ús de la tec­no­lo­gia actual del meta­vers és el con­cepte immer­siu. Ens endin­sa­rem a les apli­ca­ci­ons i dis­po­si­tius, hi tras­lla­da­rem la nos­tra consciència i serà la nos­tra rea­li­tat”, explica Enri­que San Juan, expert en comu­ni­cació digi­tal i direc­tor de Com­mu­nity Inter­net-The Social Media Com­pany. “Les experiències i la manera de viure al meta­vers seran a través de dis­po­si­tius que ens per­me­tran enga­nyar els nos­tres sen­tits i fer-nos creure que estem en una altra dimensió”, afe­geix. L’estand que ofe­ria la pos­si­bi­li­tat d’expe­ri­men­tar aquesta immersió al meta­vers va ser l’estre­lla del dar­rer Mobile World Cogress.

El meta­vers encara és futur, però el seu con­cepte forma part del pre­sent. L’estudi Top ten­den­cias digi­ta­les 2022, ela­bo­rat per IAB Spain –asso­ci­ació de comu­ni­cació, publi­ci­tat i màrque­ting digi­tal pre­sent en qua­ranta-set països– ja parla d’aquesta nova rea­li­tat i situa el meta­vers com a resul­tat de l’evo­lució de les xar­xes soci­als. La velo­ci­tat a què canviï la tec­no­lo­gia, els com­por­ta­ments soci­als i les tendències rela­ci­o­na­des amb aquest món mar­ca­ran el ritme d’aquesta evo­lució però, en tot cas, l’estudi ja parla de l’era dels béns vir­tu­als (NFT), la rea­li­tat aug­men­tada, els influ­en­cers vir­tu­als repre­sen­tats pels seus ava­tars i la cre­ació de con­tin­guts expe­ri­en­ci­als simi­lars als actu­als vide­o­jocs. Molts con­cep­tes nous que tard o d’hora caldrà intro­duir al nos­tre dia a dia.

Punt de par­tida

Actu­al­ment, molts vide­o­jocs ja ofe­rei­xen la pos­si­bi­li­tat de viure experiències immer­si­ves a través de dis­po­si­tius externs, com ara ulle­res de rea­li­tat aug­men­tada i coman­da­ments manu­als. “Els ingre­di­ents ja hi són, però encara ens falta molt per par­lar del meta­vers. Per exem­ple, la capa­ci­tat física dels ordi­na­dors que tots tenim a casa nos­tra, que no poden pro­ces­sar en temps real tot el que cal­dria perquè la simu­lació sigui per­fecta”, diu Genís Roca. És el pre­si­dent del Patro­nat de la Fun­dació .cat i un altre expert en trans­for­mació digi­tal que, tot i tenir clar que el meta­vers és l’evo­lució lògica i cohe­rent, alerta que ara mateix encara té un punt d’espe­cu­lació i de ven­dre fum: “Arri­barà, però pot­ser no al ritme i de la manera que ens diuen”, matisa. Per això, insis­teix Roca, és impor­tant no con­fon­dre la capa­ci­tat immer­siva que ja ofe­rei­xen els vide­o­jocs amb el con­cepte del que serà el meta­vers: “En un vide­o­joc algú ha pre­vist tots els esce­na­ris pos­si­bles sobre què pots fer tu i què poden fer els altres; una altra cosa és moure’s en una experiència immer­siva en què no se sap què farà ningú”, espe­ci­fica.

Per què ara?

El fet que d’un dia per l’altre s’hagi començat a par­lar del meta­vers, tot i no estar tec­nològica­ment prou madur, té un res­pon­sa­ble: Mark Zucker­berg, el cre­a­dor de Face­book. “L’anàlisi de l’evo­lució de la seva com­pa­nyia és nega­tiva: el nom­bre d’usu­a­ris va a la baixa i el temps de con­nexió, també, a banda dels pro­ble­mes legals pel que fa al tema de dades que té a Europa. Neces­sita una cor­tina de fum i donar als seus acci­o­nis­tes un mis­satge de futur”, espe­cula Genís Roca, que admet que pot ser una bona estratègia a curt ter­mini, però que caldrà veure si aguan­tarà fins a l’arri­bada real de meta­vers. De fet, recorda Enri­que San Juan, el mateix Mark Zucker­berg ha admès que la idea de meta­vers no seria mínima­ment visi­ble fins d’aquí a dos anys i que en tri­ga­ria deu a ser ple­na­ment mani­festa.

L’altre motiu que ha pro­pi­ciat que molts par­lin del meta­vers és el mer­cat de negoci tan gran que s’obre, fins i tot abans que això comenci a fun­ci­o­nar. Per enten­dre què està pas­sant al cibe­res­pai i la ingent quan­ti­tat de diners vir­tu­als que ja s’hi mouen, Genís Roca fa una com­pa­ra­tiva amb Las Vegas. El pri­mer que es va creure que del mig del desert, del no res, en podia sor­tir Las Vegas i va com­prar-hi ter­renys es va enri­quir. La mateixa idea als Mone­gres no s’ha mate­ri­a­lit­zat. Ara, l’afany de fer-se ric si ets el pri­mer a arri­bar-hi és la mateixa. El meta­vers fun­ci­o­narà, però falta veure si la inversió bona és a Las Vegas o als Mone­gres.

El NEGOCI vir­tual

Gràcies a les noves tec­no­lo­gies, avui dia podem fer com­pres vir­tu­als amb garan­ties. Són, gene­ral­ment, com­pres d’objec­tes tan­gi­bles: un lli­bre, un sofà o una pizza... Fas la com­pra, la transacció amb diners i l’objecte t’arriba a casa. Al món dels vide­o­jocs, però, la gent ja com­pra coses que no exis­tei­xen física­ment i que només es poden fer ser­vir en aquell entorn: com­pren vides, espa­ses o sis­te­mes de pro­tecció per als seus super­he­rois. Aquest serà també el negoci que mourà el meta­vers.

Per moure’ns en l’espai vir­tual, el pri­mer que neces­si­ta­rem serà una imatge que ens iden­ti­fi­qui i ens repre­senti: el nos­tre ava­tar. “A les xar­xes soci­als ja tens un per­fil que et repre­senta. És la mateixa idea, però en lloc de ser una imatge plana tindrà volum, movi­ment i expres­si­ons. Una per­sona, a través del seu ava­tar, es mourà pel meta­vers per assis­tir, per exem­ple, a una reunió de feina”, explica San Juan. El teu ava­tar serà únic, i de la mateixa manera no que vas ves­tit igual per anar a l’ofi­cina que per jugar un par­tit de pàdel, podràs com­prar-li roba per fer una acti­vi­tat o una altra. El negoci és infi­nit: els espais vir­tu­als es cre­a­ran a par­tir d’objec­tes vir­tu­als que caldrà com­prar, i per assis­tir a con­certs o gau­dir de l’oci que ofe­ri­ran les empre­ses també caldrà pagar. Ja hi ha experiències en aquest camp. Pla­ta­for­mes de joc com Roblox van acon­se­guir aple­gar fins a 33 mili­ons d’espec­ta­dors en un con­cert vir­tual que va ofe­rir als seus juga­dors el raper Lil Nas X. També hi ha artis­tes que venen a preus desor­bi­tats obres d’art vir­tu­als que només exis­tei­xen a través d’una pan­ta­lla.

Nova tec­no­lo­gia

Perquè aquesta com­pra­venda d’objec­tes no reals sigui un negoci, ha cal­gut desen­vo­lu­par una nova tec­no­lo­gia que doni garan­ties que allò que com­pres és teu, que real­ment exis­teix en aquest entorn vir­tual i que no es pot fer des­a­parèixer. I és aquí quan entra en joc la blockc­hain, els tokens i els NFT, uns con­cep­tes més difícils d’assi­mi­lar que són els que ens per­me­ten cer­ti­fi­car un objecte vir­tual i regis­trar-lo a nom d’algú.

“La blockc­hain és la infra­es­truc­tura que hi ha a sota el meta­vers, el for­migó i les bigues que fan pos­si­ble que es pugui edi­fi­car, men­tre que els NFT són uni­tats sin­gu­lars digi­tals que la gent pot crear i com­prar i que tenen con­sistència pròpia al llarg del temps perquè són úniques i, per tant, col·lec­ci­o­na­bles i ven­di­bles”, explica San Juan. Un NFT seria com La Gio­conda: per mol­tes rèpli­ques que cir­cu­lin, només hi ha un ori­gi­nal cer­ti­fi­cat.

Genís Roca fa un altre símil que també ajuda a enten­dre-ho. Al món real ens hem orga­nit­zat per iden­ti­fi­car els objec­tes. Un cotxe té una matrícula i un número de bas­ti­dor que l’iden­ti­fi­quen i el fan únic, i jo puc anar a Trànsit i regis­trar-lo a nom meu o ven­dre’l i que es regis­tri a nom d’una altra per­sona. Ara la tec­no­lo­gia blockc­hain i els tokens et per­met cer­ti­fi­car la pro­pi­e­tat d’una cosa vir­tual i fer ope­ra­ci­ons amb les matei­xes garan­ties. El token seria l’actiu digi­tal decla­rat i regis­trat (el cotxe) i la blockc­hain la tec­no­lo­gia que em per­met fer aquest regis­tre i donar fe de la transacció (el notari). Una cosa toka­nit­zada es con­ver­teix en un NFT (non fun­gi­ble token), un objecte únic regis­trat, no fun­gi­ble i, per tant, irre­em­plaçable (La Gio­conda)

“Això comença ara i ens genera molts dub­tes i incer­te­ses però encara que costi d’enten­dre té tot el sen­tit del món”, diu Roca. San Juan ens tran­quil·litza: “Tot això que ara sona estrany, tec­nològic i fins i tot esotèric pas­sarà a la història amb el desen­vo­lu­pa­ment propi del meta­vers.”

