Empreses amb impacte social
Busquen el bé comú, donen resposta a necessitats socials i posen les persones al centre. Les empreses socials –que a casa nostra van a l’alça– demostren que hi ha una altra manera de fer economia
FRANCINA ALSINA
“Si volem una transició ecològica justa, l’administració ha de parlar de tu a tu amb l’economia social i solidària” PAULA SANTARÉN “En països com ara Bèlgica i el Regne Unit hi ha una sensibilitat especial cap a negocisSERGI RUFAT
“Cada any veiem més de 400 projectes d’emprenedors socials, aquesta xifra era impensable fa una dècada” amb impacte social”JOSEP VIDAL
“El govern està a punt d’aprovar la primera llei catalana d’economia social per articular el sector i donar-li suport”MÒNICA VILADOT
“Les empreses socials competim amb les altres per la qualitat dels nostres productes i els nostres serveis”No forcen els usuaris a contractar més serveis dels que necessiten, informen sobre l’impacte social i ambiental de la seva activitat –addiccions, ciberassetjament, diòxid de carboni generat pels servidors o materials contaminants existents als dispositius– i no venen mòbils perquè aposten per la reutilització de terminals i infraestructures per tal que la petjada ecològica sigui mínima. És la declaració de principis de Som Connexió, cooperativa del Prat de Llobregat que des del 2015 competeix amb els grans oligopolis del sector de les telecomunicacions i lluita per “transformar un model de negoci injust, insolidari i insostenible que maltracta les persones i està exhaurint els recursos del planeta”. Des de Manresa, Kult ha tirat endavant iniciatives com ara l’editorial Tigre de Paper i la fira d’idees i llibres radicals Literal per fomentar el pensament crític. Àuria Perfums, una de les divisions del grup Àuria d’Igualada, dona feina a persones amb discapacitat intel·lectual i fabrica cosmètica prioritzant en tot el procés, des de l’aprovisionament de matèries primes fins al packaging, criteris de sostenibilitat i responsabilitat social. Una altra manera de treballar, produir, distribuir i consumir no només és possible, sinó que és una realitat cada cop més sòlida a casa nostra.
L’economia social i solidària està formada a Catalunya per més de 10.000 empreses i entitats que donen feina a 180.000 persones, segons les dades del Departament d’Empresa i Treball. S’hi inclouen cooperatives, societats laborals, centres especials de treball, fundacions i associacions i totes tenen en comú que el seu principal objectiu no és el benefici econòmic sinó social. El fabricant de iogurts de Santa Pau La Fageda, empresa social que s’estudia a universitats i escoles de negoci de tot el món, és el cas més conegut però en tenim exemples en tots els àmbits, des de l’alimentació fins a la cultura i el tèxtil, passant per la medicina, l’energia, l’arquitectura i la banca. La pandèmia i també l’actual crisi logística i de matèries primeres no només han posat sobre la taula que una altra economia és possible, sinó que és del tot necessària. El consum conscient, ètic i de proximitat guanya adeptes –tot i que la crisi econòmica no ho posa fàcil– i el sector és conscient que per aprofitar la conjuntura cal intensificar les campanyes de sensibilització i continuar articulant i enfortint la xarxa. A casa nostra hi ajudarà l’aprovació, en breu, de la primera llei catalana de l’economia social i solidària.
S’orienten cap a l’interès general i el bé comú per aconseguir un impacte social positiu, els excedents es reinverteixen en la creació i el manteniment de llocs de treball o el desenvolupament d’activitats que ajudin a aconseguir el seu objectiu social, es gestionen i es prenen les decisions de manera democràtica –amb sistemes que permeten incorporar-hi la veu dels diferents col·lectius que formen part de l’entitat–, estan compromeses amb el medi ambient i la igualtat de gènere... Són alguns dels principis i valors de l’economia social i solidària inclosos en el document de bases de la futura llei que ja ha consensuat el govern amb el sector. La norma vol delimitar clarament quines entitats s’aixopluguen en aquest paraigua per poder crear un registre i dotar-les de més eines de promoció i reforç. Com explica Josep Vidal, director general d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat, s’està treballant perquè la proposta de llei pugui ser aprovada el primer trimestre de l’any que ve.
