“La PAC podria ajudar si funcionés bé, però aquí es prenen decisions polítiques”

Amb dades ofi­ci­als, l’any 2000 hi havia 37.667 pro­fes­si­o­nals de l’agri­cul­tura que cotit­za­ven a la Segu­re­tat Social Agrària, i el 2021 la xifra era de 22.233. En vint anys, hi ha un 40% menys de page­sos pro­fes­si­o­nals. Pel que fa a les incor­po­ra­ci­ons, segons l’Obser­va­tori de Joves de Cata­lu­nya, el 2016 hi havia 398 altes i el 2020, 232. Això és una mit­jana de 250-300 altes a l’any, i ja és bo que hi hagi incor­po­ra­ci­ons, però seria més bo que n’hi hagués mol­tes més. Una altra dada: el 1993, el 24% dels page­sos tenia més de 65 anys. El 2016 repre­sen­ta­ven el 37%, així que cada cop tenim la page­sia més enve­llida. Estem per sota de la mit­jana euro­pea de població agrària activa.

No, i hem de tenir en compte que, a banda de pro­veir d’ali­ments, la nos­tra feina té un altra part molt impor­tant, que és l’equi­li­bri de país. Tota la població està con­cen­trada en pocs nuclis i tenim el que ano­me­nem el rerepaís, amb molta superfície i poca població. Si volem fre­nar l’ano­me­nat des­po­bla­ment de l’àmbit rural hem d’acon­se­guir que la gent que viu allà s’hi gua­nyi la vida i tin­gui ser­veis. El pes que té tot el món agro­a­li­men­tari, tant en pro­ducció com en trans­for­mació, és un pes impor­tant que en els dar­rers anys ha aju­dat que les expor­ta­ci­ons pas­sin al davant de les impor­ta­ci­ons agro­a­li­mentàries, però hem de mirar que a la gent que fa aques­tes trans­for­ma­ci­ons se li pagui un preu just que per­meti que la page­sia de Cata­lu­nya s’hi pugui gua­nyar la vida.

Som un país que, en aquests moments, tenim un 40% de capa­ci­tat de la nos­tra auto­su­ficiència, però això està mirat en valors econòmics, i hauríem de men­jar molt per­nil i molts préssecs, no toca­ria altra cosa! Ara, amb la guerra, pot­ser es tren­ca­ran alguns para­dig­mes. És cert que en l’aspecte medi­am­bi­en­tal, i per ser més sos­te­ni­bles, pot­ser hau­rem de reo­ri­en­tar algu­nes pro­duc­ci­ons, però el que no tin­dria sen­tit seria des­mun­tar una indústria càrnia que fun­ci­ona per anar-la a mun­tar a un altre lloc.

Sí, perquè el sec­tor està ofe­gat. L’agri­cul­tura cata­lana és majo­ritària­ment agri­cul­tura de mer­cat, i els preus pen­sen molt en la nos­tra eco­no­mia. És cert que hi ha aju­des en alguns sec­tors, però els més dinàmics del mer­cat i els que més pesen no estan sub­ven­ci­o­nats. Lla­vors passa que tenim uns cos­tos massa ele­vats i uns preus massa bai­xos i, per tant, no ens hi gua­nyem la vida. Si aquí hi afe­gim el tema de la guerra, que és con­jun­tu­ral, ens tro­bem amb els pin­sos, els cos­tos energètics i de com­bus­ti­ble dis­pa­rats i la pre­gunta és: si ho tras­lla­dem al con­su­mi­dor, ho podrà pagar si l’IPC ja està dis­pa­rat? És lícit, ètic i lògic que això passi men­tre els inter­me­di­a­ris i la gran dis­tri­bució, que són els que con­ti­nuen manant, tenen grans bene­fi­cis? S’hau­ria de fer alguna política perquè això fos més trans­pa­rent, i si estem en crisi pot­ser s’hau­rien d’estrènyer el cin­turó i no pres­si­o­nar la ciu­ta­da­nia i els pro­duc­tors, als quals se’ls hau­ria de pagar un preu més just.

