“Hi ha una part de la vulnerabilitat que està oculta”
A la Creu Roja ho viuen cada dia. Centenars de milers de persones, moltes amb feina, no se’n surten. Qualsevol despesa inesperada és inassumible. Viuen en precari
EL DIA A DIA
“En els ajuts també hem d’incloure medicacions que no estan cobertes, ulleres que es trenquen, atenció odontològica”HIPOTEQUES
“Moltes persones que atenem tenen hipoteques i si puja més l’euríbor... Tot això recorda la situació que es va viure el 2008”FER EQUILIBRIS
“Hi ha centenars de milers de persones atrapades en la precarietat, i això que una part important està treballant, cal remarcar. Es fa impossible arribar a final de mes”Quan semblava que hi havia indicis de recuperació després de la covid, la guerra d’Ucraïna va trucar a la porta de la Creu Roja. “A més de la guerra, per la qual hem atès directament més de 40.000 persones que han passat per Catalunya, i encara en tenim allotjades gairebé 5.000, tenim tota la problemàtica energètica i de la pujada de preus.” Enric Morist, coordinador de la Creu Roja a Catalunya, reflexiona sobre aquest any i mig “terrible”. Què està passant? La xifra de risc de pobresa és alta, al voltant del 25% de la població de Catalunya. Potser aquesta xifra no ha crescut en els últims temps, però tampoc s’ha reduït. I la incertesa sobre què passarà els pròxims mesos genera molt neguit.
Morist descriu una crisi que és multifactorial. En primer lloc, hi ha l’augment de preus, començant pels productes bàsics d’alimentació: “Les persones que van més justes de diners, treballant i tot, baixen la qualitat del producte que compren, hi ha menys carn, menys peix... Tot plegat té unes conseqüències nutricionals.” Després hi ha els preus de l’energia. “Tenim casos de famílies que viuen en habitacions, no pisos, que no els hem pogut portar ventiladors a l’estiu perquè no poden pagar l’electricitat que consumeix l’aparell.” I reflexiona: “Hi ha situacions que feia molts anys que no vèiem.” L’altre flanc de batalla en el cas dels preus és el cost de l’habitatge. “Moltes persones que atenem tenen hipoteques, i si l’euríbor [l’índex bancari utilitzat per calcular el preu de les hipoteques] puja més... Tot això recorda la situació que es va viure el 2008.”
“Visc al dia”
Hem parlat dels preus, toca parlar de la feina. Segons les dades oficials d’un temps ençà ha puja l’atur. “Quin serà el comportament a partir d’ara? Potser no ha augmentat l’endeutament, però les famílies cada vegada tenen menys reserves. Es fa realitat la frase «visc al dia». La falta de consum tindrà efectes en el mercat laboral, i sobretot per a les persones amb més dificultats per tenir bones feines, per menys formació.” No és suficient treballar. “Ens està passant cada vegada més que atenem persones que tenen més familiars a càrrec i a les quals el sou no els arriba. Ja va passar en la crisi anterior, però ara més. Amb la pujada de preus no s’arriba.” Com altres entitats del tercer sector consultades, a la Creu Roja tenen clar que s’ha de fer una feina doble: atendre les persones ara, en el moment que ho necessiten, i treballar amb elles perquè puguin recuperar-se. “Hi ha centenars de milers de persones atrapades en la precarietat, i això que una part important està treballant, cal remarcar. Es fa impossible arribar a final de mes. Ens estem trobant també molts casos que no poden afrontar despeses inesperades, com ara comprar una rentadora perquè s’ha espatllat, o una nevera, electrodomèstics bàsics. Hi ha una part de la vulnerabilitat que està oculta. Aquests últims casos estan augmentant molt, i treballem per tenir ajuts en aquesta línia.” I afegeix: “En els ajuts també hem d’incloure medicacions que no estan cobertes, ulleres que es trenquen, atenció odontològica.” El perfil de l’extrema pobresa no ha variat, amb situacions complexes, a banda de l’econòmica. “El gruix de les persones que atenem viuen al dia i qualsevol circumstància els fa trontollar: quedar-se sense feina un parell de mesos, no dic un any, que li hagin retallat les hores, que tingui problemes per trobar pis... Es pot aguantar un parell de mesos, no més, no hi ha estalvi.”
Amb un panorama incert, no sabem si amb restriccions, amb preus desbocats, Morist posa l’accent en els pressupostos de les administracions, totes. “La mirada social no pot ser un apèndix, ha de ser un dels eixos. Hem estat tres anys que la salut ha hagut de ser l’eix dels pressupostos, i està bé, però els serveis socials són essencials, també salven vides. Ara és el moment. En segon lloc, diem: aprofitem el que tenim. Ha de millorar l’accés als drets. No pot ser que no gastem el que tenim pressupostat per a l’ingrés mínim vital! No pot ser!” I tanca: “Som capaços de fer mesures com la renda garantida i dotar-les econòmicament, però no arriba a qui hauria d’arribar. Tenim un problema! No hem d’esperar que vinguin les persones, hem d’anar a buscar-les.”
Ens cal ajuda per demanar els ajuts
Per aturar la patacada, encara que no resolguin el problema, Morist cita dos instruments, la renda garantida de ciutadania (RGC) i el més recent ingrés mínim vital (IMV). “Ho valorem en positiu, però tenim un problema d’accés. L’ingrés mínim vital el perceben poques persones, tenint en compte totes les que serien candidates. És evident que volem més recursos per als serveis socials, però hi ha d’haver un acompanyament. És difícil que algú sense llar o amb moltes dificultats, amb falta d’habilitats, demani l’IMV. Proveu de demanar-lo: és una hora de feina, i això per a algú acostumat a treballar amb internet. S’ha de tenir un ordinador, o un mòbil que serveixi, tenir connexió i capacitat per fer tot el procés. Se’ls ha d’acompanyar.”
