Els reptes de la biometria
La biometria inclou tots els sistemes que permeten identificar una persona a partir del seu físic, de la seva veu o fins i tot de la seva manera de caminar o de l’olor que fa, si bé aquests últims aspectes no estan tan generalitzats com els primers. Cada cop és més habitual obrir el mòbil amb l’empremta digital o amb el reconeixement facial, o fer servir dispositius amb la veu. Aquestes dades es consideren “sensibles” pel Reglament Europeu de Protecció de Dades i per tant no es poden tractar a menys que l’interessat hagi donat el consentiment o quan hi hagi motius de seguretat pública. Moltes aplicacions amb les quals juguem al mòbil –per posar-nos nas de porquet o orelles de burro, o per fer-nos semblar més grans– poden permetre, en realitat, recollir dades biomètriques. “Jo no faig servir aquestes aplicacions. Qui les utilitzi hauria de llegir molt bé les condicions d’ús per saber què se’n fa, d’aquelles imatges, i on van a parar”, insisteix Jordi Soria des de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.
La qüestió del reconeixement facial és especialment controvertida. El cas més famós és el de l’empresa Clearview, que està immersa en processos judicials internacionals perquè recull vídeos i imatges de xarxes socials, creant una gegantina base de dades que després pot vendre a governs i els seus cossos policials i militars. “Si tu penges una foto teva, ells l’agafen sense el teu consentiment, i a partir de llavors et podrien identificar a través de sistemes de videovigilància amb intel·ligència artificial”, precisa Soria. Precisament el Ministeri de Defensa d’Ucraïna ha anunciat que utilitza aquest polèmic sistema per identificar persones mortes i també soldats russos.
És evident que cal alguna regulació en aquesta mena de Gran Germà que tot ho podrà veure, i actualment s’està tramitant al Parlament Europeu una proposta de reglament sobre intel·ligència artificial amb la idea que prohibeixi utilitzar aquestes tècniques, “llevat de casos concrets que tenen a veure amb seguretat ciutadana, com ara investigar crims”. “Es limita perquè no es pugui fer servir de manera indiscriminada”, conclou Soria.
coses que no es poden fer a whatsapp
N’hi ha que són evidents: compartir imatges compromeses o íntimes d’altres persones. I n’hi ha d’altres que no ho són tant: que algú t’inclogui en un grup de xat sense el teu consentiment. L’any passat, un club de futbol va rebre una multa de 4.000 euros per haver afegit un exsoci en un grup sense avisar-lo abans. Tampoc es poden crear grups de persones que no es coneixen entre elles sense saber si hi estan d’acord. I queden al marge de la llei accions habituals com ara compartir captures de pantalla de converses privades. Es pot fer en l’àmbit domèstic, però no més enllà, i s’ha de tenir en compte que, si es pot identificar de manera directa o indirecta un participant, aquest podria reclamar danys i perjudicis per haver vist vulnerada la seva privacitat. De fet, abans de compartir qualsevol informació de terceres persones (fotos, vídeos, àudios...), s’ha de demanar el seu permís.
