Ambrosio Pedro García-Sabes Torrecillas

L’agost del 2021 vam rebre un cor­reu electrònic de la Jeni­fer Martín García en què ens expli­cava que seu besavi Ambro­sio havia des­a­pa­re­gut al final de la guerra sense que la seva esposa, Sole­dad Ródenas Gómez, en tingués mai més cap notícia. Pocs dies abans d’escriure’ns, l’Ajun­ta­ment de Salo­bre (Alba­cete), lloc de residència de l’Ambro­sio, havia con­tac­tat amb la família. El motiu era comu­ni­car-los que el Con­so­lat Gene­ral d’Espa­nya a Per­pinyà els infor­mava que tenia algun indici de la seva estada al camp de con­cen­tració d’Arge­lers.

La pista que els indi­cava el con­so­lat sobre l’estada de l’Ambro­sio al camp d’Arge­lers va por­tar a la família a con­tac­tar amb l’his­to­ri­a­dor Gre­gory Tuban, estudiós d’aquest camp de con­cen­tració, i esti­rant diver­sos fils van aca­bar esbri­nant que havia mort a l’antic Hos­pi­tal Mili­tar de Per­pinyà el 25 de juny del 1939. En aquest punt va ser quan es van posar en con­tacte amb nosal­tres.

La recerca feta als arxius del Ros­selló ens va per­me­tre com­ple­tar la infor­mació i saber que havia ingres­sat a l’antic Hos­pi­tal Mili­tar el dia 1 de juny del 1939, a les 10.50 del matí (sala A, llit 87), pro­ce­dent del camp de con­cen­tració d’Arge­lers. Efec­ti­va­ment, va morir el dia 25 a con­seqüència de l’una febre tifoide. L’endemà va ser enter­rat al cemen­tiri de l’Oest de Per­pinyà.

Les dar­re­res notícies que la Sole­dad havia tin­gut del seu espòs eren que havia estat ferit en com­bat i que hau­ria estat en con­va­lescència en algun hos­pi­tal d’Ala­cant, València o Múrcia. Això succeïa l’any 1937 o pot­ser el 1938. A par­tir de lla­vors, cap més notícia. Durant anys la família va viure amb la incer­tesa de no saber si havia mort o els havia aban­do­nat.

Quan el 1978, el govern d’Adolfo Suárez va pro­mul­gar un decret llei (35/1978, de 16 de novem­bre) segons el qual s’havien de con­ce­dir pen­si­ons als fami­li­ars de les per­so­nes mor­tes com a con­seqüència de la guerra, molta gent va fer intents per tal d’esbri­nar què havia pas­sat amb tots aquells des­a­pa­re­guts que mai més no van tor­nar. Va ser en aquell moment quan la Sole­dad va obte­nir un docu­ment segons el qual l’Ambro­sio hau­ria mort en com­bat, pro­ba­ble­ment a prop de Vila­franca del Penedès. Mal­grat aquesta infor­mació, però, la Sole­dad mai no va cobrar la pensió de viu­de­tat i mai se li va reconèixer que hagués estat casada amb l’Ambro­sio.

La Sole­dad va morir als 94 anys, i des del moment en què li van dir que l’Ambro­sio no tor­na­ria de la guerra, va por­tar dol. Aquesta és la pri­mera vegada que se li fa referència com a esposa i vídua, un gest meres­cut després de tot el pati­ment sofert i que la seva família apre­cia com a retorn de la dig­ni­tat.