CURS CALENT
L’inici de curs s’ha salvat ‘in extremis’. Educació ha fet una oferta tot just abans de començar les classes, i els sindicats han desconvocat les mobilitzacions. La mala maror al sector ve de lluny i encara que s’hagi desbloquejat la negociació, el conflicte no està resolt
IOLANDA SEGURA (USTEC)
“Es tracta de crear ciutadans al servei del mercat, soldadets que fan allò que se’ls demana. L’educació pateix aquesta visió”XAVIER MASSÓ (ASPEPC)
“Estem en contra del nou currículum, perquè entenem que devalua l’ensenyament públic”XAVIER MASSÓ (ASPEPC)
“En diuen currículum competencial. En el millor dels casos els servirà per fer la o amb un canut sense saber què és la o ni el canut”Les corredisses del Departament d’Educació per aconseguir tenir un inici de curs amb certa pau han estat dignes del llibre dels rècords Guinness. Des de petits ens han dit que les tasques de l’escola no s’han de deixar per a l’últim moment, però vet aquí que al departament han fet això mateix i se n’han sortit. Les mobilitzacions, vagues incloses, previstes per al mes de setembre s’han suspès. No s’enganyin, però: tot just s’ha fet una primera passa per resoldre el conflicte que es viu en l’àmbit de l’ensenyament. Quatre dies abans de l’inici del curs a primària (el 5 de setembre) i sis dies abans que comenci a secundària (el 7 de setembre) i en una reunió en què s’havien d’acordar els serveis mínims de les mobilitzacions previstes per a aquest mes, el departament va fer una oferta als sindicats. Tot orientat a aturar la protesta i reprendre les negociacions, malmeses, estroncades, des de fa molt. Per al sindicat majoritari, la USTEC, la mesura més important per desbloquejar i començar a parlar era recuperar l’horari lectiu previ a les retallades del 2010, en tots els cicles educatius i no solament a primària com els proposava Educació. Això vol dir que els docents poden recuperar una hora per poder dedicar-la a altres tasques i no a fer classe. Significa contractar més mestres i professors. Això, fins fa quatre dies, era “impossible”, segons el departament. Ara diuen que al gener ho poden assumir. La pressió sindical ha funcionat.
Gràcies a l’oferta d’Educació, dijous, a les 19 h, es va donar a conèixer que els set sindicats de docents convocants estan d’acord a aturar les mobilitzacions i negociar. Publicaven a les xarxes: “Acord per recuperar l’horari lectiu a primària i secundària i incorporar 3.500 docents el gener del 2023! Gràcies a les mobilitzacions guanyem una de les principals reivindicacions i ens emplacem a seguir negociant amb Educació durant el primer trimestre la resta de punts.” Tenim un trimestre calent al davant, confirmat. A la foto de després de l’acord qui somriu d’orella a orella és Gonzàlez-Cambray, no pas els sindicats. Els representants dels docents insisteixen en les seves reivindicacions: “Estarem vigilants al compliment de l’acord i que durant el primer trimestre del curs es calendaritzin totes les nostres reivindicacions.” És, ho han dit de diverses maneres, un pas: “És el primer acord, s’inicia un camí. No podem deixar de fer la màxima pressió durant el primer trimestre.” Tothom hi està d’acord: guanyar 3.500 docents no és una oferta ques es pugui menysprear, però no és una rendició: “Si no arribem a acords que beneficiïn el col·lectiu estem oberts a fer més mobilitzacions. Hem aconseguit l’objectiu d’encarrilar que es reverteixin les retallades, motiu pel qual fa molts mesos que lluitem.” Coincideixen a dir: “No renunciem a res. Decidim que confiem en el que ens han dit. És una treva per veure què passa.”
Els mesos ABANS...
El terrabastall en l’ensenyament català va arribar al febrer, quan Educació va anunciar al so de bombo i platerets un seguit de canvis –notables– de cara al curs 2022/23. És a dir, immediatament. La comunitat educativa, inclosos els pares, va posar el crit al cel: no s’havia arribat a un consens amb ells. El malestar no era nou, però. En tot cas, el què i el com de les mesures han estat els detonants, la guspira que ha fet petar un barril a vessar de pólvora. El març va ser el mes de les grans mobilitzacions, de taules de negociació tenses i plantades, i amb uns caps visibles del departament més aviat invisibles. Impossible accedir a ells. I així, sense entesa, va acabar el curs, i la previsió per al setembre ha estat, fins ara, mobilització i vaga. Com un mantra o la tornada d’una cançó, s’ha anat repetint “Cambray dimissió” i “Bye Cambray”. I de dimissió, res.