Si s’hagués fet la modi­fi­cació cor­recta ho garan­ti­ria, però es va fer un nyap, i aquesta bata­lla la va tor­nar a gua­nyar la gran dis­tri­bució. Per motius polítics no s’han regu­lat dues coses que cre­iem que era impor­tant regu­lar: la posició de domini (la capa­ci­tat que té un d’influir en les com­pres si con­trola bona part del mer­cat) i la revenda a pèrdues, que vol dir que sem­pre hi ha d’haver una afec­tació en tots els esgla­ons de la cadena i que un no pot aca­bar venent pèrdues per sota del que ha com­prat als dife­rents esgla­ons. Teníem una opor­tu­ni­tat que es va per­dre, i per això ho hem hagut de tor­nar a recórrer, perquè l’únic que sí que s’ha tret és la modi­fi­cació que et feia sig­nar un con­tracte entre pagès i la indústria ali­mentària o la gran dis­tri­bució dient que amb el preu que et paga­ven cobries cos­tos. Hi ha altres coses que es poden fer, com el tema de l’obser­va­tori de preus, que es com­petència del govern català. Si tenim algú que cal­cula de manera objec­tiva els cos­tos, això pot mar­car uns índexs mínims, perquè aquí tenim encara les llot­ges amb men­ta­li­tat ja no del segle XX, sinó del XIX.

Hi ha pos­si­bi­li­tats de fer coses si es vol que el sec­tor agrari sigui un sec­tor que acabi fun­ci­o­nant i no acabi depe­nent de ningú. L’Estat té la pae­lla pel mànec a l’hora de regu­lar, però Cata­lu­nya té com­petència per con­tro­lar, i els dema­nem que con­tro­lin els que fan les coses mala­ment. Després hi ha el tema dels ajuts de la PAC: en l’àmbit euro­peu s’ha fet una reforma, però a l’Estat espa­nyol a l’hora d’apli­car-la es per­ver­teix. Sí que és cert que s’ha dit que es pri­o­rit­za­ria la page­sia pro­fes­si­o­nal –per a nosal­tres tot aquell que no rep almenys un 25% dels seus ingres­sos del sec­tor agrari no hau­ria de rebre ajuts–, però lla­vors ens diuen que a tots aquells que cobren menys de 5.000 euros no se’ls aplica aquesta norma, i això és molta gent numèrica­ment i un 13% del volum d’ajuts. Si s’exclogués tots els que no per­ce­ben un mínim del 25% sense excep­ci­ons cau­rien del sis­tema entre 100.000 i 150.000 per­cep­tors que reben il·legítima­ment ajuts, els ano­me­nats page­sos de sofà, que cobren sense fer res. A França o Ale­ma­nya s’ha fet aquesta depu­ració i, en canvi, a Espa­nya tenim menys superfície de con­reu, però 200.000 per­cep­tors més que a França. La PAC podria aju­dar si fun­cionés bé, però aquí es pre­nen deci­si­ons polítiques en funció dels interes­sos elec­to­rals. Numèrica­ment hi ha més peti­ci­ons d’ajuts a la PAC a la província de Jaén que a tot Cata­lu­nya, i segur que a Jaén hi ha algun ter­ra­ti­nent, però també molts que tre­ba­llen d’altres coses i cobren l’ajut. Però en lloc de ser valents política­ment i arre­glar-ho, he hagut de sen­tir com el número dos del minis­teri diu, tex­tu­al­ment, que tenen un pro­blema a les zones del sud i el lle­vant espa­nyols.

