Ramon Andreu Oliva

En Ramon era fill de Joan Andreu Pons i de Rosa Oliva Oliva, originaris tots dos de Figuerola del Camp. Tenia 18 anys quan van mobilitzar la seva lleva. En un paper hi portava escrita l’adreça d’uns familiars de Barcelona per si, per alguna circumstància, feia cap a la capital catalana i necessitava demanar-los ajuda. Va participar a la batalla de l’Ebre, sector de Mequinensa. Pertanyia a la secció de transmissions de la 59a Brigada Mixta de la 42a Divisió Republicana. Va passar el riu la nit del 25 de juliol del 1938, va caure ferit el 3 de novembre i va ser internat a l’hospital de la Garriga al desembre.

Des de mitjans de novembre del 1938, davant la més que imminent desfeta republicana i el consegüent avenç dels rebels, des dels serveis sanitaris es treballava en la preparació de l’evacuació dels ferits de guerra. El trasllat de ferits des dels hospitals de les demarcacions de Lleida i Tarragona cap a la de Barcelona va suposar mobilitzar a l’entorn de 12.000 o 12.500 homes que van ser evacuats cap a França. En arribar, van ser atesos en centres assistencials francesos, però la seva precària situació va fer que en molts casos no sobrevisquessin.

En Ramon va passar la frontera amb el comboi hospitalari a finals de gener del 1939. Va ser internat, en primera instància, al camp de Sant Cebrià de Rosselló, on va emmalaltir a causa de l’aigua contaminada. Traslladat a l’antic Hospital Militar per una infecció intestinal, hi va morir el 7 de març a causa d’una tuberculosi pulmonar. L’endemà va ser enterrat al cementiri de l’Oest de Perpinyà.