Tot i les novetats, que expliquem unes pàgines més endavant, tot i els derrapatges de l’administració, ni les protestes ni el conflicte es poden donar per tancats. La represa de les classes pot significar la represa també de les mobilitzacions. Caldrà seguir els esdeveniments de prop. Més enllà dels acords d’ara, Iolanda Segura, portaveu del sindicat USTEC, explicava fa uns dies quina era la situació: “Se’ns presenta un setembre calent. En aquest temps no hem arribat a cap pacte”, deia. I no ha estat poc temps. Del conjunt de peticions, la decisiva, si es volia desbloquejar el conflicte era, com esmentàvem, la reducció d’una hora lectiva, per tornar a l’horari d’abans de les retallades de fa dotze anys. Vol dir que els docents disposin d’aquest temps per a tasques que no són fer classe. “Una hora lectiva menys no vol dir treballar menys, al contrari, vol dir disposar de temps per reflexionar com i de quina manera s’està ajudant els alumnes a tirar endavant.”
Aquest inici de curs es preveu abrupte. Avançar el calendari ha estat precipitat, diuen: “Hi ha nens que comencen dilluns les classes i les famílies no saben on han d’anar a escola.” El dia 1 de setembre, per exemple, no es disposava del currículum de batxillerat. “Si no s’hagués tocat el calendari hauríem tingut una setmana per organitzar-nos.”
Durant aquests mesos d’estiu, la Generalitat, per la seva part, ha assegurat que sí que han escoltat les demandes del professorat. Segueix Iolanda Segura: “No sé quines demandes han atès, perquè a part de la reducció de l’hora lectiva, i només a primària, no havien ofert res més. De la resta, ens deien «bé, potser per al curs 2023/24, el 2024/25»... potser es pensen que estaran governant. No poden prometre res a final de legislatura amb un «i després ja veurem què passa», en una altra legislatura en què ja veurem si hi seran!” Abans del 31 d’agost, doncs, no els havien ofert res, i per això volien mantenir la protesta al setembre. “Podrien haver dit de no tirar endavant el calendari per intentar arribar a algun acord. Doncs no, ells han tirat endavant les mesures, que no han estat dialogades, negociades ni pactades amb nosaltres, les han mantingut...” En acabat, s’han sentit menystinguts. “En dos anys de pandèmia ho hem donat tot i més, a primera línia, i sent maltractats per l’administració. No hi ha compensació, i això ja és insultant. Per això tenim el conflicte que tenim. La nostra reacció no ha estat capriciosa, és el resultat d’un cúmul de circumstàncies, i hi ha un límit.”
Un pedregar
Per què va tot a empentes i rodolons? Segura s’ho planteja i s’ho respon. “Aquest govern d’Esquerra i aquesta conselleria han arribat amb un programa molt clar de transformació, i no solament educativa, sinó en molts altres àmbits. No fa gaire, en una formació sobre qüestions digitals a l’administració parlaven també de competències (com el currículum que es vol introduir). Deien que les persones que han d’oferir un servei han de «tenir competències», no parlaven tant del coneixement d’aquestes persones, si no de saber treballar en equip, per exemple. Estava parlant de persones per treballar a l’administració pública! Jo hi vaig intervenir: «Què ens esteu dient, que aquestes persones seran triades a dit? I els seus coneixements? I l’experiència? Només cal tenir competències. Això com es valorarà? És molt d’empresa privada, que tries qui t’agrada més i no necessàriament la persona més professional. Tot plegat un programa transformador, un canvi en la idea de com han de ser els serveis públics.” Per al sindicat respon a dinàmiques globals, també. “Tot va en sintonia amb la tendència europea que tot ho marca el gran capital. Es tracta de crear ciutadans que estiguin al servei del mercat, soldadets que fan allò que se’ls demana. L’educació pateix aquesta visió.”
Xavier Massó, secretari general del sindicat de Professors de Secundària de Catalunya (ASPEC), comparteix l’anàlisi de Segura. Per a ells el currículum és un cavall de batalla: “Estem en contra del nou currículum, perquè devalua l’ensenyament públic, i dic el públic perquè la privada potser podrà seguir fent el que vulgui.” Fa poc es van publicar els resultats de les proves de competències bàsiques. Tots els resultats han caigut, especialment les matemàtiques. “És per la pandèmia, ens diuen... Au va!” És “propaganda”, mantenen els sindicats, quan Educació parla de renovació educativa en el currículum. “Es planteja l’ensenyament públic com un planter de mà d’obra acrítica i barata. N’hi diuen currículum competencial. Parlem-ne clar: en el millor dels casos els servirà per fer la o amb un canut sense saber què és la o ni què és el canut. El model que s’intenta implementar, tal com diuen, és l’anglosaxó, que funciona a través d’escoles d’elit per a alguns i per a la resta, la majoria de la població, educació purament instrumental.”
