Manuel Olivera Sopena

En Manuel, tot i ser ori­gi­nari de Naval, vivia a Olvena (Osca), on com­bi­nava la feina de pagès amb la de trac­tant de bes­tiar. Casat en pri­me­res núpcies amb Inés Pueo, en va enviu­dar sense que tin­gues­sin cap fill. Quan va escla­tar la guerra ja no estava en edat mili­tar (tenia 54 anys), i per tant no va ser mobi­lit­zat. Amb l’esta­bli­ment del front d’Aragó, en Manuel va dedi­car-se a pro­veir l’exèrcit repu­blicà d’ani­mals per al con­sum. Anava pels pobles com­prant cor­ders, porcs, cabres i els venia a l’exèrcit. Va ser en un d’aquests viat­ges que, al mas de Tres Pueyos de Güel, va conèixer qui seria la seva segona esposa, Pilar Colau Español, amb qui es va casar el 28 de gener del 1938.

La pare­lla va viure durant uns mesos a Olvena, però en van fugir amb la cai­guda del front d’Aragó. En aquell moment, la Pilar ja estava emba­ras­sada. Ini­ci­al­ment, van inten­tar fugir cap a França, però l’estat de la Pilar va fer impos­si­ble tra­ves­sar els Piri­neus. Així doncs, van aca­bar fugint a Bar­ce­lona, on vivia una ger­mana de la Pilar, la Jose­fina. Ella i el seu espòs tenien un bar al barri de Gràcia, on el 13 de desem­bre del 1938 va néixer la filla del Manuel i la Pilar, a qui van posar el mateix nom que a la seva mare.

La intenció del Manuel i la Pilar era mar­xar de Bar­ce­lona amb la nena i fugir cap a França, però un viatge així, amb un nadó aca­bat de néixer, era massa perillós, així que la Pilar, acon­se­llada per la seva família, es va que­dar a Bar­ce­lona amb la nena i en Manuel va mar­xar. Pen­sa­ven que ben aviat es podrien retro­bar, però mai més en va saber res.

El desem­bre del 2021 es posava en con­tacte amb nosal­tres Patri­cia Muñiz Oli­vera, neta d’en Manuel. La família mai no havia dei­xat de bus­car-lo. Per a la filla d’en Manuel, de 83 anys, qual­se­vol petita infor­mació sobre el seu pare era relle­vant. Per aquest motiu, ens pre­gun­ta­ven si sabíem alguna cosa de la defunció i el lloc on va ser enter­rat.

En Manuel va morir a l’antic Hos­pi­tal Mili­tar de Per­pinyà el 15 de febrer del 1939. La seva mort es va pro­duir en un moment en què les auto­ri­tats muni­ci­pals encara inhu­ma­ven els refu­gi­ats de la guerra d’Espa­nya, al mateix espai del cemen­tiri on s’enter­rava la gent de Per­pinyà. L’ofi­cina del Ser­vei de Cemen­ti­ris de Per­pinyà només ens ha auto­rit­zat a con­sul­tar el lli­bre d’inhu­ma­ci­ons dels refu­gi­ats de guerra en què, com ja hem dit, no cons­tava en Manuel.

Mal­grat tots els nos­tres esforços per expli­car al Ser­vei de Cemen­ti­ris de Per­pinyà que al lli­bre esmen­tat no cons­ta­ven les inhu­ma­ci­ons de tots els refu­gi­ats, durant l’estada de recerca a Per­pinyà no ens van per­me­tre poder cer­car-los a tots. La con­sulta de la Patrícia va fer que hi tornéssim a insis­tir. El cas d’en Manuel es va con­ver­tir en un son­deig que ens havia de per­me­tre demos­trar que hi havia inhu­ma­ci­ons de refu­gi­ats ins­cri­tes fora del lli­bre que havíem con­sul­tat. Si el loca­litzàvem a ell, pro­ba­ble­ment podríem loca­lit­zar la resta. Després de diver­ses ges­ti­ons amb el Ser­vei de Cemen­ti­ris, vam poder obte­nir la infor­mació que cercàvem: Manuel Oli­vera Sopena va ser inhu­mat al cemen­tiri de l’Oest de Per­pinyà el 16 de febrer del 1939 dins la fossa comuna oberta i en ús per als enter­ra­ments a terra de la població local. La ubi­cació d’aquest espai ens és, ara per ara, des­co­ne­guda, però en tot cas sí que sabem que es tro­bava a la fila 4, tomba 3.