UN ANY PERDUT

Ha estat un any espe­ci­al­ment intens en allò que fa referència a les tro­ba­des mun­di­als per actuar con­tra el canvi climàtic. La més impor­tant de totes es va pro­duir a Egipte, on es va cele­brar la Con­ferència per al Canvi Climàtic de les Naci­ons Uni­des (COP27). En la tro­bada es va deci­dir la cre­ació d’un fons des­ti­nat als efec­tes del canvi climàtic per als països més afec­tats per l’escal­fa­ment glo­bal. Mal­grat tot, enti­tats com ara Eco­lo­gis­tes en Acció van denun­ciar que el text final no incor­po­rava “cap avenç” a l’hora de miti­gar el canvi climàtic res­pecte a la COP26 de Glas­gow: “És inad­mis­si­ble que s’hagi per­dut un any per a la lluita davant l’emergència climàtica.” Tam­poc hi va haver avenços en l’aban­do­na­ment dels com­bus­ti­bles fòssils, a excepció de la reco­ma­nació “d’aug­men­tar els esforços per aban­do­nar els sub­si­dis ine­fi­ci­ents al carbó”. Segons Eco­lo­gis­tes en Acció, l’escassa ambició que es va cons­ta­tar a Sharm al-Sheikh demos­tra l’alt preu d’arri­bar a acords per con­sens en les nego­ci­a­ci­ons i, al mateix temps, el poder dels grans països petro­li­ers, que evi­ten incloure la des­a­pa­rició necessària de tots els com­bus­ti­bles fòssils en les eco­no­mies abans de fina­lit­zar el segle.