La formació, clau
Vidal destaca que s’ha treballat braç a braç amb el sector per elaborar-la i, entre d’altres, inclourà mesures de creació i enfortiment d’entitats, impuls de la innovació o sensibilització i formació. En aquest últim àmbit, el director general recorda que el 2016 es va crear el primer màster especialitzat en economia social i solidària i ara ja el tenen gairebé totes les universitats públiques –la darrera a sumar-s’hi ha estat la de Girona–, però destaca que l’objectiu últim és que aquesta manera diferent de fer economia, centrada en les persones i no en el lucre, s’incorpori a tot el currículum i de manera transversal. Pas a pas. De moment es treballa amb accions concretes i més de 7.000 alumnes de tercer i quart d’ESO ja han participat en els Itineraris Educatius d’Economia Social i Finances Ètiques. Analitzar l’economia com una oportunitat per resoldre necessitats, simular un projecte col·lectiu per aprendre els principis i valors del cooperativisme i activar una mirada crítica cap al consum són algunes de les activitats proposades als joves que han participat en aquests circuits formatius, iniciats durant el curs 2019/2020.
Fa cinc anys que es va posar en marxa el Programa d’Economia Social de la Generalitat. Entre el 2016 i l’any passat ha invertit més de 65 milions d’euros i ha ajudat a crear 1.207 empreses i 4.750 llocs de treball. Ara es vol anar més enllà: la llei d’economia social i solidària establirà nous mecanismes de col·laboració publicoprivada. Així, a més de fixar mesures perquè guanyi pes en la compra pública de béns i serveis, planteja per exemple que les administracions cedeixin infraestructures i propietats a aquest tipus de projectes productius. El document de bases de la futura normativa indica també que “les polítiques econòmiques de país han de fomentar els valors de l’economia social i solidària per avançar cap a una economia més democràtica, equitativa, solidària, sostenible i feminista”, de manera que s’han de reconèixer les organitzacions representatives del sector com a interlocutores amb les administracions. Per a Francina Alsina, membre de la junta directiva de l’Associació d’Economia Social de Catalunya (Aescat), aquest ha de ser un dels punts clau de la futura llei. “Serà una bona eina per posar sobre la taula coses tan bàsiques com la regulació de la compra pública responsable o com ens dotem de més recursos, però som molt més ambiciosos, volem que l’economia social i solidària estigui reconeguda com un agent socioeconòmic de primer nivell, perquè, si volem canviar la manera de fer d’aquest país i anar cap a una transició ecològica justa que de veritat generi oportunitats per a tothom, l’economia social i solidària ha de parlar de tu a tu amb els diferents àmbits de l’administració per poder coproduir polítiques que siguin realment transformadores”, deixa clar Alsina.
L’Aescat està formada per les principals plataformes de representació del sector, com ara la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Federació de Mutualitats i la Xarxa d’Economia Solidària. Agrupa 7.198 entitats, que representen el 2,2% de les empreses catalanes. El 62% són cooperatives, seguides per associacions i fundacions. Per a Francina Alsina, la pandèmia ha estat un punt d’inflexió perquè “ha demostrat que no podem continuar reproduint un model econòmic que no respon a les necessitats del planeta”. Assegura que cada cop hi ha més consumidors que en són conscients però troba a faltar campanyes públiques de sensibilització.
