El dossier

La mutilació de Catalunya

El 7 de novembre del 1659, les corones espanyola i francesa van segellar un acord que va dividir Catalunya

UN EFECTE IMPORTANT
El Tractat dels Pirineus, signat el 1659, va comportar la pèrdua del 15% de la població i del 10% del territori de Catalunya
LA CATALUNYA DEL NORD
A la zona sota control francès, Lluís XIV va suprimir les antigues institucions catalanes i va instaurar la figura del governador militar

“Ha estat con­vin­gut i acor­dat que el Senyor Rei Cris­tianíssim (Lluís XIV de França) que­darà en pos­sessió i gau­dirà efec­ti­va­ment de tot el com­tat, vegue­ria del Ros­selló i del com­tat i vegue­ria del Con­flent, països, viles, pla­ces, cas­tells, burgs, poblets i llocs de què es com­po­nen [...]; i al Senyor Rei Catòlic (Felip IV de Cas­te­lla) li ha de que­dar el com­tat de la Cer­da­nya i tot el prin­ci­pat de Cata­lu­nya, amb les vegue­ries, viles, pla­ces, cas­tells, burgs, poblets, llocs i països de què es com­po­nen.” El frag­ment ante­rior cor­res­pon a l’arti­cle 42 del trac­tat de pau entre França i Espa­nya que posava fi a vint-i-qua­tre anys de guerra oberta entre les dues monar­quies i muti­lava el nos­tre país, amb tot el que això repre­sen­tava en l’aspecte polític, social i econòmic.

Les nego­ci­a­ci­ons entre les coro­nes espa­nyola i fran­cesa han estat res­se­gui­des amb detall per Mic­hel i Annie Bou­gain en un estudi publi­cat en francès per l’edi­to­rial Tra­bu­caire i en català per Rafael Dal­mau. El subtítol de lli­bre és molt il·lus­tra­tiu: Història rocam­bo­lesca del Trac­tat dels Piri­neus. Els autors des­co­brei­xen els tri­pi­jocs, les pica­ba­ra­lles i, per damunt de tot, el des­co­nei­xe­ment del ter­ri­tori per part dels nego­ci­a­dors de les dues coro­nes.

El Trac­tat dels Piri­neus con­te­nia un total de 124 clàusu­les de tipus ter­ri­to­rial, econòmic i comer­cial i també de tipus polític i dinàstic. Les que es refe­rien a Cata­lu­nya eren poques, però molt trans­cen­dents. El trac­tat esti­pu­lava que França tor­na­ria a la monar­quia his­pana les pla­ces que ocu­pava al sud dels Piri­neus, però els nego­ci­a­dors espa­nyols van cedir el domini del Ros­selló, el Con­flent i una part de la Cer­da­nya. Els límits de la nova fron­tera es van con­cre­tar en con­ferències diplomàtiques man­tin­gu­des a Ceret (del 22 de març al 13 d’abril del 1660), Figue­res (final d’abril) i Llívia (juliol). Se sen­ten­ci­ava així la segre­gació de Cata­lu­nya, que no va ser reco­ne­guda per les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes i que tam­poc va supo­sar la fi del mal­son de la guerra i dels allot­ja­ments de les tro­pes per les pobla­ci­ons, ja que tant el Prin­ci­pat com les ter­res dels com­tats van ser ter­ri­to­ris ocu­pats mili­tar­ment. De fet, tal com expres­sava un pagès de Coll­sa­ca­bra són-se cri­da­das las paus als primés dias de marts de l’any 1660 y ab tot axò la terra no ha fetas nin­guna demos­trasió de ale­grias, perquè los sol­dats may se’n són aca­bats d’anar”.

El Trac­tat dels Piri­neus va supo­sar la muti­lació dels comp­tats cata­lans i, des d’un punt de vista glo­bal, la pèrdua del 15% de la població i el 10% del ter­ri­tori de Cata­lu­nya. També va repre­sen­tar per­dre la segona ciu­tat del país, l’única capaç de fer ombra a Bar­ce­lona. A més, la pèrdua també tenia con­seqüències mili­tars, ben impor­tants en una zona que va seguir sent, mal­grat el trac­tat, un esce­nari per­ma­nent de dis­pu­tes entre espa­nyols i fran­ce­sos, sobre­tot perquè va des­plaçar la pos­si­bi­li­tat de defensa d’un atac molt al sud, gai­rebé a l’altura d’Hos­tal­ric. En rea­li­tat, la línia va ser molt ines­ta­ble durant anys i segles, i no va ser fins a la Segona Guerra Mun­dial que es va pro­duir un veri­ta­ble tall que no se supera­ria fins a l’entrada d’Espa­nya a la Unió Euro­pea.

