POLÍTICA
Escenaris per al 2023
Les eleccions municipals del 28 de maig i els processos judicials pendents contra l’independentisme marcaran un any polític que a l’inici del 2023 s’ensuma d’alt voltatge
LA DECISIÓ DEL TJUE
El futur del president a l’exili i dels eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí es podria començar a esclarir el 31 de generCLAU ELECTORAL
Les eleccions del maig, malgrat que les ciutats tenen dinàmiques pròpies, també marcaran l’estat de salut de l’independentismeCatalunya viurà un any molt intens i farcit d’incerteses. Aquesta premonició ha estat útil durant la darrera dècada, exercici rere exercici. Tothom pot convenir que seguirà vigent, sense cap dubte, durant l’any acabat d’estrenar. El 2023 també estarà marcat per unes perspectives econòmiques molt complicades que influiran de manera directa en les línies traçades pels partits polítics. Pel que fa a la política catalana, les estratègies no escaparan a la crisi econòmica, en un any en què les eleccions municipals ja marquen el batec de l’actualitat. Quan encara resten quatre mesos i mig per als comicis, els partits ja estan centrant bona part dels esforços diaris a incrementar la seva presència a les administracions locals. A ningú se li escapa que les eleccions municipals, fixades al calendari per al diumenge 28 de maig, obren la porta a implantar els projectes polítics des del principal altaveu per arribar a la gent. En aquesta lluita electoral ja s’endevinen debats d’alt voltatge que pivotaran, tret de sorpreses d’última hora, sobre dues grans temàtiques: la sortida de la crisi econòmica i el procés sobiranista.
I és que les eleccions del maig, malgrat que les ciutats tenen dinàmiques pròpies, també esdevindran un termòmetre de l’estat de salut de l’independentisme. ERC aspira a repetir la victòria del 2019, quan va aconseguir el 23,48% dels sufragis emesos, i el PSC té l’esperança d’arrabassar-li el triomf i consolidar la remuntada que ja va iniciar ara fa quatre anys i que el va situar en segon lloc al país i en la primera posició a la demarcació de Barcelona. En aquesta cursa, Junts va obtenir el bronze, però es va endur el premi d’honor de ser la força que va guanyar en més ajuntaments. Fins a la nit electoral no es podrà valorar si la sortida de Junts del govern català té repercussió directa en el suport rebut, sense oblidar que el 2019 la formació ja va trontollar a tota l’àrea metropolitana de Barcelona. El sector de Junts que optava per mantenir-se dins l’executiu va alertar que apartar-se del govern tindria conseqüències nefastes que es visualitzarien al maig. Altres incògnites que planen sobre el 28-M són si Ciutadans seguirà el seu procés de desintegració o si salvarà els mobles i, anant al detall, com es resoldrà el frec a frec a Barcelona entre Colau, Maragall, Trias i Collboni.
LES BARALLES ERC-JUNTS
Durant el 2023 també s’anirà dilucidant l’estat de les relacions entre ERC i Junts, que ara es troben en un dels pitjors moments que es recorden. Servirà aquest fet per justificar a les ciutats pactes alternatius de tots colors? Els blocs independentista i sobiranista guanyaran permeabilitat? Són preguntes que no tindran resposta fins a setmanes després de la cita amb les urnes tot i que el 2019, amb el procés ben calent, ja es va constatar que les negociacions per formar govern, quan la política es trasllada al pla local, estan una mica marcades pel pacti qui pugui.
El 2023 també seguirà tenyit del color de la judicialització. Les cites de l’independentisme amb els jutges són nombroses i marcaran el camí de la política catalana i espanyola. Podria ser l’any del retorn de Carles Puigdemont? El misteri que envolta el futur del president a l’exili i dels eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí es podria començar a esclarir el 31 de gener, quan està previst que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea publiqui la sentència sobre les qüestions prejudicials plantejades pel jutge Pablo Llarena, que determinaran si els tres polítics gaudeixen o no d’immunitat. Si fos reconeguda, podria ser el bitllet de tornada a territori català. Tot plegat comportaria un terratrèmol de magnitud desconeguda que, sense cap mena de dubte, sacsejaria el taulell politicojudicial.
Uns dies més tard, el 20 i 21 de febrer, el protagonisme recaurà en l’expresidenta del Parlament, Laura Borràs, que serà jutjada al TSJC pel presumpte cas de fraccionament de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes. El desenllaç, sobretot si Borràs és condemnada, podria tenir efectes en el futur immediat de Junts. D’entrada, s’obriria el debat sobre qui substituiria Borràs com a candidata a la presidència de la Generalitat.
Altres causes obertes es repartiran una part del pastís de la repressió contra l’independentisme. El 14 de març es repeteix el judici contra els exmembres de la mesa del Parlament presidida per Carme Forcadell, i la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, està acusada d’un delicte de desobediència greu per la seva participació en l’1-O i espera ser citada pel Tribunal Constitucional. D’altra banda, la fiscalia hauria de presentar aviat l’escrit d’acusació contra la consellera Natàlia Garriga i contra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, tots tres d’ERC. Aquest any també es revisaran les penes d’inhabilitació dels presos polítics. Amb les darreres reformes a la mà, s’obre el dubte de si es podria autoritzar el retorn dels expresos polítics a alguna candidatura. Tornarà Oriol Junqueras a encapçalar una llista electoral? En paral·lel, segueixen el seu curs els judicis als jutjats 13 i 18 contra una trentena de persones investigades i es mantenen desenes de causes acumulades contra manifestants independentistes.
El 2023 no sembla, ara per ara, el del desenllaç definitiu de la taula de diàleg. Pedro Sánchez sembla que la dona per finiquitada un cop s’ha pactat la derogació de la sedició i la reforma del delicte de malversació. El PSOE no vol sentir a parlar de referèndum, però el president Pere Aragonès insisteix a establir les bases d’una consulta. Cap a finals d’any, un cop es resolguin les eleccions generals, es revelarà també el pes d’ERC a Madrid i la seva capacitat d’incidència en el nou executiu.
I a Catalunya? Avançarà Aragonès les eleccions? Ara per ara sembla poc probable, tot i que es podria obrir una finestra en cas que ERC no tiri endavant els pressupostos de la Generalitat o si aconsegueix uns resultats espectaculars al maig. Així doncs, la política catalana encara un any d’incerteses en un moment en què la pandèmia ha regirat com un mitjó les prioritats d’una societat castigada per un estat permanent de crisi econòmica.