De tota manera, els que ja han apostat per una altra manera de produir i consumir sostenen que hi ha coses que comencen a caure pel seu propi pes. Cooperatives com ara Som Energia i Som Connexió tenen cada cop més clients que fugen dels grans oligopolis, cansats de veure com la seva factura puja al ritme dels beneficis que s’emporten els accionistes de les multinacionals del sector. També ha crescut l’interès pel consum de proximitat, els productes i processos sostenibles, la banca ètica i les fórmules alternatives d’accés a l’habitatge, com ara la cessió d’ús, en què ningú es lucra a costa d’un dret bàsic com és el de viure dignament.
Sergi Rufat és soci cofundador de Tandem Social, cooperativa de consultoria especialitzada en l’economia social i solidària, i remarca el paper clau que té el consumidor: “Si el consumidor té la consciència, demana un canvi i actua en conseqüència, és capaç de fer que aquell que produeix ho faci de manera diferent.” De mica en mica, això està passant, com ho demostra que a Tandem –que també fa cursos i tallers– veuen més de 400 projectes d’emprenedors a l’any. “Aquesta xifra fa una dècada era impensable, això és el reflex que hi ha sensibilitat i el consumidor està demanant coses diferents”, assegura Rufat.
de dins cap enfora
De tota manera, el soci cofundador de Tandem deixa molt clar que no n’hi ha prou amb voler tenir un impacte social “cap enfora”, sinó que les empreses socials també han de ser una eina de canvi “cap endins”, col·locant les persones en el centre a l’hora d’organitzar-se, governar-se, distribuir la feina o procurar espais de participació i de cures. Un altre dels reptes que tenen les empreses socials, opina, és diversificar les fonts d’ingressos i no dependre tant de les subvencions i les ajudes. De tota manera, ara s’obre una porta de col·laboració publicoprivada important, ja que una de les grans línies dels fons europeus postpandèmia, els Next Generation, està vinculada als objectius fundacionals de la immensa majoria d’entitats socials i solidàries: la sostenibilitat. “De fet –reflexiona Rufat–, perquè la transició energètica sigui justa i de futur, no n’hi ha prou amb canviar combustibles fòssils per renovables, s’ha d’acompanyar d’aquesta manera diferent de produir i treballar, amb les persones al centre.” El govern espanyol acaba d’anunciar que un dels plans estratègics en què invertirà part dels fons serà per a l’economia social i sumarà 800 milions, però, tot i que és una bona notícia, el sector avisa que està en espera dels detalls.
Segons un estudi de fa tres anys de l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa, Acció, que delimitava el concepte d’empresa social a companyies que tinguessin com a missió assolir un impacte positiu en la societat, reinvertissin el 100% dels beneficis i aconseguissin més d’un 50% dels ingressos a través de la facturació, a Catalunya n’hi ha gairebé 300. Més de la meitat tenen més de 10 anys de vida, el 70% es dediquen a l’àmbit dels serveis i estan altament feminitzades: dos de cada tres treballadors són dones.
Expansió exterior
Segons l’informe, el 45% de les empreses socials catalanes assenyalen les dures condicions comercials i de mercat com un dels principals obstacles en el seu dia a dia. Per ajudar les empreses a créixer, Acció va posar en marxa el 2016, juntament amb la direcció general d’Economia Social i Solidària, el servei Economia Social Internacional. Ofereix el suport gratuït de les 40 oficines que Acció té repartides pel món i fins a 120 hores de consultoria personalitzada. Com indica Paula Santarén, consultora sènior del servei, es va fer aquest vestit a mida perquè les empreses socials tenen “febleses i fortaleses pròpies i també perquè no tenen tants recursos disponibles per encarregar un projecte d’internacionalització”. En aquest temps han ajudat 66 empreses a impulsar un total de 107 projectes. En països europeus com ara Bèlgica, el Regne Unit i els països nòrdics, explica Santarén, hi ha una sensibilitat especial cap a productes i serveis amb impacte social. El Rosal, obrador de galetes de Tàrrega que dona feina a persones amb discapacitat i altres col·lectius vulnerables, és una de les empreses que gràcies al servei d’Acció ha començat a vendre fora. El seu producte estel·lar són els arrugats, obra d’un treballador que tenia dificultats per enrotllar les neules. “Totes les empreses busquen ara un storytelling [missatges per connectar amb el públic] però és que la nostra història és real, com moltes de les que hi ha darrere de les entitats de l’economia social”, reivindica Mònica Viladot, cogerent del grup. Fa uns anys, El Rosal va debatre si en el packaging posava o no en relleu la seva tasca a favor de la inclusió laboral i, tot i que reivindica que les galetes competeixen amb les altres per la seva qualitat, va acabar triant l’eslògan “Galetes bones fetes per bones persones” per dignificar la feina dels seus treballadors. Viladot, però, creu que les subvencions per la contractació de personal vulnerable són massa baixes: “Tota ajuda és poca.”
La cooperativa lleidatana L’Olivera, que produeix vi i oli ecològic a Vallbona de les Monges i Collserola, també està present a l’exterior, en aquest cas al Regne Unit, els Països Baixos, Alemanya, Polònia i Suïssa. Dona feina a persones amb discapacitat i risc d’exclusió social. La seva presidenta, Dolors Llonch, considera que s’hauria de reduir la burocràcia per poder contractar de manera més àgil col·lectius vulnerables com ara els joves extutelats que treballen a la finca de Collserola Can Calopa.
A la capital catalana, Barcelona Activa té diversos programes d’acompanyament a entitats de l’economia social i solidària i també una incubadora específica. Actualment, del conjunt d’empreses ateses per l’agència pública, el 10% provenen d’aquest àmbit. Segons Emília Pallàs, directora executiva de Desenvolupament Socioeconòmic de Proximitat, l’interès no és només veure “quantes en surten de noves, sinó que s’ha de posar èmfasi a consolidar i fer més fortes les que hi ha”. En el pla d’impuls de l’economia social i solidària 2021-2023 de l’Ajuntament de Barcelona, s’identifiquen com a sectors estratègics el de l’energia, la mobilitat, la cultura i les cures. La idea no és només ajudar els convençuts sinó sumar adhesions i que no tan sols els consumidors sinó també empreses de l’economia convencional es vagin sensibilitzant i vagin adoptant els principis i valors de l’economia social. No és fàcil però tampoc impossible: bufen bons temps per al canvi i s’han d’aprofitar.
Cap a un model energètic renovable i en mans de la ciutadania
MARC ROSELLÓ
“Ara que ja tothom parlaÉs una de les més conegudes i consolidades a casa nostra però, per si fa falta presentació, Som Energia és una cooperativa de comercialització i producció d’energia verda amb seu a Girona que va néixer el 2010 amb l’objectiu, explica el soci Marc Roselló, de “transformar el model energètic actual cap a un model 100% renovable, inclusiu, democràtic i de propietat col·lectiva”. Després de sumar l’any passat més de 9.300 socis, en té actualment 81.350. En la categoria de transició verda, va guanyar fa uns mesos el premi Social Economy Europe, que promou el desenvolupament d’actors de l’economia social que ajuden la societat a afrontar els reptes socials, mediambientals i tecnològics més importants del moment.
Democratitzat i en mans de la ciutadania, així concep la cooperativa el sector energètic. Una manera d’aconseguir-ho és impulsant l’autoproducció i promovent la instal·lació de noves cobertes fotovoltaiques, acostant la producció d’energia al lloc on s’utilitza. L’any passat, gràcies a les compres col·lectives que impulsa a través dels grups locals, es van posar en marxa 1.000 instal·lacions d’aquest tipus. També va entrar en funcionament la planta de Llanillos, finançada amb aportacions voluntàries al capital social, fet que va permetre fer créixer un 21% la producció pròpia d’energia verda. Ha arribat als 24,6 GWh, l’equivalent a l’ús anual de 9.800 llars. La cooperativa, però, no és immune a les turbulències del mercat. A causa de l’alça “insostenible” del preu de l’energia, va haver d’aturar temporalment –fins aquest mes– l’acceptació de noves altes.
