Gitanes: poder transformador
Les dones gitanes s’estan convertint en un motor de transformació de les seves comunitats. L’accés a l’educació i al mercat laboral les consolida en un rol emergent, alhora que lluiten pels seus drets sense renunciar a la pròpia identitat
FEMINISME
Les gitanes ja tenien al seu vocabulari l’equivalent a la paraula ‘sororitat’ abans que es comencés a utilitzar en la societat majoritàriaEn caló, les paraules nebí ratí romí signifiquen “nova generació de dones gitanes”. També són el nom d’un programa que ha posat en marxa la FAGIC (Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya), a la Zona Franca de Barcelona, amb l’objectiu d’ajudar les paradistes de mercats a passar-se a la venda en línia. Un salt professional que moltes han decidit fer arran de la pandèmia.
“Es va passar molt malament perquè no es podia sortir a vendre. La venda ambulant és part de la cultura del poble gitano. Des que vam arribar a la Península, aquesta activitat es va desenvolupar intensament com a estratègia de supervivència, perquè costava molt que a un gitano o una gitana li donessin feina”, explica Esther Fernández, coordinadora de l’àrea Dona i Salut de la FAGIC.
En els moments més crítics, aquesta entitat es va organitzar per poder repartir menjar entre centenars de famílies gitanes catalanes que es van veure privades de cop dels seus ingressos per culpa de les prohibicions imposades per l’emergència sanitària.
“Durant la pandèmia es va detectar una necessitat de canvi. Així, i segons el que volen les dones –afegeix Fernández– anem treballant temes com ara la competència en noves tecnologies, el màrqueting, la publicitat... Les ajudem a crear un logotip propi o un codi QR. I també facilitem que es puguin treure el carnet de conduir, per si en algun moment elles mateixes poden crear una cooperativa per repartir els seus productes.” En aquest programa també hi col·laboren també alumnes d’ESADE, que ajuden a desenvolupar una plataforma a internet, Parada Online, on les dones poden pujar els seus productes i comunicar-se amb els clients perquè no es perdi del tot l’essència del mercat. És una de les moltes activitats i iniciatives que s’estan desenvolupant entre les gitanes per ajudar a avançar tot el col·lectiu.
“La transformació del poble gitano està arribant a través de les dones. Pel que fa a l’accés a la universitat, per exemple, ja hi ha el mateix nombre de nois que de noies. Això era impensable fa deu anys. I evidentment també hi ha més incorporació al món laboral”, remarca Ramon Vílchez, responsable del Pla Integral del Poble Gitano de la Generalitat.
Per aconseguir-ho, explica, és bàsic facilitar la conciliació familiar, que les gitanes, quan es posin a estudiar, tinguin un espai on poder deixar la mainada. “És cert que tenim un problema de titulacions, però hi estem treballant amb la participació de totes les administracions. És indispensable involucrar tots els organisme per dur a terme programes que promoguin els canvis”, diu Vílchez. A Catalunya es va aprovar el primer Pla Integral del Poble Gitano l’any 2005, i des de llavors se n’han desenvolupat quatre. El darrer, del 2017 al 2020, s’ha hagut de prorrogar per culpa de la pandèmia.
“El pla inclou totes les polítiques públiques adreçades a la població gitana de Catalunya i implica tots els departaments. Nosaltres el dissenyem, l’apliquem i l’avaluem. Ara volem intensificar les accions que veiem que estan funcionant, centrades a fomentar la participació i l’educació, tant la postobligatòria com la universitària”, indica la coordinadora, Tania García. Un dels objectius concrets és fomentar la presència de criatures gitanes en l’educació primerenca, de 0 a 6 anys. També continuar lluitant contra l’antigitanisme i el racisme específic, i millorar els estàndards de salut, sense oblidar un nou repte: donar visibilitat a la diversitat que existeix entre el poble gitano i reforçar els drets i la protecció de les persones LGTBI dins del col·lectiu.
