2023 El món que ens espera

El diccionari Collins va escollir permacrisi com a paraula de l’any 2022. El concepte, segons es pot llegir, defineix “un llarg període temporal d’inestabilitat i inseguretat com a conseqüència d’esdeveniments catastròfics”. Des d’un punt de vista global, l’any que hem deixat enrere ens ofereix pocs ingredients que convidin a l’optimisme. El 2022 va començar amb la lleu esperança de deixar enrere una pandèmia que ha alterat de dalt a baix les nostres vides, però ben aviat va esclatar la guerra d’Ucraïna, que ha deixat un rastre de destrucció i misèria. El conflicte també ha posat en qüestió l’equilibri internacional i els instruments per resoldre conflictes, totalment obsolets, i ha provocat escenaris inèdits, com ara l’abandonament per part d’alguns països de la seva neutralitat històrica. La guerra també ha atiat una recessió econòmica global, amb la crisi energètica, les dificultats en el subministrament de productes bàsics i la inflació descontrolada com a factors més remarcables, i l’increment de la pobresa i la precarietat com a conseqüències més evidents.A tot això s’hi ha afegit la crisi sanitària, que es resisteix a marxar del tot, i l’emergència climàtica, que dia rere dia ens demostra els seus efectes implacables a través de fenòmens meteorològics adversos i que no aconseguim revertir malgrat la conscienciació creixent de la ciutadania.

Davant d’aquest escenari, es fa difícil esbossar un quadre optimista per a l’any que acabem de començar. Segons el Fons Monetari Internacional (FMI) el creixement econòmic caurà fins al 2,7% el 2023, la xifra més baixa des del 2001 si exceptuem el 2020, marcat per la pandèmia. Les previsions del Banc Central Europeu no són gaire més optimistes, i alerten que l’eurozona podria entrar en recessió o en un període d’estancament, un escenari complex per a un món que encara no ha aconseguit revertir els efectes de la pandèmia. El planeta s’enfronta a una crisi alimentària sense precedents. Segons dades de les Nacions Unides, hi ha uns 345 milions de persones de vuitanta-dos països en situació d’inseguretat alimentària aguda, uns 200 milions més que abans de la pandèmia. Els impactes de la permacrisi tenen una incidència directa en l’empitjorament de les condicions de vida de la gent, la qual cosa es tradueix en un increment del malestar social i les protestes ciutadanes com a expressió més palpable. L’any 2022, més de noranta països van registrar mobilitzacions provocades per la manca d’accés a productes bàsics.

En aquest dossier, hem demanat a nou especialistes que intentin explicar-nos quines seran les claus que marcaran el 2023 a escala mundial. A més, d’Antoni Segura, que analitza els efectes de la crisi climàtica en l’àmbit mundial, Salvador Martí se centra en l’Amèrica Llatina; Anaïs Varo i Joan Urrea, en l’Amèrica del Nord; Aliou Diallo, en Àfrica; Macià Serra, en Europa; Abel Riu, en Rússia i l’espai postsoviètic; Joan Cabasés, en el Pròxim Orient, i Laia Comerma en la Xina. Tots ells ens ajudaran a entendre, una mica millor, el món que ens espera.