Una bona collita
La pel·lícula de Carla Simón ‘Alcarràs’ ha estat un autèntic fenomen i ha fet un efecte multiplicador per a un sector audiovisual, i de la cultura en general, que aquest any repunta
CAP A LA NORMALITAT
El 2022 ha estat excel·lent per a Carla Simón, i també ha estat l’any d’un repunt del cinema català i de recuperació de públicsMÉS DINERS
El govern català potencia l’audiovisual i, per primer cop, atorgarà 7,5 milions a la producció de cinc sèries de gran formatSi hi ha un nom al podi de la cultura de l’any 2022 és el de la guionista i directora de cinema Carla Simón. La seva pel·lícula Alcarràs, guanyadora de l’Os d’Or de la Berlinale el 16 de febrer, ha fet omnipresents els membres d’una família de pagesos d’aquest poble del Segrià que fa la darrera collita d’un camp de préssecs que tenen arrendat des de fa 80 anys, i amb la qual veuen com s’ensorra la seva forma de vida. Els protagonistes d’aquest cant a la terra han entrat a les nostres cases i els hem vist projectats per totes les pantalles. El film ha arribat a ser el més taquiller, amb una recaptació que a hores d’ara ja supera els 2,2 milions d’euros, i ha esdevingut un autèntic fenomen, sense gaires antecedents en el cinema independent. Alcarràs ha estat vist pel sector com un revulsiu històric sense precedents per al cinema català i, en unes planes dedicades a resumir l’any que estem a punt de deixar enrere, el nom de la cineasta catalana hi figura en lletres d’or. A les acaballes d’aquest any, a Carla Simón li quedava corda per estirar: al setembre, l’Acadèmia del Cinema Espanyol va anunciar que la pel·lícula de la catalana representaria Espanya en la categoria de millor film internacional dels Oscar. La cursa cap a la 95a edició dels premis de Hollywood, que se celebrarà el 12 de març vinent, però, ha quedat finalment estroncada. El dia 21 de desembre l’Acadèmia de Hollywood va publicar la popular shortlist, en què no va incloure la cinta catalana.
Malgrat això, el 2022 ha estat l’any de Carla Simón i, per poc que tot vagi bé, també ho serà l’any 2023. Alcarràs i Un año, una noche, d’Isaki Lacuesta, amb 14 nominacions cada una, són les grans favorites en els Gaudí 2023, que es lliuraran al MNAC el 22 de gener. Alcarràs competirà en la categoria del premi a la millor pel·lícula amb Suro, film de Mikel Gurrea (rodada en català en diverses localitzacions de l’Empordà) que ha aconseguit 10 nominacions; El fred que crema, de Santi Trullenque, i Nosaltres no ens matarem amb pistoles, de Maria Ripoll. Entre les nominacions destacades d’Alcarràs també hi ha les de millor direcció, guió i cinc intèrprets. Les pel·lícules que aquest any enfilen el camí dels Gaudí són una bona mostra de les estrenes d’aquest 2022 i del potencial del cinema català.
I encara té més possibilitats d’omplir el cistell de reconeixements: el film de Simón, amb 11 nominacions, és un dels que té més possibilitats de triomfar en els premis Goya del 2023. La carrera de Carla Simón ha començat a rodar amb força aquest 2022 però la velocitat que pren la fa imparable per a l’any que estem a punt d’encetar.
Hi ha un altre títol d’un altre cineasta destacat que enguany s’ha endut la corona de llorer: Pacifiction, d’Albert Serra. El motiu és que la prestigiosa revista francesa dedicada al món del cinema Cahiers du Cinéma ha considerat aquest film del banyolí Albert Serra com el millor del 2022, en una llista de les 10 millors produccions de l’any. Pacifiction es va estrenar al maig en el Festival de Canes, competint en la selecció oficial. La cinta fa una crítica irònica de la crisi nuclear que vivim avui dia i narra la peripècia de De Roller, interpretat per Benoît Magimel, un alt representant de l’Estat francès que s’enfronta a l’amenaça de nous assajos nuclears a l’illa de Tahití. El film també aspira als Gaudí 2023, en la categoria de millor pel·lícula en llengua no catalana.
MÉS ACTIVITAT I MÉS PÚBLIC
Amb la pandèmia que encara cueja però que ha deixat enrere –toquem fusta– els mesos més durs i letals a conseqüència del virus de la covid, el sector del cinema, i el de la cultura en general, ha començat a recuperar espectadors i lectors i a normalitzar balanços. Després de gairebé tres anys de davallada d’activitat i d’espectadors, i de pèrdues per totes dues bandes, sales de cinema, museus, galeries, teatres, llibreries i auditoris i sales de concerts han guanyat alè i han emprès el camí de retorn cap a les xifres prepandèmiques. I amb una mica més de coll pel que fa a diners públics: el pressupost del Departament de Cultura de la Generalitat ha augmentat aquest any un 28,3% respecte dels anteriors comptes aprovats i s’ha passat de l’1,1% de l’any anterior a l’1,3% del pressupost de la Generalitat per a cultura, enguany, amb un increment net de 70 milions d’euros. Si bé aquest any ha estat excel·lent per a uns cineastes en singular, també ha estat l’any d’un repunt del cinema del nostre país i de recuperació de públics. L’Acadèmia del Cinema Català va facilitar a l’octubre les dades de les produccions estrenades el 2022, entre les quals es destaca que el pressupost mitjà del cinema català ha augmentat lleugerament i que sis dels títols d’enguany que aspiren als Gaudí han costat més de 3 milions d’euros.
Distribuïdors i productors de cinema independent van celebrar –en el marc d’una taula rodona convocada el 10 d’octubre en el Festival de Sitges– “l’efecte multiplicador” per al sector audiovisual del film de Carla Simón. Aquest 2022, rodar en català “ha deixat de ser una barrera important”, i les plataformes de streaming, “lluny de marginar les produccions” en versió original en català, “han ajudat a expandir-les”, segons van explicar els responsables de la taula rodona en un comunicat. Pel director de Filmax, Carlos Fernández, “si abans rodar en català era una gran barrera, ara és molt més petita. Les plataformes han facilitat que els projectes flueixin”.
El govern també ha fet un gir de guió per potenciar l’audiovisual català, i el 13 de desembre va anunciar que, per primera vegada, el Departament de Cultura atorgarà 7,5 milions a la producció de cinc ficcions de gran format en llengua catalana; o sigui, fins a 1,5 milions per cinc sèries de producció catalana i en català, un requisit per poder accedir a les subvencions que respon a l’objectiu de fomentar la producció audiovisual en llengua catalana. Aquesta ajuda econòmica del govern permetrà que les sèries tinguin un pressupost més elevat (uns 4 milions d’euros de mitjana) i puguin competir cos a cos amb altres sèries i produccions europees en un mercat molt més global. Les cinc sèries, a les quals s’ha atorgat la màxima subvenció prevista en la línia d’ajuts, són El mal (Mediaproducción SLU), Ravalejar (Arcadia Motion Pictures SL), Pubertat (Distinto Films, Corte y Confección de Películas i Uri Films), Això no és Suècia (Nanouk Films) i El fill del xòfer (Zeta Audiovisual i On Cinema); totes aquestes, encara en fase de producció.