canvi visible
La qüestió de gènere és transversal a totes les actuacions, però les dones gitanes també són protagonistes, com veiem, d’actuacions concretes. “Elles, per exemple, estan tenint un paper important en la prevenció de la violència domèstica. La societat majoritària té una imatge de submissió, però cada cop hi ha més entitats de dones gitanes que lluiten contra aquesta problemàtica, s’organitzen per reivindicar el Dia de la Dona, tenen un discurs clarament feminista... I nosaltres estem detectant, per dir-ho d’alguna manera, que cada cop hi ha més dones que són les que porten la nòmina a casa. De forma exponencial, estan aconseguint entrar al mercat laboral per compte aliè. Aquest canvi és molt visible i està tenint un gran impacte en els fills i filles i en les seves expectatives educatives”, afegeix García, que destaca la importància de donar molta visibilitat a les dones gitanes en àmbits de participació: educació, ciència, política...
La comunitat gitana té una càrrega històrica d’estereotips i sembla que no hi hagi diversitat, però n’hi ha molta. “Les dones d’un barri són molt diferents de les d’un altre barri o una altra població, i també entre elles. El rol de la dona gitana ha estat associat exclusivament a esposa, mare i cuidadora”, explica Bianca Galusca, tècnica d’Igualtat de Tracte de la Federació Secretariat Gitano. “Treballem molt –afegeix– el tema de la discriminació, que té tres parts: pel fet de pertànyer a una ètnia estigmatitzada, pel fet de ser dona, i pel fet d’estar en una comunitat tradicionalment amb rols diferenciats. Aquesta és una lluita molt gran.” Destaca els avenços en incorporació laboral i participació social, però insisteix que no es parteix de la mateixa base. “En la societat majoritària de fa seixanta anys, la dona estava en una situació similar a la que es troba ara la dona gitana. No es pot esperar que tots anem al mateix pas, perquè partim d’una situació molt diferent. Jo sempre he vist la dona gitana com el motor de la comunitat, tot i que encara hi ha molta resignació i s’ha d’incidir més en el tema de l’educació”, assegura.
Per això des del Secretariat Gitano també es fan programes per vetllar perquè les nenes acabin i segueixin estudis postobligatoris i que tinguin millors oportunitats laborals. “Un altre repte és que les administracions, tant estatals com locals, apostin fermament no sols per projectes específics de dona gitana, sinó també per reconèixer el deure històric que es té cap a la comunitat, i promoguin la diversitat en tots els àmbits. Que la diversitat sigui vista com el més natural del món”, afegeix, mentre reclama mesures legals concretes per aconseguir una integració real i per lluitar contra la discriminació.
Per a Esther Fernández, tot i que cada cop més s’estan visibilitzant les dones gitanes i el seu rol emergent, no s’ha d’oblidar que al darrere tenen una història de lluita contra l’opressió. “El poble gitano ha viscut el primer intent de genocidi i ha patit més de dues-centes lleis en contra. Les dones gitanes tenen una història de resiliència que fins ara no ha estat escoltada perquè estaven en una posició de subordinació. Però sí que és veritat que avui estan trobant un espai en la societat majoritària i estan donant a conèixer aquesta història. És important saber quins èxits han aconseguit les dones gitanes i també quins reptes queden per al futur”, remarca.
Superar la marginalitat és un objectiu, si bé Fernández recorda que la pobresa és un factor que persegueix totes les dones, independentment de l’ètnia. Per això els programes que es fan des de la FAGIC estan oberts a totes les dones en situació de vulnerabilitat o exclusió social, siguin o no gitanes. “És cert, però, que la dona gitana està més afectada pels determinants socials i per l’antigitanisme històric. A tots els nostres programes el que busquem és el seu l’empoderament”, assegura.
Fernández insisteix en la importància d’exposar referents històrics de gitanes que han lluitat contra l’opressió. “Nosaltres ja teníem al nostre vocabulari la paraula sororitat abans que es comencés a utilitzar, abans dels moviments feministes actuals, com una estratègia de supervivència, d’ajudar-nos entre nosaltres”, assegura. També parla del feminisme romaní com un concepte més actual, que comença en els anys vint i trenta del segle passat en l’àmbit internacional. “Com a poble transnacional, no tenim un territori geogràfic concret, però compartim aquesta història de persecució, de genocidi, d’esterilització forçada... I moltíssimes dones no la coneixen. Malauradament, els referents que tenen són dels mitjans de comunicació, sempre estereotipats. Només cal veure programes com Gipsy Kings que perpetuen aquesta idea estàtica de les dones gitanes que no és gens real”, afegeix.
L’empoderament de les dones gitanes, diu, és necessari perquè puguin deixar de ser simples consumidores passives. “Volem que tinguin veu i vot i que puguin triar. Que puguin fer-se partícips de tot el seu recorregut vital. Que puguin decidir què volen fer i com ho volen fer. En general, la dona està més empoderada ara que fa vint anys, i evidentment això es comença a notar en la dona gitana. Però és veritat que vivim en una societat que lamentablement continua sent racista i discriminatòria”, insisteix. Una xacra normalitzada i generalitzada que es nota arreu. “Si un arrendatari detecta que tens cognoms gitanos, ja no et voldrà llogar un pis. I si no respons als estereotips i a la feina descobreixen que ets gitana, et poden posar més pegues, fins i tot hi ha casos d’acomiadament. L’estigma encara existeix”, adverteix Fernández, que recorda que tot l’imaginari que rebem mentre creixem és, en relació amb els gitanos, o bé negatiu, o bé exòtic i romantitzat. “Se’ns contextualitza fora de la realitat”, lamenta.
“Contra l’antigitanisme, s’hi ha de lluitar des del poble gitano i des de la societat majoritària; hi ha d’haver aquest contrapès. S’han de fer campanyes de denúncia de situacions concretes, perquè encara és un problema molt greu”, assegura Ramon Vílchez, que recorda que el poble gitano és la minoria més rebutjada per la societat. “El primer rebuig és als gitanos que provenen dels països de l’est, i després als autòctons. Si t’arriben gitanos de veïns, l’escala, el bloc i la comunitat es posen en estat d’alerta, quan altres minories aquest problema no el tenen, o en tenen de diferents. I a l’hora de buscar feina també s’ha de vèncer l’estereotip que els gitanos no volen treballar, que és fals”, afirma.
Bianca Galusca coincideix a denunciar el tracte discriminatori. “Encara que fem molts esforços i hi posem bona voluntat, hi ha un treball de fons que ha de sortir del conjunt de la societat. Per exemple, ens hem trobat el cas de gitanes joves que es treuen el curs de monitores, i el primer que els pregunten els companys és sobre els casaments i el tema del mocador. Tot això ja hauria d’estar més que superat. I la mateixa comunitat gitana també ha de fer esforços, no s’ha de caure en el paternalisme. La feina ve per les dues bandes”, constata.
Un exemple interessant en aquest sentit és el cicle sobre cultura del poble gitano Amen sam, que s’està fent fins al 29 de novembre en catorze ateneus de diversos municipis catalans. Es tracta d’un projecte comunitari organitzat per la Federació d’Ateneus de Catalunya, amb la col·laboració de la FAGIC i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat.
El programa Amen sam (‘Nosaltres som’, en llengua romaní) inclou activitats tan diverses com concertes; tallers de percussió flamenca, de rumba catalana i de cuina; exposicions, cinefòrums i xerrades sobre el porrajmos (l’holocaust gitano), la dona gitana i el feminisme romaní, i una exposició que tracta diversos aspectes del poble gitano, com la seva història, el seus símbols, l’idioma, l’art, la música l’educació, la discriminació i les persones gitanes conegudes. Es tracta d’ajudar a superar els estereotips que la societat occidental ha anat construint al voltant del poble gitano, integrant-los a la vida quotidiana de l’ateneisme i, per tant, de l’associacionisme català.
FRE PER A LES MILLORES
Els organismes europeus estan assenyalant l’antigitanisme com la principal causa de la lentitud en la millora de les condicions d’aquest poble. “S’hi aboquen molts recursos per intentar avançar, però la situació no millora tan ràpid com s’esperava. Per això s’han fet anàlisis i s’ha vist que l’antigitanisme, tant en l’àmbit de la societat com institucional, és un fre”, explica Tania García.
