“LA RESILIÈNCIA ÉS L’INICI DELS MOVIMENTS SOCIALS“

Vivim la gran contradicció d’una societat individualista però capitalista, que transforma cada necessitat social i humana en un negoci, i extreu de cada individu de tota edat el benefici econòmic més gran possible. Una part important de la nostra societat té dificultats per cobrir les necessitats d’allò més bàsic: alimentació, habitatge, salut lleure, educació... I vivim un malestar, ràbia i frustració que, per aconseguir que sigui creativa i transformadora, hem de col·lectivitzar.

Perquè hi hagi una resiliència comunitària és imprescindible el procés individual, tenir la capacitat de superar circumstàncies adverses mitjançant una visió reflexiva que permetrà ser més conscient de les necessitats que a nivell col·lectiu es fan indispensables per resoldre la problemàtica d’arrel. En existir dificultats en comú es genera un sentiment d’unió i lluita per aconseguir visibilitzar el conflicte, cercar empatia i trobar una solució que generi benestar per a la comunitat que s’ha integrat. Per això la resiliència comunitària és l’inici de creació de moviments socials que busquen generar canvis en els diferents contextos que puguem trobar.

És una experiència complexa i dinàmica, és tot això que has esmentat. I hi sumaria la sororitat, com una altra forma de relació que sorgeix en el feminisme i que hem d’integrar com un valor social. I també la fe que ens permet intuir i vincular-nos amb aquest poder inherent, que tots posseïm, per superar i reconstruir-nos, i que quan es col·lectivitza es converteix en força creativa transformadora. Per això hi ha forces polítiques que la capitalitzen i capturen. La fe és avui un territori en disputa, i és l’essència del canvi.

És un espai integrador de moviments religiosos, socials, polítics, filosòfics o artístics com a humanistes. És una eina pedagògica de lluita i rebel·lió. És un punt de trobada per aprofundir en la cultura de la pau, per fer pensar i repensar una societat diversa, en canvi constant, i despertar consciències.