Més simples, però amb manteniment més especialitzat

Un cotxe elèctric és molt més simple que un de tèrmic, ja que té menys components, cosa que es tradueix en un manteniment menor i en menys probabilitats de tenir una avaria perquè no té embragatge, caixa de canvi ni sistemes tan complexos com el filtre FAP, la vàlvula EGR, injectors, bugies i bobines o escalfadors.

Encara que el manteniment és més senzill i el pot fer gairebé qualsevol taller, la cosa canvia quan parlem d’una avaria, no perquè la seva reparació sigui necessàriament més costosa, sinó perquè es requereixen una sèrie de coneixements específics per poder interactuar amb el sistema elèctric d’alt voltatge que no tots els tallers tenen.

L’altra gran diferència entre el cotxe elèctric i el cotxe de benzina o dièsel és la recàrrega. Amb un motor tèrmic, quan s’acaba el combustible acudim a una benzinera, omplim el dipòsit en cinc minuts i llest. En canvi, quan ens quedem sense energia en un cotxe elèctric cal recarregar la bateria, un procés que requereix una mica o molt més temps, depèn del sistema que es faci servir. Hi ha tres tipus de càrrega:

1. Càrrega ràpida amb corrent contínua, per a la qual cosa cal fer servir un punt de recàrrega que ofereixi aquesta possibilitat. La part positiva és que en funció de la potència de càrrega es pot dir que en una hora es tindrà la bateria carregada del tot o gairebé, i en vint minuts es tindrà prou energia per afegir uns 120 quilòmetres extra d’autonomia, però el cost és alt.

2. Càrrega mitjançant un wallbox instal·lat a casa o en un punt públic, com ara en un centre comercial o una estació de trens. És la ideal, ja que permet recarregar una bateria completa en unes sis o vuit hores a un cost baix.

3. Càrrega amb corrent alterna usant l’endoll convencional, econòmica però molt lenta (carregar completament la bateria pot necessitar més de vint-i-quatre hores).