El per què de tot plegat o com hem arribat aquí
Al març passat els mestres i professors catalans –molt especialment els de l’ensenyament públic– es van llançar al carrer per fer un seguit de demandes. Hi va haver manifestacions i mobilitzacions de tota mena. Hi havia –hi ha– una part de reivindicacions de condicions laborals –estabilització del personal interí i laboral, equiparació salarial, increment del personal d’atenció directa a l’alumnat, decret de plantilles–, n’hi que tenen a veure directament en com ha de ser l’educació, i aquí entren els currículums –els continguts, el què s’ensenya–, calendaris, tancaments de grups a la pública...–. Hi ha un context, una mena de gran bandera que ho cobreix tot i és exigir que es reverteixin les retallades: a partir de la crisi de 2008 han minvat els recursos mentre que l’alumnat creix. La petició és que es destini a educació el 6% del PIB, tal i com marca la llei. Amb dades de la Generalitat de març de 2022, el 2019 va ser d’un 3 % i escaig. A Espanya va ser d’un 4 % i escaig. No es pot oblidar tampoc la gestió de la sentència del 25% del català, que han estat demanant –per exemple el sindicat USTEC– de no acatar. Hi ha una mena de núvol de malestar que ho empantana tot des de fa mesos i és que els docents acusen Educació de falta de diàleg. En primer lloc, perquè van anunciar les novetats per al curs 2022-2023 sense haver-ho tractat amb ells. En segon lloc, perquè consideren que el conseller Josep Gonzàlez-Cambray durant mesos no ha negociat ni ha fet passes. A principis d’agost, Gonzàlez-Cambray, afirmava a l’ACN: “Hem d’arribar a un acord abans de l’inici de curs pel bé de la comunitat educativa.” Des del departament demanaven “responsabilitat” al professorat.
“Pot ser que aquestes primeres setmanes hi hagi falta de preparació i de coordinació”
LIDÓN GASULL (AFFAC)
“La qualitat de l’educació es veu greument afectada, la gratuïtat s’esvaeix i la manca d’inclusió dona pas al fracàs”Jordi Giménez és vicepresident de la Federació d’associacions de pares i mares d’alumnes d’ensenyament secundari de Catalunya, FAPAES, i el seu representant al Consell Escolar de Catalunya i al Marc Unitari de la Comunitat Educativa, el MUCE. Novament, no podem perdre de vista que el conflicte gran s’inicia al febrer i que fins al 31 d’agost no hi ha un moviment per part d’Educació que faci pensar que tot plegat es pot resoldre. Durant tot aquest temps que ha passat, i més les últimes setmanes, FAPAES ha estat la font per saber sobre el sentir dels pares, en aquest cas de la secundària pública. Fa pocs dies afirmava Giménez: “No som qui per entrar a valorar si les demandes dels professors són adequades, però sí que diem que és una llàstima, per a tota la comunitat, que el professorat i la conselleria no es posin d’acord. Porten molts mesos així. Entre els docents hi ha crispació i té conseqüències per a tot el sistema. En aquest curs passat molts alumnes, sobretot els de la pública, s’han perdut cinc o sis dies de classe. Això ja és una conseqüència directa, per exemple.” Com altres veus, volien que s’hi posés remei. Aquest començament de curs, diu, ja tindrà a més a més altres problemàtiques. “Que no hi hagi més aturades”, demanaven. Per a FAPAES aquest 2022-2023 els dos grans canvis són l’avançament del curs escolar i l’entrada del nou currículum previst a la LOMLOE (la llei educativa vigent, coneguda també com a llei Celaá per la ministra d’educació socialista que la va impulsar). “Sobre l’avançament del curs cal dir que hem fet una enquesta a les nostres AMPA associades i una majoria significativa trobava bé avançar el curs. El període de vacances dels alumnes és massa llarg. I es pot arribar a entendre que avançar el curs podria ajudar a reduir les desigualtats: una família amb més poder adquisitiu té la possibilitat de gestionar millor un període llarg de vacances que no pas una família vulnerable.“ Altra cosa és, diu, com s’ha decidit i comunicat. “Amb això som molt crítics. S’ha fet de forma barroera i només ha fet que el professorat i els sindicats es posessin en contra. Ha crispat. Soc el representant al Consell Escolar de Catalunya i vaig viure tot el que va passar des del gener fins a l’abril, i el conseller es va saltar el protocol per aprovar l’ordre de començament del curs. Havia de passar pel consell. Ha desacreditat el consell i ha generat tensió.” I segueix: “Fins i tot haguéssim estat d’acord a esperar un any per tal de no haver d’improvisar i que el professorat estigués més tranquil.”
