Ramon Andreu Oliva

En Ramon era fill de Joan Andreu Pons i de Rosa Oliva Oliva, ori­gi­na­ris tots dos de Figue­rola del Camp. Tenia 18 anys quan van mobi­lit­zar la seva lleva. En un paper hi por­tava escrita l’adreça d’uns fami­li­ars de Bar­ce­lona per si, per alguna cir­cumstància, feia cap a la capi­tal cata­lana i neces­si­tava dema­nar-los ajuda. Va par­ti­ci­par a la bata­lla de l’Ebre, sec­tor de Mequi­nensa. Per­ta­nyia a la secció de trans­mis­si­ons de la 59a Bri­gada Mixta de la 42a Divisió Repu­bli­cana. Va pas­sar el riu la nit del 25 de juliol del 1938, va caure ferit el 3 de novem­bre i va ser inter­nat a l’hos­pi­tal de la Gar­riga al desem­bre.

Des de mit­jans de novem­bre del 1938, davant la més que immi­nent des­feta repu­bli­cana i el con­següent avenç dels rebels, des dels ser­veis sani­ta­ris es tre­ba­llava en la pre­pa­ració de l’eva­cu­ació dels ferits de guerra. El tras­llat de ferits des dels hos­pi­tals de les demar­ca­ci­ons de Lleida i Tar­ra­gona cap a la de Bar­ce­lona va supo­sar mobi­lit­zar a l’entorn de 12.000 o 12.500 homes que van ser eva­cu­ats cap a França. En arri­bar, van ser ate­sos en cen­tres assis­ten­ci­als fran­ce­sos, però la seva precària situ­ació va fer que en molts casos no sobre­vis­ques­sin.

En Ramon va pas­sar la fron­tera amb el com­boi hos­pi­ta­lari a finals de gener del 1939. Va ser inter­nat, en pri­mera instància, al camp de Sant Cebrià de Ros­selló, on va emma­lal­tir a causa de l’aigua con­ta­mi­nada. Tras­lla­dat a l’antic Hos­pi­tal Mili­tar per una infecció intes­ti­nal, hi va morir el 7 de març a causa d’una tuber­cu­losi pul­mo­nar. L’endemà va ser enter­rat al cemen­tiri de l’Oest de Per­pinyà.