Dones que han salvat la vida

Dins del cotxe d’anada a Girona canten The wall, de Pink Floyd: “Hey! Teachers! Leave them kids alone!” (‘Ei, professors, deixeu els nens en pau!’), Dont’ stop me now, de Queen, i el bolero Bésame mucho, amb entonació molt afinada, tota una declaració d’intencions per part de dues joves de 24 anys, Amal Hussein i Ebtesam Abdullah, que són parella i que fa tot just poques setmanes han deixat enrere el món ofegador de prohibicions que va presidir la seva infància a l’Aràbia Saudita i que va amenaçar de mort la seva joventut. A la ciutat se’ls il·luminen els ulls quan observen una mare muntada en bicicleta al costat de la seva filla, i expliquen que aquest era el seu primer somni de llibertat, moure’s al seu aire, pedalar i allunyar-se de la casa/presó, jugar al carrer, com ho feien els seus germans, sentir ni que fos durant una estona que no tenien damunt d’elles els ulls vigilants de tota la família, de totes les mestres, de tota la comunitat, pel fet de ser nenes.

La mateixa sensació, un respirar alleugerit i una mirada encuriosida i expectant al que l’envolta –i que serà el seu futur– transmet El Ouloum Ramdan (Farha), de 25 anys, procedent d’Arafat, suburbi de Nouacchott (Mauritània), on ha conegut el dolor físic i emocional de càstigs terribles i agressions sexuals que li han deixat seqüeles i un punt de por i desconfiança que malda per allunyar en aquesta nova vida que també està començant. Allà es refugiava en la música, la seva gran passió, que els pares abominaven com a arma del pecat i aquí, on també ha arribat fa poc temps, l’entitat Girona Acull l’ha convidat a amenitzar un acte, i l’Ajuntament li ha ofert un piano per tocar alguna peça i fer que l’alegria torni al seu rostre.

Al seu costat, l’activista sahrauí Nasara Iahdih Said, defensora dels drets de les dones, bona coneixedora de la dura existència i de la implacable violència que la majoria pateixen en els contextos de patriarcat islàmic, sobretot si s’hi rebel·len; sap molt bé què representa que de petita t’agradin “coses de nens”, com ara jugar a futbol i anar en bicicleta, “coses” que les nenes no poden fer perquè han de tenir cura, gairebé des que neixen, de la seva virginitat, aquest reconsagrat tresor que marca la reputació d’una família i d’un clan. La Nasara apuntava maneres feministes des dels 5 anys, quan entrava al món vedat dels nens i s’hi barallava buscant el seu lloc, sense conformar-se amb els límits marcats per la moral. La Nasara, movent cel, terra i infern (que es fa més present quan es tracta d’escapar-ne) ha estat la responsable principal que l’Amal, l’Etsebam i la Farha hagin pogut fugir de l’horror que les atrapava als seus països i que després d’un trajecte llarg, incert i ple de perills, resideixin actualment a Barcelona i a Girona, on han formalitzat els tràmits com a sol·licitats d’asil. Conscients que la seva experiència és una més d’entre la de milers de víctimes indefenses i que moltes dones es queden pel camí sense aconseguir arribar a un lloc segur on es respectin els drets humans o sense ni tan sols iniciar el viatge, el 12 de maig passat totes quatre –la Nasara bàsicament com a traductora– van participar en una tertúlia celebrada al Centre Cultural La Mercè de Girona i organitzada per la Càtedra de Responsabilitat Social i Sostenibilitat de la UdG i l’associació Valentes i Acompanyades; va ser un concorregut acte de sensibilització que va tocar el cor i el compromís dels assistents. N’apuntem un resum.

Amal i Ebtesam: nascudes i criades a l’Aràbia Saudita, filles de pares iemenites i etíops radicalitzats amb la forta onada del wahhabisme, molt estès en els últims vint anys; l’abaia i el vel des de petites; escola primària i secundària segregades: s’hi ensenya l’islam; universitat proscrita: s’hi pensa massa. Destí com a dones: ser bones esposes, virtuoses, treballadores, obedients. Els pares i la societat n’estaran contents, i el que elles vulguin fer no compta. Abans de conèixer-se ja sentien les cadenes d’una vida que no acceptaven; una amiga comuna les presenta el 2015 i s’enamoren; la família descobreix la seva relació el 2017, les separa i estan dos anys sense veure’s ni parlar. A una, el germà intenta assassinar-la per netejar l’honor; a l’altra, la comprometen amb un home gran. Totes dues pateixen vexacions i maltractaments per corregir el seu lesbianisme. A finals del 2019 aconsegueixen contactar de nou i formen, juntament amb Basma Nasser, el col·lectiu Yemeni Feminist Voice: despertar consciències per la igualtat de drets i denunciar els matrimonis forçats, les mutilacions genitals femenines, els crims en nom de l’honor... Cap a 70.000 seguidores a les xarxes. Es declaren obertament exmusulmanes, una altra injúria de pes, i augmenta el perill de convertit-se en desaparegudes, com tantes activistes. Els canvis a l’Aràbia Saudita són més cosmètics que reals. Arriba un moment que han de fugir, i Nasara Iahdih Said s’activa, no cal explicar com: quasi un any de travessia, amb estada al Caire, fins que obtenen el visat per viatjar a Madrid, amb l’ai al cor que els germans no les localitzin: mort segura.

El Ouloum (Farha): nascuda a Mauritània, filla d’una família molt tradicional i estricta quant a la religió, educada per una mare que l’infligeix atroços càstigs davant de qualsevol comportament que desaprova: sortir a jugar, arribar tard a casa, no rentar bé els plats... Violada per un individu que li fa classes de l’Alcorà i que li ha deixat un sentiment de terror a quedar-se sola amb un home en una habitació. No ho explica a ningú, li farien pagar car, la calúmnia al respectable baró. Tancada en ella mateixa, als 13 anys es refugia en el dibuix, però la família l’hi impedeix, és haram (‘prohibit’); als 17 descobreix la música i busca espais per cantar el que sent i l’emociona, però el pecat és encara més gran. L’empresonen a casa i posen fi als seus estudis; quan s’escapa, els germans la peguen brutalment fins que la deixen sense alè; les seves germanes grans són casades a la força i arriba el seu torn, però té la sort que ningú no la vol per impura. Hi ha un moment que pensa que si no la maten ells, es matarà ella, i aleshores s’adona que ha de marxar i ho fa. Una activista pels drets humans li ofereix una petita quantitat de diners i es trasllada al Marroc, on aconsegueix un visat per venir a sol·licitar asil, empaitada pels germans, que li envien contínues amenaces de mort

Són tres dones amb coratge que han salvat la vida i que mereixen la protecció que busquen i fer, finalment, honor al significat dels seus noms: Amal (‘esperança’), Ebtesam (‘somriure’) i El Ouloum, nom artístic Farha (‘coneixements’ i ‘felicitat’), sense oblidar l’extraordinari esforç i militància de la Nasara (‘victòria’). Amb el seu testimoni fan visible la cara més dura del patriarcat en contextos islàmics on a les dones no els està permès educar-se ni estimar lliurement, prendre les seves pròpies decisions, ser i fer, viure en vida. No podem dir que no ho sabem.