Preocupen també les presses amb que alguns professors aterraran als centres, a penes sabran on han de fer classe que ja hauran de començar. “Pot ser que aquestes primeres setmanes hi hagi falta de preparació i de coordinació... un professor que arribi nou no tindrà tants dies per trobar-se amb el departament de la seva matèria, per saber com es treballa allí.” Al final, diu: “A qui perjudicarà tot això? a l’alumnat.”
L’altre tema que ha aixecat butllofes és el canvi del currículum. “Sobretot la USTEC, està en contra d’aquest nou currículum, que intenta consolidar el model competencial. Entrarà en vigor a la tardor ja, però dona molt de marge als centres per adaptar-se. Com a mínim aquest primer curs no s’ha de canviar res. Per què ha aparegut de manera tan precipitada? L’ordre ha vingut del ministerio. A FAPAES pensem que per a l’aprenentatge dels nostres joves el model competencial és millor que el model de continguts memorístic de tota la vida.”
I els alumnes, què?
Lidón Gasull, Directora d’AFFAC, Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya valorava també: “Hem de tenir en compte que ja són tres cursos escolars d’inestabilitat, incertesa i canvis constants i improvisats que l’alumnat català porta a les seves esquenes. Si el departament d’Educació no canvia radicalment el fons i la forma de les seves decisions així com la seva manera de relacionar-se amb la comunitat educativa, el curs 2022-2023 serà el quart curs consecutiu que l’alumnat haurà de suportar les conseqüències d’aquesta inestabilitat.” Al final, i com sempre, afegeix: “L’alumnat que més sofreix la mala gestió és el vulnerabilitzat que és, a la vegada, l’alumnat que més necessita que el sistema educatiu funcioni com a contrapès de les desigualtats de punt de partida que pateix.” La situació s’ha allargat massa, reflexiona Gasull: “La qualitat de l’educació es veu greument afectada, la gratuïtat s’esvaeix i la manca d’inclusió dona pas al fracàs escolar i a l’abandonament escolar prematur.”
En la primera tongada de protestes del març, Gasull posava damunt de la taula diverses preocupacions: la “privatització” encoberta de l’escola pública, els canvis en els currículums, l’horari intensiu al setembre –i la qualitat del que s’oferirà als nens en les hores que no tindran classe– i la no aplicació del decret d’escola inclusiva. En aquests mesos que han passat no hi ha hagut canvis: “Aquestes preocupacions es mantenen i inclús s’agreugen. De fet, en ple mes de juliol vam conèixer la decisió del departament d’Educació d’augmentar el preu màxim dels menjadors escolars a les escoles públiques per donar resposta a les exigències de les empreses del sector. Lluny d’avançar cap a la gratuïtat dels menjadors escolars el departament consolida la «privatització» repercutint l’increment dels preus sobre les economies de les famílies. De fet, estem a punt d’iniciar el nou curs escolar i no coneixem cap proposta per mitigar l’encariment dels productes, activitats i serveis vinculats a l’educació.”
D’altra banda, denuncien des de l’AFFAC: “Pel que fa a la formació postobligatòria observem amb impotència com l’oferta de la formació professional segueix sent majoritàriament privada.”
Respecte a l’inici del curs escolar, diu, els preocupa com afectarà la jornada intensiva a l’alumnat i com es cobriran les tardes de setembre. “Sabem que moltes escoles van tancar els curs escolar sense el monitoratge que havia promès el Conseller Cambray, però, a més ens preocupa la qualitat d’aquestes tardes i la preparació i formació del personal que atendrà a l’alumnat.”
El decret d’escola inclusiva està en el seu punt de mira. “Continua sense aplicar-se de forma efectiva i el departament no ha mostrat signes de que aquesta situació es revertirà. És un tema que a l’AFFAC li preocupa especialment perquè no podem garantir el dret a l’educació si no adaptem el sistema a les necessitats de cada alumne i alumna.” Per últim, els canvis curriculars. “Els canvis curriculars són canvis no només de contingut sinó també metodològics. Necessitem que hi hagi estabilitat, serenitat, recursos i temps de qualitat en els centres educatius perquè aquests canvis esdevinguin una millora del dret a l’educació dels infants i joves.”