Si ho mirem en decen­nis és cert que hi ha hagut bai­xa­des més for­tes en períodes ante­ri­ors i que ara s’ha fre­nat una mica, també perquè ja estem en per­cen­tat­ges molt bai­xos: el sec­tor agrari no arriba al 2% de la població activa com­pa­rat amb altres sec­tors. Bai­xar molt més quasi que no podem, perquè ens n’aniríem a l’extinció. El futur? Des del 2008 les cri­sis que hi ha hagut han fet aflo­rar un nou tipus de pagès i pagesa, per­so­nes que eren fills o nets de page­sos i als quals la crisi ha fet tor­nar a la page­sia, sobre­tot en comar­ques més de l’inte­rior, on és més difícil tro­bar alter­na­ti­ves. Tot això també ha gene­rat nous plan­te­ja­ments, com el tema de la trans­for­mació o la venda directa, que han permès que apos­tant per la qua­li­tat hi hagi gent que s’hi pugui gua­nyar la vida.

Com a diri­gent d’una orga­nit­zació no tinc cap més remei que ser-ho, i pot­ser per con­vicció també ho soc. Ara, una cosa és que siguis opti­mista i hi vegis futur i l’altra és que tots els ele­ments que hi ha sobre la taula et donin pis­tes sobre si això aca­barà fun­ci­o­nant al cent per cent. I si no hi ha can­vis rela­ti­va­ment ràpid pot ser que la rea­li­tat imperi sobre les ganes de tirar enda­vant.

Ja fa un parell de dècades que el model d’explo­ració fami­liar ha donat pas a un altre en què, a banda de la moder­nit­zació i la meca­nit­zació, es con­tracta mà d’obra. Cata­lu­nya no és un país per tenir grans exten­si­ons de cul­tiu, i el cereal –que seria el para­digma per por­tar molta terra un sol– tam­poc és un cul­tiu que tin­guem la cli­ma­to­lo­gia per poder fer-ne segons qui­nes pro­duc­ci­ons. Aquí no tenim un ter­ri­tori pla­ner, i de superfícies de rega­diu hi ha les que hi ha, per tant hem d’anar a menys volum de pro­ducció i de més valor afe­git al final. Un camí és l’aposta per la trans­for­mació i la venda directa, ente­nent que amb tot no podem i que si amb una cosa som molt bons hem de fer expor­tació, que és una cosa que no ho hem de dei­xar de fer.

És cert que quan la taxa d’atur baixa del 10% hi ha mol­tes difi­cul­tats per tro­bar gent, sobre­tot en cam­pa­nyes, i hem d’anar a bus­car gent a fora. Una altra cosa és la gent fixa. En tot això de la con­trac­tació també hi ha una nor­ma­tiva estúpida que fa que tin­guis migrants a qui no pots donar feina perquè no tenen papers, i lla­vors els has de fer venir de fora men­tre que els que tens vivint aquí es man­te­nen sem­pre com a il·legals. Ara també tenim una opor­tu­ni­tat amb la gent que s’ha aco­llit d’Ucraïna de donar-los feina tem­po­ral, perquè la millor manera d’estar inte­grat és tenint uns recur­sos econòmics. Sem­pre hem estat un país amb una demanda de gent en aquest sen­tit, i voldríem que gent de fora del sec­tor també s’hi acabés dedi­cant, però costa si s’han de fer grans inver­si­ons. De cara a garan­tir el futur com a sec­tor, també és impor­tant que la vàlua de l’experiència que un pagès acaba tenint després de molts anys de feina no es perdi abans que s’acabi jubi­lant de l’acti­vi­tat agrària. S’hau­ria de poder tras­pas­sar a un jove, llo­gar les ter­res i amb aquest llo­guer trans­me­tre també el seu conei­xe­ment i apre­nen­tatge. Segur que això seria més efec­tiu per incor­po­rar gent, perquè veu­rien que se’n pot treure un ren­di­ment. Perquè tam­poc té sen­tit, per exem­ple, que un que ha de ple­gar deixi buida una granja de porcs i un que ha de començar n’hagi de cons­truir una de nova.