Memòria d’una revolta popular
L’anunci, el 1990, d’un pla de residus que incloïa un abocador a Forès i incineradora a El Pla de Santa Maria va generar la primera gran revolta en democràcia. Ara un web recull el testimoni d’aquell fets sense precedents
LES XIFRES
L’any 1990 a Catalunya es generaven 1,7 milions de tones de residus especials i hi havia 346 abocadors incontrolatsLA MOBILITZACIÓ
En nou mesos es van fer 33 manifestacions, es van mobilitzar 55.000 persones i van dimitir 90 càrrecs, públicsJOSEP M . ROVIRA
“Molts particulars guardaven documents a casa i en canvi als arxius comarcals hi havia només petites donacions sense nexe”El Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va aprovar el 9 de maig l’Avantprojecte de llei de prevenció de residus i gestió de recursos de Catalunya que inclou un procés de participació pública abans de ser aprovat el Projecte de Llei, previsiblement el primer semestre del 2023. “Volem que la llei tingui el màxim consens; per això parlem d’un esborrany que ja és a disposició de tothom i us demanen la vostra participació”, declarava el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, durant la presentació de l’avantprojecte. La nova llei de residus apostarà per l’alta eficiència en el camp dels bioresidus i incidirà en el foment d’un nou sistema productiu basat en l’economia circular, que garanteixi l’ús racional dels recursos i prioritzi els productes i els sistemes de reciclatge i reutilització. ”A Catalunya partim d’una situació consolidada, amb més de 25 anys de recorregut en recollida orgànica”, reconeixia Peraire a l’hora d’explicar que la proposta catalana fins hi tot vol anar més enllà de les exigències de la llei estatal.
Peraire tirava 25 anys enrere però encara es pot anar una mica més lluny i situar-se al 1983, quan es va aprovar la primera Llei de Residus a Catalunya per donar solucions a la nul·la gestió dels que es generaven al país, alguns dels quals perillosos i que majoritàriament acabaven als rius o en abocadors incontrolats.
Les xifres de l’època quantificaven en 1,7 milions les tones de residus especials (tòxics i considerats perillosos) que es generaven a Catalunya. Era el 45% del total, la resta un 27% eren residus urbans assimilables i un 28% residus inerts. Aquest era el panorama i per desplegar la nova llei es crearia la Junta de Residus de Catalunya, que va radiografiar la situació del país i va quantificar en 346 els nombre d’abocadors incontrolats de residus industrials. Calia trobar solucions i calien infraestructures per gestionar aquests residus i per això el govern de Jordi Pujol va elaborar el Pla Director de la Gestió dels Residus Industrials de Catalunya, més conegut com el Pla de Residus. La proposta incloïa, entre d’altres, la construcció d’una planta incineradora que havia de ser capaç de cremar 60.000 tones a l’any de residus líquids, pastosos i sòlids al municipi d’El Pla de Santa Maria, a l’Alt Camp, i un abocador de 60 hectàrees per a residus industrials al petit poble de Forès, a la Conca de Barberà on hi havia censades 36 persones, que en aquells moments ni tant sols disposaven de clavegueram.
Revolta popular
Situem-nos al gener de 1990. El dia 9, més concretament, el llavors conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Molins, informa a l’alcalde del Pla de Santa Maria i al president del Consell Comarcal de l’Alt Camp que s’instal·larà una incineradora al municipi. El mateix dia també arriba a la Conca de Barberà la notícia del macroabocador. La previsió era que el Pla de Residus s’aprovés el dia 23 de gener. Hi havia poc marge de maniobra però la indignació va ser tanta que cinc dies després 1.500 persones sortien al carrer a tallar l’AP-2 al seu pas pel Pla de Santa Maria. «Aquell tall a l’autopista ho va desencadenar tot» recorda ara Lluís Estrada, que en aquell moment es va implicar com a activista del Col·lectiu 1714 a la lluita contra el Pla de Residus i un any més tard es presentaria com alcalde, guanyant les eleccions i exercint de batlle fins el 1999. Ara, en una taula rodona amb els protagonistes de l’època per fer memòria i amb la perspectiva que només dona el temps Josep Pijoan, exalcalde de Pira, reflexiona sobre el que va passar: “Del Pla de residus els governs van aprendre que no es pot imposar sense el consentiment de la gent que viu en un territori i nosaltres que es pot plantar cara quan hi ha arguments sòlids i convincents. Vam aprendre a manifestar-nos al lloc precís i al moment adequat i a organitzar-nos en moviments assemblearis que van ser molt potents”.
Revolta en democràcia
De fet aquella primera protesta a l’autopista, sense precedents al municipi, va ser el punt de partida de la que es pot considerar una de les primeres grans revoltes de la democràcia a Catalunya, amb més de 33 manifestacions en pocs mesos, fins a 55.000 persones mobilitzades i amb actes com el d’una plantada d’arbres al municipi de Forès, que van aconseguir aplegar fins a 7.000 persones. De xifres sobre el que va implicar aquella revolta n’hi ha moltes: 330 entitats adherides al moviment, 25.000 signatures de rebuig en pocs dies només a l’Alt Camp, 4.780 firmes de 1.574 famílies al Síndic de Greuges o les 90 dimissions d’alcaldes i càrrecs públics en 20 pobles de la Conca de Barberà que va deixar un buit de poder durant molts mesos, un fet també sense precedents. I si l’espurna que va encendre el moviment van ser els massius talls a l’autopista al Pla de Santa Maria, aviat els actes es van desplaçar cap a la Conca de Barberà perquè, en un intent de dissoldre el moviment, tal i com s’havia anunciat el 23 de gener es va aprovar el Pla de residus, excloent però la ubicació de la incineradora al municipi de l’Alt Camp i mantenint l’abocador a Forès. Això no va servir per afeblir el moviment; al contrari: la lluita a la Conca de Barberà es va intensificar, amb tensos episodis contra el conseller Molins; l’aleshores conseller de Governació, el montblanquí Josep Gomis, i fins i tot el mateix president de la Generalitat, Jordi Pujol. A la Conca s’havia fet una clara aposta pel sector vitivinícola i més enllà dels 36 habitants de Forès la comarca veia amenaçat el futur i la inversió feta.
Després de diversos intents infructuosos de conciliació, el govern va haver de començar a admetre que el pla havia estat un error i, finalment, el 21 de setembre se’n va anunciar la retirada. “Hi ha vegades que també es guanya”, recorda ara Jaume Espelt, un altre dels promotors del moviment a la Conca de Barberà.
Fons documental obert
Més enllà de mobilització popular, el moviment opositor al Pla de residus va comptar amb la complicitat del mitjans de comunicació, que tant a nivell local com a nivell nacional van fer d’altaveus i notaris del que passava en aquells petits municipis. Trenta anys després els líders de les diferents coordinadores que es van crear continuaven guardant a golfes i magatzems tot el material que havia generat la protesta: des de retalls de premsa fins a actes de les assemblees, cartes, pancartes, fotografies, samarretes i cartells de les exposicions i jornades que s’havien organitzat. “Molts particulars guardaven documents a casa i en canvi als arxius comarcals hi havia només petites donacions sense cap nexe entre unes i altres. Tot i que el moviment va ser molt important no existia als arxius una carpeta sobre el Pla de residus”, explica Josep Maria Rovira. Actualment és el president de la Cambra de Comerç de Valls però en aquest cas es comença a moure com director i editor de la revista Cultura i Paisatge. “Com a empresa editora i cultural vam presentar un projecte a les administracions per digitalitzar i conservar tota aquesta documentació”, puntualitza. Amb la complicitat del mateix ajuntament del Pla de Santa Maria se n’ha pogut fer una exposició itinerant que ara es passeja per la Conca de Barberà i amb el suport econòmic de la Diputació de Tarragona l’inici de la digitalització del tot el material. A la Conca de Barberà Jaume Espelt i Cèlia Poblet ja havien fet molta feina i tenien molta documentació recollida que ara també es podrà consultar. Més enllà dels originals, un bon resum del que va passar, la cronologia del fets i tot el material generat és a l’abast de tothom a través d’aquest espai web ( pladeresidus1990.cat ) que dia a dia es continua ampliant.
L’arxiu dels fets a l’abast de tothom
Tot i que la lluita contra el Pla de Residus ha marcat la història recent de les comarques i els municipis implicat era poca la documentació que hi havia als dos arxius comarcals. Ara gràcies a iniciativa de la revista Cultura i Paisatge s’ha pogut digitalitzar els més de 5.000 documents -entre retalls de premsa, cartells, actes de reunions i fotografies- que hi havia i se n’ha dipositat originals i còpies digitals als arxius dels dos Consells Comarcals. A més de l’exposició itinerant que ara es pot veure al Consell Comarcal de la Conca de Barberà s’ha obert l’espai web pladeresidus1990.cat que inclou informació detallada dels fets i accés al material que s’està digitalitzant.
herències del moviment
L’any 1991 Albert Vilalta és va convertir en el primer Conseller de Medi Ambient de la Generalitat. El govern de Pujol va decidir crear la conselleria just abans de les eleccions municipals, que també van marcar un abans i un després. Molts dels que havien liderat la protesta van fer el pas a la política municipal a través de la proposta municipalista Unió d’Independents de la Conca de Barberà (Unic). Van arrasar i la fórmula es va ampliar creant la Federació d’Independents de Catalunya (FIC) que va donar peu a la fórmula de llistes amb dues sigles que permet mantenir el component local i al mateix temps sumar vots a un partit.