Tri­garà més o menys, però ningú nega que el futur digi­tal pas­sarà pel meta­vers, i la reco­ma­nació que fa Roca és no tan­car-se al que ha de venir: “Que la gent man­tin­gui viva la curi­o­si­tat i les ganes d’enten­dre-ho perquè pot tenir coses bones. Toca obser­var amb curi­o­si­tat i amb cri­teri perquè rebut­jar-ho no serà sufi­ci­ent.”

Ris­cos

A la xarxa, les notícies de por­tals espe­ci­a­lit­zats en la matèria recu­llen l’anàlisi feta per la con­sul­tora Gart­ner Inc, que pro­nos­tica que l’any 2026 un 25% de les per­so­nes pas­sarà almenys una hora al dia al meta­vers tre­ba­llant, anant de com­pres, edu­cant-se, soci­a­lit­zant-se o entre­te­nint-se. Amb l’arri­bada del meta­vers “hi haurà una nova bretxa digi­tal impor­tant, més encara que la que estem vivint actu­al­ment”: “Hi haurà molta gent que que­darà fora del sis­tema”, admet San Juan.

Hi ha altres ris­cos. El psicòleg clínic Jordi Royo pro­nos­tica que la pro­pera pandèmia serà l’addició a les pan­ta­lles. L’ansi­e­tat i la depressió són causa i efecte d’aquest pan­ta­llisme, i avui dia tres dels deu medi­ca­ments més recep­tats són ansiolítics. Amb el meta­vers refu­giar-se al món vir­tual quan no t’agradi el que tens al món real es pot con­ver­tir en una addició.

Però tot i els ris­cos tocarà adap­tar-s’hi. “Els que van des­co­brir el foc fa tres mil anys es van cre­mar, i mal­grat que con­ti­nua cre­mant i té uns ris­cos no hem dei­xat d’uti­lit­zar-lo. El digi­tal és el foc del segle XXI; és perillós i crema, però pot ser molt útil. En lloc d’apar­tar-lo hem d’apren­dre a uti­lit­zar-lo”, con­clou Genís Roca.

eL PROJECTE DE CREADOR DE FACEBOOK

L’octubre de l’any passat, el creador de la xarxa social Facebook i propietari de xarxes socials com Instagram i plataformes de missatgeria instantània com WhattsApp, Mark Zuckerberg, va presentar la nova marca de l’empresa: Meta. La proposta de Zuckerberg va més enllà d’un canvi de nom, i el que presenta és l’evolució de les actuals plataformes i xarxes socials cap al món de la realitat immersiva, el món del metavers. Tot i que durant la presentació oficial de Meta el seu creador va reconèixer que la realitat virtual necessitarà entre dos i deu anys d’evolució tecnològica per tenir-la plenament incorporada a les nostres vides, el cert és que des del seu anunci el concepte metavers es present a tot arreu.

DECENTRALAND, L’ALTRA CIUTAT

Decentraland va ser el primer món virtual desenvolupat sobre la tecnologia blockchain. No es tracta d’un joc, sinó d’un negoci que atrau inversors d’arreu del món que compren terrenys en aquesta ciutat virtual on replicaran els seus negocis reals. Només calen diners (criptomonedes) i un avatar que et representi per formar part d’aquesta realitat paral·lela que ja té un volum de negoci de més de 70 milions de dòlars.

Les bases del metavers català

Catalunya ja té un peu al món del metavers. El CBCat (Centre Blockchain de Catalunya), en col·laboració amb la Cambra de Comerç de Barcelona i el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, va presentar el gener passat el CatVers, un entorn virtual com el que promou Facebook però íntegrament en català, a través del qual els usuaris poden accedir a espais i sales personalitzats per treballar, passar l’estona i interactuar entre si. L’objectiu és que acabi sent un entorn de referència de la cultura catalana i que s’hi impliquin institucions que defensen la llengua i la cultural del país.

A través de www.catvers.cat o des de www.catvers.land, tothom pot accedir a aquest entorn virtual des del qual, qui ho vulgui, pot crear la seva pròpia sala partint dels models predefinits i convidar-hi els seus col·legues de feina, amics o familiars per interactuar. L’experiència és més enriquidora amb ulleres de realitat virtual, però la connexió es pot fer sense cap mena de problema a través de qualsevol altre dispositiu.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor