Josep Maria Galceran Ubach

En Josep Maria tenia 19 anys quan la guerra va arribar a la seva fi. Mobilitzat per l’exèrcit republicà, havia estat en combat al front, prop de Coll de Nargó, on va ser ferit i traslladat a un hospital de la rereguarda, a Ripoll. Des d’allí, va fugir cap a França amb un conegut que treballava a la mateixa fàbrica que el seu pare.

Ens consta que a França va estar internat al camp del Barcarès i a Portvendres. Des de Portvendres, el 17 de març va ser traslladat a l’Antic Hospital Militar de Perpinyà perquè tenia febre tifoide. En Josep Maria va escriure a la família des de l’hospital. A la carta, ara perduda, els explicava totes les vicissituds que havia patit durant els darrers mesos: els combats, les ferides, l’exili… i ara, l’ingrés en un hospital de Perpinyà. Segons en Josep Maria, el tifus que l’havia emmalaltit l’hauria contret en menjar neu contaminada, probablement durant el trajecte cap a França. Ja fos per tranquil·litzar la família o bé perquè en el moment d’escriure la carta es trobava millor, els deia que ja estava gairebé restablert i que ben aviat rebria l’alta. Segons la família, la carta, escrita en català, va trigar tres mesos a arribar a casa, retinguda per la censura.

Tenint en compte que els pares d’en Josep Maria feia temps que no tenien notícies del seu fill, l’arribada de la carta els devia produir un veritable respir, però malauradament, en Josep Maria ja havia mort, i la trista notícia no va trigar a arribar. La família conserva un petit paper, escrit en francès i a mà, en què s’indica on i quan va morir. Desconeixen de quina manera els va arribar aquest document, però tenint en compte que en Josep Maria a la carta deia que es trobava bé i que aquella mena de certificat de defunció no tenia cap segell oficial enlloc, els van envair els dubtes.

El pare d’en Josep Maria, juntament amb un amic, va voler anar a França a comprovar si el que deia el certificat de defunció era cert o si, per contra, ho eren les notícies de millora que s’indicaven a la carta. A Perpinyà no van poder localitzar cap informació, ni de l’estada d’en Josep Maria a l’hospital, ni de la seva defunció i, evidentment, tampoc en Josep Maria, que era l’esperança que tenien. Els intents de familiars i amics per obtenir informació que confirmés la veracitat d’aquell document escrit a mà i que donava la pitjor de les notícies van ser diversos (sembla que fins a set).

En total, vuitanta-dos anys d’incertesa que van finalitzar el novembre del 2021, quan la Lourdes Gispert-Sauch, neboda neta d’en Josep Maria, va contactar amb nosaltres per veure si la podíem ajudar a trobar el seu oncle, germà de la seva mare. Les investigacions fetes als arxius departamentals, al registre civil i al cementiri ens van proporcionar la certesa de la defunció i la localització de l’enterrament.

La Lourdes va assistir a l’acte celebrat el 18 de febrer en homenatge als refugiats enterrats al cementiri de l’Oest de Perpinyà. Pocs dies després ens escrivia per dir-nos que prenia aquell acte com el funeral que mai no es va poder fer.