Qui vol les nostres dades?

A tots ens ha passat o ens passa: obrim una pàgina web de viatges i a partir de llavors rebem una allau d’anuncis relacionats amb les destinacions que hem consultat. El mateix amb productes que hàgim comprat o serveis que hàgim estat comparant. El nostre historial de navegació és molt valuós per a les empreses que volen fer publicitat personalitzada: permet generar algoritmes sobre allò que ens agrada o no.

També es pot utilitzar amb altres finalitats més enllà de les comercials, ajudant a crear estats d’opinió. Això és el que va passar el 2016 en les eleccions nord-americanes que van donar la victòria a Donald Trump. Dos anys abans, la consultora Cambridge Analytica va recopilar informació sobre les dades de 270.000 usuaris de Facebook. L’aplicació, però, va permetre ampliar la cerca a totes les amistats d’aquests usuaris, de manera que al final la consultora tenia material sobre 50 milions de comptes. Tota aquesta informació, la va utilitzar després en l’estratègia electoral del Partit Republicà, difonent dades i continguts manipulats per orientar el vot cap a Trump. Aquest escàndol sobre la privacitat de les seves dades va suposar un desprestigi important per a Facebook, i finalment el 2019 Mark Zuckerberg va haver d’arribar a un acord amb la Comissió Federal de Comerç dels Estats Units per pagar una multa compensatòria de 5.000 milions de dòlars. Abans ja havia demanat perdó al seu país i també a Europa –davant del Parlament Europeu–, ja que 2,1 milions dels comptes filtrats eren de ciutadans europeus.

Les dades que pengem a internet, però, no només interessen a les grans multinacionals per aprofitar-les per fer publicitat dirigida i personalitzada o per vendre-les a tercers. També hi ha ciberdelinqüents que les volen per fer activitats il·legals. Aquest és l’exemple d’un cas real que va arribar a l’Oficina de Seguretat de l’Internauta (d’àmbit estatal): la suplantació de la identitat d’un petit negoci d’artesania. La propietària feia servir les xarxes socials per promocionar els seus productes i havia aconseguit aplegar un miler de seguidors. Per premiar la seva fidelitat va decidir organitzar un sorteig. Els ciberdelinqüents van obrir un compte fals –però gairebé idèntic– amb tota la informació del negoci d’artesania i des d’allà es van posar en contacte amb els seguidors fent-los creure que havien guanyat el sorteig. Per aconseguir el premi, però, els derivaven a una altra web diferent on se’ls oferia la possibilitat de veure pel·lícules gratuïtes... però registrant les dades bancàries. Afortunadament, la propietària del negoci d’artesania va rebre una trucada d’un dels seus seguidors i immediatament va denunciar a través de les xarxes socials el que estava passant, va bloquejar el seu perfil real i va documentar tot el que havia descobert per poder-ho denunciar.

A vegades, però, l’objectiu de la suplantació pot ser una gran empresa: a finals de l’any passat, la companyia de transports i enviament MRW va patir una campanya de pesca per SMS: s’enviaven SMS falsos perquè l’usuari entrés a una pàgina molt semblant a la real, amb un localitzador d’enviaments fals, on se li demanava que pagués una certa quantitat de diners per l’enviament d’un paquet.