Des que Som Energia va néixer, fa 11 anys, les coses han canviat molt. Com reflexiona Roselló: “Han nascut altres cooperatives energètiques arreu, ens costaria trobar una comercialitzadora que en el dia d’avui no ofereixi energia verda en la seva oferta i l’impuls a les renovables sembla més compartit que mai. Tothom parla també de l’autoconsum i l’energia solar, fins i tot les grans companyies elèctriques i petrolieres, que viuen del model fòssil.” De tota manera, “el repte continua sent majúscul, perquè ara s’ha de decidir a quin ritme es fa la transició i quin poder tindrem com a ciutadania organitzada, qui tindrà la propietat i, per tant, qui podrà definir el futur model i si s’equilibraran els interessos econòmics amb el benestar de les persones i del planeta”, assenyala. És per això que un dels grans projectes de la cooperativa és ara impulsar les comunitats energètiques, agrupacions de particulars, entitats, ajuntaments i/o pimes per transformar el seu territori cap a un model de generació, gestió i ús d’energia 100% renovable, inclusiu, democràtic i descentralitzat.
SOM ENERGIA Activitat: Energia
Treballadors: 115
Facturació: 84,5 M€
Any de creació: 2010
Melmelades i patés contra el malbaratament alimentari
MIREIA BARBA
“El repte de les empreses socials és escalar els seus models de negoci per ser més accessibles i generar un impacte més granLluitar contra el malbaratament alimentari, garantir el dret a l’alimentació saludable de les persones en risc d’exclusió social i generar oportunitats laborals per a col·lectius vulnerables és el triple objectiu de la Fundació Espigoladors. Es Im-perfect és la seva empresa de transformació alimentària. Al seu obrador de l’Hospitalet de Llobregat elaboren patés i melmelades amb fruites i verdures de proximitat descartades pel circuit comercial per no tenir la forma o la pell que el mercat considera adequades, perquè els preus han caigut massa o perquè hi ha un excedent de producció. Tots aquests aliments anirien a la brossa perquè al pagès no li surt a compte recollir la collita, però la fundació ha recuperat i dignificat l’activitat de l’espigolament, una pràctica mil·lenària que consisteix a arribar a un acord amb el productor i encarregar-se de la recol·lecta, que fa amb l’ajuda de voluntaris. L’obrador també dona a col·lectius vulnerables l’oportunitat que el mercat ordinari els nega. Com explica Mireia Barba, presidenta de la Fundació Espigoladors, treballen a l’obrador fins que estan empoderats i preparats tècnicament i personalment per anar cap a l’empresa ordinària.
Per a Barba, “és cert que hi ha un consumidor que tendeix cap a una compra més conscient però també vivim una època de crisi que fa que molta gent s’hagi d’estrènyer el cinturó”. És per això que sosté que el repte de les empreses socials “és ser capaces d’escalar els seus models de negoci per incrementar l’impacte i també per ser més competitives i, per tant, més accessibles”. Amb aquest objectiu, al setembre Es Im-perfect inaugurarà una nau industrial que li permetrà créixer en volum i també en impacte social i mediambiental.
ES IM-PERFECT Activitat: Alimentació
Treballadors: 15
Facturació: 460.000 €
Any de creació: 2015
Internet, un dret fonamental
LEILA ZAMARRA
“No intentem vendre més productes dels que l’usuari realment necessita i, si té una incidència, l’atenem sempre nosaltres i no una màquina”Porten “la connectivitat allà on no arriben les grans operadores” perquè creuen que l’accés a internet és un “dret fonamental”. La cooperativa Punt d’Accés va néixer el 2017 però feia anys que els socis impulsors lluitaven per aconseguir que els pobles petits i les masies aïllades del camp de Tarragona no només tinguessin cobertura sinó accés a un servei de telecomunicacions de qualitat. Fa 11 anys, un grup de persones de l’Alt Camp van crear HackLabValls i van començar a cooperar amb la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral de la Fundació Guifi.net. Hi col·laboraven creant infraestructura de xarxa col·locant antenes per ampliar el senyal. “Durant aquells anys vam estendre la xarxa per tot l’Alt Camp i això va permetre que moltes persones compartíssim serveis de telecomunicacions de manera voluntària i col·laborativa”, expliquen els fundadors de Punt d’Accés, que van crear el 2017 per professionalitzar el servei. Actualment, té uns 1.400 clients.
La cooperativa dona servei de fibra òptica i telefonia al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre i, com explica Leila Zamarra, sòcia del grup, no es planteja anar gaire més enllà perquè un dels seus objectius és donar un servei de proximitat. Entre els altres fets diferencials, destaca: “Si l’usuari té una incidència, no parla amb algú que està a l’altra punta del món, sinó que l’atenem nosaltres.” I que tenen en compte les necessitats reals de cada client a l’hora de vendre els seus productes: “No intentem col·locar-los més coses de les que necessiten.”
Fa poc més d’un any que Punt d’Accés va obrir botiga física al centre de Valls per “donar vida al barri” i participa en un projecte per desplegar una xarxa compartida de fibra òptica a les comarques de la Ribera d’Ebre, les Garrigues i la Terra Alta. De moment, a Ascó i Flix ja dona servei amb fibra mancomunada, on la propietat és compartida entre operadores, administració, associacions i veïns.
PUNT D’ACCÉs Activitat: Telecomunicacions
Treballadors: 9
Facturació: 448.413 €
Any de creació: 2017
Arquitectura sostenible i transformadora
ARIADNA RODRÍGUEZ
“Volem posar l’arquitectura al servei de la gent, respectant el territori i fent servir materials i tècniques alternatives”Amb materials sostenibles i respectant tant el propietari com el territori, han ajudat l’Edu a convertir un paller en la seva llar. El dia que van inaugurar Coop d’Era els va explicar que volia construir casa seva amb les seves pròpies mans, fugint del totxo i el ciment, i, com que quadrava del tot amb la filosofia de la cooperativa d’arquitectura que acabaven de crear, van començar a treballar plegats. “Ja hi està vivint i per a nosaltres és un projecte molt especial, hem mantingut en peu els murs i els pilars de pedra i hem fet servir la fusta en el màxim d’espais possibles, fent el disseny de la casa juntament amb l’Edu, que és qui hi havia de viure”, explica Ariadna Rodríguez, una de les cinc sòcies d’aquesta cooperativa amb seu al poble d’Altron, al Pallars Sobirà. En formen part cinc arquitectes i tècnics de la construcció que es van conèixer en tallers i voluntariats en què experimentaven amb procediments i materials alternatius.
“Vam sortir de la universitat frustrats i vam començar a treballar en despatxos on tampoc ens sentíem còmodes –explica Rodríguez– perquè enfocaven l’arquitectura com una activitat elitista que no està al servei de les persones, així que vam decidir crear el nostre propi projecte, que vol posar l’arquitectura al servei de la gent, pensar espais més amables i fer servir tècniques alternatives al formigó, el totxo i l’acer.” De tota manera, la sòcia de la cooperativa deixa clar que, tot i que d’entrada aposten per materials naturals i de proximitat, sobretot la fusta, sempre treballen en funció de les circumstàncies de cada feina i les necessitats i recursos dels clients: “Viure bé ha de ser assequible, així que ens adaptem al poder adquisitiu de cadascú.” A més, sempre posen en la balança tots els impactes. “Si hem d’utilitzar fusta que ha de venir del Canadà, per exemple, valorem si val més fer servir un altre material de proximitat”, exemplifica Rodríguez.
