Moda conscient

roba que dura

Barbany, que havia estudiat art i disseny, es va unir al seu pare i juntament amb el seu germà van redissenyar la marca, van donar-la a conèixer i van impulsar-ne la digitalització. Van començar fent només jerseis, però com que és un producte molt estacional, ara també fabriquen samarretes amb cotó orgànic certificat. L’any passat l’empresa va tenir una facturació de 300.000 euros i la previsió és augmentar-la un 20% aquest exercici.

Per afavorir la sostenibilitat i circularitat del negoci, a IAIOS no només fan servir fil reciclat, sinó que es preocupen per fer peces de vestir que durin i puguin tenir, si cal, una altra vida. Com explica Barbany, “els suèters són sense botons, cremalleres ni alteres peces que dificultarien el procés de reciclatge”. A més, es fan amb “patrons bàsics, que quedin bé a tots els cossos, i són de disseny atemporal perquè no passin de moda”. Ara acaben d’estrenar un servei per posar a punt els jerseis de cara a la temporada d’hivern. Barbany assegura que el sector de la moda sostenible “evoluciona ràpidament”, però deixa clar que les coses no són fàcils per als petits, que no tenen prou pressupost per competir amb les grans marques. “Hi ha molt suport en forma de mentories o anàlisis de mercat, però ens calen ajudes econòmiques directes, per exemple per poder anar a una fira internacional”, reflexiona. L’altra problema és la butxaca del consumidor: “Durant el confinament vam notar que la gent estava més conscienciada, però el preu ha tornat a ser una prioritat, la recessió econòmica es nota.” Com per a la resta de defensors de la moda sostenible, per a Barbany la recepta és clara: “Comprar menys però millor.”

Daniela Vidort forma part de la plataforma de formació i divulgació Slow Fashion Next, que agrupa tant emprenedors com marques consolidades i també estudiants. Vidort, que ha treballat per a moltes multinacionals, certifica que a la indústria de la moda hi ha molt rentat de cara però poques empreses realment sostenibles –“gran part del sector és greenwashing”– i assegura que això passarà fins que no hi hagi una “legislació que obligui a fer bé les coses i després vigili que no s’incompleixi”. De tota manera, assegura que “la gent està despertant”. “La història de la moda va paral·lela a la de la societat, i ara hi ha un gran canvi social i la moda està buscant cap on tirar.” El primer que cal fer, opina, és posar fi “al doble llenguatge de les administracions, que diuen que volen potenciar la moda sostenible mentre permeten que hi hagi empreses tan contaminants com Shein”.

Slow Fashion Next està format per una cinquantena d’emprenedors, i Vidort reivindica la força de la unió. “Fem molt networking, però també ens agrupem per fer compres conjuntes, molt important per poder assegurar als tallers un mínim de producte, perquè és normal que si els fem engegar màquines per només cinquanta samarretes no ho vulguin fer perquè no els surt a compte.” També treballa amb emprenedors del Tecnocampus de Mataró i IMPO Badalona i assegura que el dinamisme és notori, però també avisa que està cansada de veure que “petites marques amb idees precioses han de tancar”.

Vidort té una marca de roba sostenible, Aconkagua. Fa vestits de cotó orgànic regenerat i reciclable i en el cas dels biquinis, el niló prové de xarxes de pesca reciclades. A més, els tints no malmeten el medi ambient i el procés no fa servir aigua. “Buscar tint ecològic és car i costa, HM o Decathlon venen biquinis a 3 euros i a mi només el teixit me’n costa 6, però jo ho faig per convicció, el meu somni és poder viure d’això algun dia, però mentrestant almenys demostro que es poden fer coses.”