És per això que entre les accions previstes pel Pla Integral del Poble Gitano té un paper destacat aconseguir una llei d’antigitanisme que reguli infraccions i sancions de manera clara. “Hem de col·laborar amb el Departament d’Igualtat i Feminismes, però també s’han de fer moltes altres coses, com ara campanyes de sensibilització. Estem formant professionals de l’àmbit sanitari, de l’àmbit d’urgències i hospitalari, professors universitaris... per tal que la seva tasca professional s’allunyi de l’antigitanisme i puguin treballar amb la població gitana d’una manera molt més igualitària”, insisteix.
efectes en la salut
Per a Esther Fernández, és molt important que la mateixa comunitat gitana, i especialment les dones, puguin identificar els casos d’antigitanisme. “Està tan normalitzat que de vegades elles mateixes no ho identifiquen i no poden lluitar-hi en contra. Per això fem cursos, formacions, xerrades, dinàmiques... I també treballem amb dones referents”, explica.
Es tracta de dones que són conegudes per haver ajudat la seva comunitat, acompanyant altres dones o les famílies. Són dones que motiven, que fan xarxa i que contribueixen a avançar, per exemple, en qüestions relacionades amb la salut. “Els indicadors de salut més afectats tenen a veure amb els determinants socials. Van a escala en funció de la classe social. Aquest problema està evidentment relacionat amb l’accés als recursos i no afecta només el poble gitano”, insisteix Fernández.
Segons aquesta responsable de la FAGIC, en tot el tema de prevenció en l’àmbit ginecològic i de vacunació infantil, la comunitat gitana està al nivell de la societat majoritària. “Les mateixes comunitats han treballat moltíssim en aquest àmbit, juntament amb les administracions i el sistema sanitari. Però sí que ens trobem amb els efectes i l’impacte de la pobresa energètica, de les feines precàries, del fet de viure en barris estigmatitzats arran de les polítiques dels anys vuitanta, quan es van reubicar els gitanos en barris que no estaven en condicions i es va generar un gran aïllament respecte a la resta de la societat”, assegura.
Un conjunt de situacions que porta a la comorbiditat, a la suma de diverses malalties. A la cistella de la compra, moltes famílies no hi poden posar verdura, carn fresca, peix... i el resultat és una dieta poc variada, amb molts hidrats de carboni, que contribueix a augmentar els índex d’obesitat, la diabetis i el problemes cardiovasculars. “No passa només en la població gitana, passa en general en la població en situació precària. Per això treballem molt el tema dels hàbits saludables, la vida activa, l’envelliment actiu, l’esport..., sobretot entre els més joves”, destaca Fernández.
Altres problemes de salut que preocupen són els auditius i els dentals. “Ens hi trobem molt, generen una despesa a part perquè no estan inclosos en el sistema de salut pública i suposen uns diners que moltes famílies no poden assumir. Per això col·laborem amb el Departament de Salut, que facilita infermeres perquè puguem impulsar programes de manera comunitària”, indica
Es pot mantenir la cultura gitana i impulsar la integració social? “Depèn de cada persona”, explica Bianca Galusca. “Des de l’experiència que tenim –afegeix– la gent que ve a la Fundació tenen ganes de treballar. No ens trobem perfils tancats, sinó persones que volen progressar. Quan fem sensibilitzacions amb els més joves, els dic que no és incompatible tenir uns estudis i una professió amb el fet de conservar la cultura gitana. De fet, per a mi és més que compatible, perquè com més coneixes la teva comunitat, més orgull pots tenir d’allà on vens i fins on arribes.”
UNA LLARGA HISTÒRIA DE PERSECUCIÓ
Els gitanos van arribar a Catalunya fa més de sis-cents anys, a començaments del segle XV. En un primer moment eren ben rebuts per la noblesa, que els donava salconduits com a altres peregrins. Però la seva vida nòmada aviat va generar recels i els Reis Catòlics, el 1499, van signar la primera pragmàtica obligant-los al sedentarisme i a passar a sevir un senyor feudal. Des de llavors, es van anar dictant més de dues-centes cinquanta normes en contra seva, amb l’objectiu d’assimilar-los (se’ls va prohibir l’idioma, els costums, la forma de vestir...). A finals del segle XVIII, a Espanya es va arribar al punt d’ordenar la detenció de tots els homes i joves gitanos per separar-los de les seves famílies i que no es poguessin reproduir. El pitjor, però, encara havia d’arribar: l’holocaust gitano que va provocar primer l’esterilització forçosa i després la matança en càmeres de gas de desenes de milers de gitanos, que Hitler va incloure –amb els jueus, els homosexuals, els dissidents i els discapacitats– en la seva solució final. “És important donar a conèixer el poble gitano en el context històric, per poder entendre la seva situació actual. És bàsic per arribar entre tots a una societat més equitativa”, explica Esther Fernández, de la FAGIC.
AUTOESTIMA
La Fundació Secretariat Gitano treballa en l’àmbit estatal en projectes com Accedir (inserció i orientació laboral) i Promociona (reforç escolar i accés a estudis postobligatoris). Adreçat específicament a dones, hi ha el programa Calí (‘dona’ en caló), amb dues potes: igualtat de gènere i igualtat de tracte. “Fem itineraris grupals i individuals amb diversos perfils de dones gitanes. Noies joves que no saben ben bé què fer, si reprendre els estudis o posar-se a treballar; dones amb l’autoestima molt baixa que han de treballar la confiança, l’autonomia i la gestió del temps per a les responsabilitats familiars... Busquem la motivació cap a l’ocupació i promovem qüestions més transversals com les competències TIC o la promoció de la salut”, explica Bianca Galusca. Un cop superats aquests programes, les dones poden accedir a serveis com el SOC o Feina Activa. “N’hi ha que decideixen que encara no volen treballar, que volen tornar a estudiar o treure’s el carnet de conduir. La idea és que tinguin les eines perquè puguin decidir elles mateixes”, afegeix. L’entitat treballa amb una trentena de dones cada any, que no poden ser més perquè es tracta d’una atenció molt personalitzada. El Secretariat té oficines a Barcelona i Sabadell, però es fan activitats allà on es demana i hi ha iniciativa. “Hi ha grups de tot tipus. Dones que es dedicaven a la venda ambulant, però que volen professionalitzar-se amb un curs d’atenció al client; nenes que se senten perdudes, que han deixat l’ESO i necessiten conèixer els recursos que tenen a la seva disposició; dones rom, dones de l’est d’Europa que necessiten conèixer l’idioma i apuntar-se a una escola d’adults... Les necessitats són moltes”, conclou.
”Al final, la base de tot és apostar per l’educació”
Des del Pla Integral del Poble Gitano s’està redactant el segon informe sobre la realitat d’aquesta comunitat a Catalunya. El primer es va fer el 2003 i recollia l’accés al món laboral, l’habitatge i l’educació com les principals necessitats a cobrir. Dinou anys després, aquest segon informe permetrà valorar quin impacte tenen les actuacions que s’han fet i quins són els nou reptes de futur. “Reforçarà i descriurà la diversitat que existeix dins del poble gitano. Hi ha la idea que tots els gitanos viuen en determinats barris, però no és cert. No tothom viu en infrahabitatge i ja estem veient que no tothom està reproduint el que es consideraria la família tradicional”, explica Tania García. “Nosaltres, que treballem amb una xarxa d’entitats i amb moltes persones –afegeix–, detectem nous models de convivència: persones que viuen soles, amb amics...” Així, com en la societat majoritària, també cada cop hi ha més diversitat en el col·lectiu gitano. I a mesura que hi ha un major i millor accés a l’educació, encara augmenta més. “Quan les famílies accedeixen al mercat laboral, revisen quants fills volen tenir, a quines escoles els volen portar... Al final, la base de tot és apostar per l’educació”, insisteix. Ramon Vílchez, per la seva part, remarca que si bé el percentatge de població gitana que viu en barris deprimits podria ser del 80%, això no vol dir que tot un barri sigui gitano. A la Mina, afirma, la població gitana no ha superat mai el 25%. “Hi ha barris amb molta problemàtica social i amb població gitana, però no són barris cent per cent gitanos. El que passa és que en aquests barris amb més presència gitana es pot donar, per exemple, que les escoles s’acabin guetitzant, perquè la gent amb més recursos porta la mainada fora. Per això és important millorar els barris amb serveis potents d’educació i sanitaris, i intentar canviar la dinàmica: que la gent ja no en vulgui marxar, sinó que hi vagi a buscar aquests bons serveis”, assegura.
