Plaça del Cinc d’Oros
-
La col·locació de la primera pedra del monument a Francesc Pi i Margall el 19 de setembre de 1915 HEMEROTECA BNE. -
La plaça, amb el bust dedicat a Pi i Margall, durant els anys de la Segona República. -
L'obelisc i l'estàtua de la Victòria durant el franquisme. -
El president Lluís Companys durant la inauguració de monument a Pi i Margall el 12 d'abril de 1936. -
La retirada de la placa monàquica el 2011.
No es tracta pròpiament d’una plaça, sinó de l’encreuament de dues grans vies: el passeig de Gràcia i l’avinguda de la Diagonal. Malgrat tot, la seva història convulsa, amb constants canvis de nom i de monuments, li han fet merèixer el qualificatiu de plaça i, al mateix temps, han convertit la seva història en un exercici pedagògic sobre els usos i abusos de l’espai públic.
La plaça havia estat urbanitzada el 1906 per l’arquitecte Pere Falqués, que va situar fanals al voltant de la rotonda central i va crear cinc illetes per facilitar el pas dels vianants, una de central i quatre de laterals. La planta s’assemblava a una carta i el poble, amb originalitat, va acabar batejant l’espai amb el nom de plaça del Cinc d’Oros.
La batalla monumental va començar el 1915, quan va sorgir la idea d’emplaçar-hi un monument dedicat a Francesc Pi i Margall. S’hi va col·locar la primera pedra i, fins i tot, es va dissenyar un projecte, obra de Miquel Blay, però les picabaralles entre catalanistes i republicans i, més endavant, la dictadura de Primo de Rivera van fer que el projecte s’acabés suspenent. No es va reprendre fins el període de la República, quan es va començar batejant la plaça amb el nom del president de la Primera República i es va acabar inaugurant un monument, el 12 d’abril del 1936. El monument i el nom van durar poc. Amb la victòria dels franquistes es van retirar l’estàtua i el medalló i es van substituir per una al·legoria de la Victòria, obra de Frederic Marès. També hi havia una àguila reial amb les ales abatudes, cosa que va provocar l’escarni públic i va donar origen a un altre nom popular, el de la plaça del Lloro. El règim, però, li va posar el de la Victòria. Després de la mort de Franco es van retirar l’escut (1979) i l’estàtua (2011) i es va deixar l’obelisc nu.
En plena ressaca pel cop d’estat del 23-F, la plaça es va dedicar a Joan Carles I. Però, fa cinc anys, l’Ajuntament d’Ada Colau va decidir recuperar el nom que va establir el poble fa més de cent anys. Un nom que, altrament, està lliure de qualsevol connotació política i té possibilitats d’una major permanència.