aposta pel disseny

Brava Fabrics és una de les marques que més ha aconseguit créixer. Va néixer el 2015 a Barcelona de bracet de Ramón Barbero i Iván Monells. Es van conèixer a ESADE i de seguida van veure que no només els unia el seu esperit emprenedor, sinó la seva preocupació pel medi ambient i la responsabilitat social. Van decidir crear una marca de roba ètica i sostenible, però amb una premissa clara: no renunciarien al disseny. “Moltes marques de moda sostenible opten per una estratègia de bàsics minimalistes; nosaltres apostem pel disseny i no ens n’amaguem”, destaca Monells. Van començar fent camises masculines i avui tenen vint-i-set categories de producte tant per a homes com per a dones. Fabriquen bàsicament a Portugal, perquè a causa dels volums que mouen (més de 20.000 peces de roba a l’any) necessiten una indústria fabricant “que no estigui gaire atomitzada, com passa a Catalunya”, i actualment el 85% de les vendes provenen de fora de l’Estat. A Europa del nord i el centre, expliquen Monells i Barbero, el consum responsable està molt més estès. “Si no tens un certificat ecològic, les botigues multimarca no t’accepten, i els consumidors estan molt més informats i conscienciats, es miren les etiquetes i fins i tot et fan preguntes tècniques.” “Ens porten una dècada d’avantatge respecte al sud d’Europa”, resumeix Monells. Barbero reflexiona que evidentment hi té a veure el poder adquisitiu, però que també és un tema de compromís i hàbits de consum: “A Espanya, França o Itàlia es compra molta roba; a Alemanya se n’adquireix menys però més bona.”

Els impulsors de Brava Fabrics creuen que per impulsar el sector cal que hi hagi més “reflexió” i “respecte cap als materials i la manufactura”. “El problema –reflexiona Barbero– és que et posis la roba només una vegada o, pitjor encara, que rentis un jersei de llana a la rentadora a 50 graus perquè no has mirat com s’ha de fer. La roba s’ha de cuidar perquè, si és bona i la cuides, et durarà molts anys.” A Brava Fabrics contínuament demanen als seus proveïdors que repensin components i processos per millorar i, per exemple, acaben d’introduir un material per als botons que prové de les palmeres de vori, les llavors de les quals serveixen per a la fabricació de diversos objectes. Al web corporatiu del grup, es pot veure la traçabilitat de tot el procés, i l’empresa té un acord amb dues ONG per compensar la seva petjada ecològica plantant arbres i recollint plàstic dels oceans. L’any passat, Brava Fabrics va obtenir una facturació neta de 3,6 milions d’euros i la previsió és arribar aquest exercici als 4,8 milions.

“No generem residus, sinó que els eliminem donant una segona vida al que ja no es fa servir” diu la carta de presentació d’Infinit Denim, una marca de roba, bosses de mà i complements basada en el principi de l’economia circular. Les seves fundadores són Montse Bayen, biòloga, i Núria Nubiola, ambientòloga. Com explica Bayen, les dues van començar a treballar plegades per remoure consciències i es van plantejar després com podien reciclar residus. Va ser la mare de Bayen la que els va marcar el camí. Un dia va fer una de bossa de mà amb teixit denim (el que es fa servir per als texans) i van “veure la llum”. Poc després, el 2019, naixia Infinit Denim, que avui factura 180.000 euros.

La seva matèria primera prové del denim de texans fets servir o no comercialitzats perquè tenien tares. També utilitzen cotó preconsumit reciclat i cel·lulosa de boscos cultivats de manera sostenible. Ara han fet un pas més i acaben de treure el primer model de texà amb el seu propi teixit denim. La confecció de totes les seves peces es fa al seu taller de Barcelona i en d’altres de proximitat. Les impulsores d’Infinit Denim tenen molt clar que per ser realment sostenibles s’ha de tancar tot el cercle i pensar molt bé en tot el procés, des del mateix moment de dissenyar el producte: “És una cosa molt bàsica, però per poder reciclar una peça és molt important que estigui feta d’un únic material, per exemple nosaltres posem als texans uns botons que s’enrosquen perquè són molt més fàcils de treure quan s’ha de reciclar la peça.”

La marca té una subvenció del govern per innovar en economia circular, però Bayen creu que hi hauria d’haver moltes més ajudes, com una reducció de l’IVA “que ajudaria a la comercialització”. “No tothom es pot pagar un texà de 120 euros, el poder està en el consumidor, però una família amb tres fills els ha de vestir a tots i no és fàcil”, reflexiona.