“EL GOVERN DEL 80%”

Després de la sor­tida de Junts, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, va actuar amb cele­ri­tat. El diven­dres es con­fir­mava el resul­tat de la con­sulta i el diu­menge ja es donava a conèixer el nou exe­cu­tiu, que inte­grava algu­nes cares cone­gu­des d’ERC i històrics d’altres par­tits, com ara Car­les Cam­pu­zano (CiU), que va assu­mir la con­se­lle­ria de Drets Soci­als; Quim Nadal (PSC), la de Recerca i Uni­ver­si­tats, i Gemma Uba­sart (Podem), la de Justícia, Drets i Memòria. Para­do­xal­ment, ERC va pre­sen­tar el govern com el dels “con­sen­sos del 80%”; però, a afec­tes pràctics, es tracta del govern amb el suport par­la­men­tari més baix de la història, amb només 33 dels 135 escons que hi ha repre­sen­tats a l’hemi­ci­cle. En el pri­mer ple després de la rup­tura, ERC va tenir un pri­mer avís i va per­dre la votació de la llei del pla estadístic de Cata­lu­nya; però sem­bla cami­nar amb pas ferm per apro­var el pres­su­post, la llei més impor­tant de la legis­la­tura. De moment, ja té el suport dels comuns.