A Coop d’Era entenen l’arquitectura com una eina de transformació social i no només ho apliquen als seus projectes, sinó que volen sensibilitzar la societat, així que un dels seus pilars són els tallers que fan a escoles i fires, per exemple d’urbanisme feminista. Treballen fent xarxa amb els col·lectius existents al territori per conèixer les necessitats i mancances quotidianes de la seva gent i impulsen fórmules alternatives d’accés a l’habitatge com ara la masoveria i la cessió d’ús. També posen molt d’èmfasi en el règim intern de la cooperativa perquè tot estigui repartit de manera solidària, fins i tot si van mal dades: “Tenim una caixa de resistència per a imprevistos i també hem fet papers per responsabilitzar-nos tots cinc si mai passa alguna cosa.”
Coop d’Era ha treballat fins ara només en rehabilitació d’espais però ja té en marxa dos projectes d’obra nova. Sempre posant el territori en primer pla. Van apostar pel Pallars perquè volien reactivar la zona, crear llocs de treball al camp i potenciar el comerç de proximitat i denuncien que l’arquitectura convencional massa cops dona veu i vot en les grans decisions, també urbanístiques, als turistes de cap de setmana i no pas als residents.
COOP D’ERA Activitat: Arquitectura
Treballadors: 5
Facturació: 70.000 €
Any de creació: 2018
Inclusió laboral a través de la moda ‘slow’
MARIE FAYE
“En els cinc anys de vida de la marca de roba Diambaar, hem ajudat a regularitzar la situació de més de 20 persones immigrades“Els nostres dissenys combinen els colors vius de les teles de l’Àfrica negra, on hem nascut i crescut, amb l’estil cosmopolita de la nostra ciutat d’adopció, Barcelona.” Així presenten la seva marca de roba els impulsors de Diambaar, que vol dir ‘valent’ en wòlof, l’idioma més parlat al Senegal. És un projecte de la cooperativa Diomcoop, que vol donar resposta, “de manera sostenible i duradora”, a les necessitats d’inclusió social i laboral de persones immigrants en situació de vulnerabilitat. De fet, la van impulsar fa quatre anys una quinzena d’exmanters a través de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.
La marca, que actualment dissenya i produeix des de vestits, camises i dessuadores fins a motxilles o mascaretes, va presentar el 2018 la seva primera col·lecció de moda slow, o sigui, respectuosa amb les persones, els processos i el planeta. Els seus productes es poden trobar a la seva sala d’exposicions de Barcelona i també a la botiga en línia que van obrir fa dos anys. A banda de lluitar contra l’exclusió laboral de les persones migrades, l’objectiu de Diambaar és donar suport als artesans, productors i comerciants africans. Per això la cooperativa compra les teles a Àfrica, tot i que produeix a Barcelona, sempre “oferint un pagament i un tracte just a tots els proveïdors”. Com explica Marie Faye, presidenta de Diomcoop: “Cada dia veiem drames com el dels immigrants que arrisquen la seva vida saltant la tanca de Melilla perquè als seus països d’origen no es generen oportunitats de tenir una feina digna i estable i per això només pensen a venir a Europa”, on la vida és molt més difícil del que pensaven.
El taller de confecció de Diambaar dona feina a vuit persones però en aquests cinc anys n’ha ajudat a regularitzar més d’una vintena. Faye es va pagar la carrera treballant en la venda ambulant, l’única feina que li va oferir la ciutat els primers anys que hi va viure, i ja llavors tenia clar que aquella era una solució “molt perillosa, dura i poc sostenible”. Està molt orgullosa del que ha aconseguit Diambaar, tot i que alerta que molts dels projectes adreçats a col·lectius vulnerables com el seu “es pensen de manera massa assistencial i paternalista”.
DIAMBAAR Activitat: Tèxtil
Treballadors: 8
Facturació: 300.000 €
Any de creació: 2018