Morir a l’exili

Una nòmina incompleta

Els primers enterraments d’exiliats republicans registrats al cementiri de l’Oest de Perpinyà porten data del 18 de febrer del 1939. No van ser els primers que moriren a la capital rossellonesa, ni tampoc van ser els primers que hi van ser inhumats. De fet, una de les primeres víctimes mortals d’aquell dramàtic febrer va ser la pedagoga anarquista Teresa Mañé Miravent, mare de Frederica Montseny, que va morir el dia 5 de febrer del 1939 i que va ser enterrada, precisament, en aquest cementiri i en un espai individualitzat, una concessió de terreny a quinze anys.

El cementiri de l’Oest es trobava en aquell moment en una situació de manca d’espai i des de feia temps es parlava de la necessitat que fos ampliat. L’arribada dels refugiats de la guerra d’Espanya va precipitar el col·lapse i va fer efectiu l’inici del procés d’engrandiment. Fins al dia 18 de febrer, les víctimes mortals de l’exili espanyol a Perpinyà es van inhumar a l’espai comú (enterraments a terra) que hi havia obert i en ús en aquell moment. Aquest va ser el cas de Manuel Olivera Sopena, que va morir el dia 15 de febrer i que hi va ser enterrat l’endemà.

A partir del dia 18, es va habilitar un altre indret i es van començar a anotar les inhumacions en un llibre a part, en què s’indicava que les persones enterrades eren refugiades de guerra. Documentem, gràcies a aquest llibre, l’enterrament de 841 persones en cinc àrees d’inhumació, l’emplaçament de les quals és desconegut, si bé tots els indicis diuen que es trobaven fora murs, a tocar de la paret sud del cementiri. Posteriorment, l’espai que van ocupar va ser reconvertit a concessions de pagament, per tant, les restes que hi havia inhumades a terra van ser traslladades, amb tota probabilitat, a la fossa comuna, on es troben actualment. La identificació d’aquestes 841 víctimes de l’exili republicà, procedents sobretot dels camps d’Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès i enterrades al cementiri de l’Oest de Perpinyà, ens posa davant una de les fosses comunes més grans causades per la Guerra Civil i, ben probablement, la més gran de les causades per l’exili del 1939.

Malauradament, queda recerca pendent i encara hi ha 209 exiliats republicans que moriren a Perpinyà entre el 4 de gener i el 30 de desembre del 1939 dels quals no tenim constància del lloc on van ser inhumats, 88 dels quals eren menors de 10 anys. No podem descartar que alguns haguessin estat enterrats als cementiris de Sant Martí o de Sant Jaume de la capital rossellonesa.

record i homenatge

Els resultats de la recerca feta durant l’estiu del 2021 als arxius de Perpinyà ens van fer decidir impulsar un acte de record i homenatge a totes aquelles víctimes de l’exili, bo i recuperant “...la memòria de tots els qui a l’exili han trobat la mort”, com diu el petit memorial del 1944 al cementiri de l’Oest, obra de Miquel Paredes, l’autor d’El més petit de tots, a iniciativa del Comitè Departamental dels Pirineus Orientals d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Des de la instal·lació d’aquell monòlit fins avui, entitats locals rosselloneses, amb poc o gens suport, n’han continuat mantenint viva la memòria. Tenint en compte que, d’una banda, ja existia aquesta iniciativa memorial i, de l’altra, que, com a investigadors, vèiem la necessitat de difondre tota la informació recollida, vam començar a treballar en l’impuls d’un acte organitzat conjuntament amb les entitats locals. Així va ser com el 9 d’octubre del 2021, a Sant Cebrià, ens vam reunir amb Mithé Pull i Pere Rossignol, de la Xarxa Cebrianenca, entitat actualment responsable de l’homenatge anual en record dels exiliats. La col·laboració havia de permetre l’organització de l’acte que ens plantejàvem, amb el seu suport logístic sobre el terreny i amb el compromís nostre d’aportar la recerca que havíem dut a terme per ajudar a donar un nou impuls a l’homenatge anual. En aquest sentit, l’aportació de la recerca es concretava amb el lliurament d’un mural memorial amb els noms dels refugiats republicans inhumats al cementiri. Amb aquests plantejaments vam començar a treballar en la convocatòria de l’acte, que vam voler fixar per al dia 18 de febrer, data que coincidia amb l’aniversari dels primers enterraments de republicans registrats.

La convocatòria feta pels historiadors, amb el suport de les entitats rosselloneses Associació Cultural Xarxa Cebrianenca i Col·lectiu de Joves del Rosselló, es va plantejar com un acte al qual es poguessin adherir persones a títol individual, entitats i institucions, sense que ningú se’n pogués sentir exclòs. Un acte de memòria fonamentat en la recerca científica i en el compromís inherent de retorn social, amb l’objectiu d’avaluar les conseqüències d’aquell exili, però també de servir d’homenatge i reconeixement a les seves víctimes i els seus familiars, i de reivindicació de dignificació de l’espai.

I amb l’adhesió de les entitats i organismes següents, entre altres adhesions compromeses a títol individual: Almenar Memòria Històrica, Àmbit de Recerques del Berguedà, Amical de Mauthausen, Associació Cultural Baixa Segarra, Associació Memòria i Història de Manresa, Ateneu Popular de Ponent, Casa de la Generalitat a Perpinyà, Càtedra Josep Termes UB, Centre Cultural de Tàrrega, Centre d’Història Contemporània de Catalunya, Cercle Alfons Mias, Comissió de la Dignitat, Consell per la República, Consorci del Museu Memorial de l’Exili, Direcció General de Memòria Democràtica - Departament de Justícia, Fundació Jordi Cases i Llebot, Fundació Josep Irla, Institut d’Estudis Penedesencs, Observatori Europeu de Memòries (EUROM) - Fundació Solidaritat Universitat de Barcelona, Sikarra Motards i Societat Catalana d’Estudis Històrics de l’IEC.

Finalment, el divendres 18 de febrer del 2022 es va celebrar a Perpinyà l’acte en record i homenatge als exiliats republicans que van ser enterrats al cementiri de l’Oest. Hi van assistir més d’un centenar de persones vingudes d’arreu dels Països Catalans, entre les quals hi havia personalitats rellevants com el 131è president de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra i Pla, i l’exconseller de Cultura Lluís Puig i Gordi. També hi van ser presents: Alfons Quera, director de la Casa de la Generalitat de Perpinyà; Antoni Font, director general de Memòria Democràtica; Vicenç Villatoro, director del Memorial Democràtic; Enric Pujol, director del Museu Memorial de l’Exili; Pep Cruanyes, de la Comissió de la Dignitat; Jordi Guixé, director d’EUROM; Joaquim Aloy, de l’Associació Memòria i Història de Manresa; Joan-Pere Pujol, del Cercle Alfons Mias, i Jaqueline Payrot, presidenta de FFREEE (Fils et Filles de Republicains Espagnols et Enfants de l’Exode).

La part central de l’acte va consistir en el desplegament del mural memorial amb els noms de totes les persones inhumades a la fossa comuna del cementiri de l’Oest de Perpinyà. Hi va haver una interpretació musical a càrrec de Leslie Malet-Salvadó i una ofrena de flors. Durant els parlaments vam reclamar la dignificació d’aquest espai de memòria, i Narcís Duran, descendent d’exiliats, va parlar en nom de les entitats que han mantingut viva la memòria de l’exili al voltant del monòlit del president Lluís Companys.