A la zona sota con­trol francès, Lluís XIV va supri­mir les anti­gues ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes i va ins­tau­rar el Con­sell Sobirà del Ros­selló i la figura de l’inten­dent de poli­cia, justícia i finan­ces pen­dent del secre­tari de l’Estat i també la del gover­na­dor mili­tar, amb la qual cosa ini­ci­ava el procés d’assi­mi­lació de la Cata­lu­nya del Nord al cen­tra­lisme borbònic. Amb el pas dels anys, l’annexió del 1659 també va tenir con­seqüències trans­cen­den­tals des d’un punt de vista cul­tu­ral i ideològic. El cone­gut decret de l’abril del 1700, sig­nat per Lluís XIV, en què es pro­hi­bia la llen­gua cata­lana als jut­ges, advo­cats i nota­ris va repre­sen­tar el punt de par­tença d’una sèrie de dis­po­si­ci­ons que tenien com a objec­tiu des­plaçar el català en bene­fici del francès.

El pacte entre les coro­nes cas­te­llana i fran­cesa es va fer d’esquena a les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes. El 18 de juny, pocs mesos abans de sig­nar-se, la Dipu­tació feia cons­tar que havia “tin­gut notícia del trac­tat de pau [...] y se ha der dir que lo com­tat de Ros­selló se sepa­ra­ria del pre­sent Prin­ci­pat, res­tant baix obediència de França, lo que seria grandíssim dany y per­ju­dici de aquest Prin­ci­pat”. En la inter­venció del dipu­tat eclesiàstic Jaume Copons, ardi­aca d’Andorra, també es feia cons­tar la con­fiança que “sa majes­tat [Felip IV] nos farà mercè en no per­me­tre esta sepa­ració”. Però la sepa­ració es va pro­duir i, mesos després, hom va acor­dar enviar un memo­rial en què se supli­cava que “en esta con­clusió de la pau res­ten units a sa real corona estos com­tats”. De fet, no es va rebre infor­mació ofi­cial de la firma del Trac­tat de Pau fins a mit­jan febrer, mesos després de la sig­na­tura.

El Trac­tat dels Piri­neus i la deli­mi­tació d’una fron­tera van con­tri­buir a gene­rar, pro­gres­si­va­ment, unes dinàmiques polítiques, econòmiques i soci­o­cul­tu­rals ben dife­ren­ci­a­des, tot i els intents de man­te­nir els lli­gams. El 7 de novem­bre ha esde­vin­gut, en els dar­rers anys, una data recor­dada en l’ima­gi­nari col·lec­tiu d’alguns cata­lans del nord –molt menys en els del sud–, tot i que la his­to­ri­o­gra­fia l’ha tin­gut ben pre­sent com a punt d’inflexió, com a ins­tant en què es pro­du­eix “la muti­lació de Cata­lu­nya”, en parau­les de l’his­to­ri­a­dor Josep Sana­bre.

A efec­tes tècnics, la cimera ha estat con­vo­cada per pre­sen­tar el nou canal d’hidro­gen verd que ha de pas­sar per Cata­lu­nya, però l’elecció de Bar­ce­lona no és atza­rosa. La Mon­cloa vol apro­fi­tar la tro­bada per esce­ni­fi­car l’èxit de la seva ope­ració per paci­fi­car Cata­lu­nya. A l’exte­rior, el sobi­ra­nisme es mani­fes­tarà al peu de les qua­tre colum­nes de Puig i Cada­falch. La pro­testa, a banda de la volun­tat de dei­xar constància que el procés no s’ha aca­bat i que la repressió per­sis­teix, també sem­bla voler recu­pe­rar aquell lema de les mani­fes­ta­ci­ons inde­pen­den­tis­tes que va començar a ges­tar-se el 1659, quan es va sege­llar la muti­lació de Cata­lu­nya: Ni Espa­nya, ni França: Països Cata­lans.

Autor: Oscar Jané Editorial: Afers Pàgines: 280 CATALUNYA SENSE ESPANYA
Un llibre dedicat a buscar les arrels ideològiques dels catalans partidaris de la ruptura amb la monarquia hispànica.
Autor: Antoni Simón, Òscar Jané (presentació), Mercè Comas (traducció) Editorial: Institut d’Estudis Catalans Pàgines: 72 EL TRACTAT DELS PIRINEUS DE 1659
El text del tractat, traduït al català i amb una presentació d’Òscar Jané.
Autor: Àngel Casals (coordinador) Editorial: Galerada Pàgines: 256 LES FRONTERES CATALANES I EL TRACTAT DELS PIRINEUS
Una visió dinàmica sobre l’evolució de les fronteres durant l’edat mitjana i l’edat moderna.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor