El dossier

SEVILLA 1 D’ABRIL

DIFERENT LÍDER, MATEIX DISCURS

A Pablo Casado, el van esco­llir per recu­pe­rar la il·lusió per unes sigles esquit­xa­des per la cor­rupció i alguns prin­ci­pis més con­ser­va­dors, que alguns con­si­de­ra­ven per­duts en l’etapa de Mari­ano Rajoy. Però, lluny d’acon­se­guir-ho, el líder del PP va haver de mar­xar arran del supo­sat espi­o­natge a l’entorn d’Isa­bel Díaz Ayuso des de Gènova. Aban­do­nat pels qua­dres del par­tit, els barons regi­o­nals i el grup par­la­men­tari, l’encara pre­si­dent del PP es va aco­mi­a­dar del Congrés en una sessió esperpèntica, apro­fi­tant el torn de pre­gun­tes en la sessió de con­trol al govern i amb els seus apu­nya­la­dors posant-se dem­peus per aplau­dir-lo. El seu relleu va arri­bar de Galícia amb el pre­si­dent de la Xunta, Alberto Núnez Feijóo, esco­llit en el congrés de Sevi­lla sense rival i a la búlgara, amb el 99,6% dels vots, una fita que va por­tar a pro­cla­mar que era “el can­di­dat més votat de la història del PP a la pre­sidència de la for­mació”. En els seus nou mesos com a nou líder, a banda de sege­llar els pac­tes amb Vox, ha acu­mu­lat alguna de les seves cèlebres “rellis­ca­des”, com ara quan va com­pa­rar la immersió amb l’apart­heid.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor