EL DOSSIER
Muntanya russa
El macroprojecte de Hard Rock a Vila-seca i Salou, l’aeroport del Prat i la prolongació de la B-40 han estat unes autèntiques caigudes al buit i remuntades en les negociacions entre el govern i els socialistes catalans per aprovar els comptes
SENSE PARTIDA
L’acord amb el PSC no fixa cap partida pel quart cinturó, el Hard Rock ni l’aeroport, tan sols el compromís d’impulsar-losESCURÇAR L’ESPERA
Es destinaran 50 milions a disminuir les llistes d’espera quirúrgiques, diagnòstiques i de consultes externesLLARS D’INFANTS
Hi haurà 52,3 milions per al finançament de les llars d’infants per garantir la gratuïtat de l’I2 a tots els centres de CatalunyaHan calgut gairebé tres mesos de negociacions i uns quants atacs de vertigen, propis de qui puja a una muntanya russa, sobretot pels tres grans esculls que bloquejaven l’aprovació dels pressupostos: el macroprojecte de Hard Rock a Vila-seca i Salou, l’aeroport del Prat i la prolongació de la B-40. Tres projectes que han estat unes autèntiques caigudes al buit i remuntades en les negociacions entre el govern i els socialistes catalans per aprovar uns comptes que, si no haguessin prosperat, haurien deixat les eleccions just a la cantonada. Però dimecres, després de les cessions per part del president, Pere Aragonès, i un cop segellat l’acord, aquests tres projectes que els de Salvador Illa exigien per donar el vistiplau als números quedaven inclosos al quadern que regirà les actuacions d’aquest any. Són uns projectes, d’altra banda, que tampoc no volia assumir En Comú Podem. Aquest grup ja va pactar al desembre donar suport als comptes, però com que els seus vots no eren suficients per aprovar-los al Parlament, calia sumar-ne més. Els comuns celebraven dimecres l’acord a tres bandes, tot i que dos dies abans el seu portaveu, Joan Mena, alertava que el donarien per trencat si s’acabava destinant “un sol euro” al quart cinturó, al Hard Rock o a l’ampliació de l’aeroport. I l’acord, realment, no hi destina cap partida concreta, a aquestes grans infraestructures (dues de les quals, l’aeroport i la B-40, són d’àmbit estatal), tan sols el compromís d’impulsar-les.
La cambra catalana ja ha engegat la tramitació parlamentària, i el govern calcula que els pressupostos es podran aprovar definitivament el 10 de març. “Arribar fins aquí no ha estat fàcil. Han estat unes negociacions llargues i complexes. Si fos pel govern, hauríem acabat abans. Però no és el moment de retrets”, defensava la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. Al sac de la despesa pressupostària hi ha 41.025 milions, 3.842 milions més que l’any passat. És el pressupost “més elevat de la història”, va piular el president Aragonès via Twitter pocs minuts després de fer-se públic l’acord. A banda de les grans infraestructures, les línies mestres estan marcades per 1.284 milions més que en l’exercici anterior per a Salut i pel fet de destinar l’1,5% del pressupost a la cultura.
ELS PUNTS DE DISCÒRDIA
Els projectes de la discòrdia, i que esdevenen la gran cessió de Pere Aragonès per poder tenir pressupostos amb els vots socialistes són, doncs, tres. El primer, la ronda Nord entre Terrassa i Sabadell, és a dir, el perllongament de la B-40 des de Terrassa fins a Sabadell i Castellar del Vallès. Tant el govern d’ERC com els comuns rebutjaven l’ampliació d’aquesta infraestructura però, finalment, s’ha acordat fer efectiu, amb el Ministeri de Transports, el conveni d’acord i finançament que garanteixi la redacció del projecte en el primer trimestre d’enguany.
El segon, el macrocomplex d’oci i turisme Hard Rock, que s’ha de situar entre Vila-seca i Salou. El pacte marca que durant el primer semestre s’aprovarà definitivament el pla de desenvolupament urbanístic, i que durant aquest any es completaran els processos necessaris per iniciar el projecte, a més de mantenir la disponibilitat dels terrenys per part de la societat. A l’altre cap de corda, la plataforma Aturem Hard Rock ja ha convocat per dimarts vinent, dia 7, una concentració de rebuig a Tarragona.
I tercer: la “modernització” de l’aeroport del Prat. El govern evita la paraula ampliació, tal com reclamava el PSC, i opta per conceptes com modernització i de guanyar capacitat. Però els ulls veuen només allò que volen veure. Per a Salvador Illa “tothom sap què vol dir”, això de guanyar capacitat; en canvi, per a ERC, queda descartada l’ampliació de la tercera pista (per no afectar la llacuna de la Ricarda). I diu que serà una comissió tècnica entre l’Estat i la Generalitat la que permetrà “acordar el nou model aeroportuari” del país, per “transformar” l’aeroport i fer que esdevingui un veritable hub internacional. Lligat amb aquest projecte, es preveu una inversió, fins al 2026, de 49 milions al delta de Llobregat “per assolir un espai natural i amb biodiversitat”.
En un dels dos documents que conformen l’acord amb els socialistes hi figuren altres actuacions en infraestructures. D’una banda, assegurar l’execució dels treballs necessaris per completar el corredor mediterrani, i de l’altra, el futur de Rodalies. La intenció és acordar amb el govern espanyol “el model de traspàs de recursos econòmics necessaris” per gestionar Rodalies –una de les demandes històriques de la Generalitat–, i també la cessió de la titularitat de les infraestructures que puguin ser segregades de la Xarxa Ferroviària d’Interès General dins de Catalunya necessàries per poder prestar els serveis. I aquesta és una altra reivindicació històrica. També intentaran acordar amb RENFE les claus “per adquirir i millorar els trens i els tallers mentre la Generalitat no disposi d’un operador propi preparat i en disposició per prestar els serveis de manera immediata”.
El govern i el PSC diuen que volen potenciar el model ferroviari, i amplien algunes demandes que ja havia pactat En Comú Podem al desembre, a més d’incorporar noves partides en la millora del metro i posar a licitació projectes com ara l’intercanviador de l’L4 a Urquinaona. Les millores al metro sumen 19,7 milions, i també es destinaran fins a 10,1 milions per fer projectes bàsics i constructius, 23,2 milions per a la renovació de vies i 3,1 milions per als de sistemes i cotxeres. L’entesa també recull actuacions que s’haurien de dur a terme als Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), redundant la idea dels comuns d’estudiar la viabilitat de la connexió de la línia S2 des de Sabadell fins a Castellar del Vallès. D’altra banda, s’ha acordat licitar les obres del tramvia del Camp de Tarragona (120 milions), amb l’objectiu de posar en servei aquesta primera fase a finals del 2026.
SALUT
L’altra gran carpeta dels pressupostos és la que fa referència a la salut. Aquest bloc registra un increment de 1.284 milions d’euros, fins a arribar a als 12.212 milions. El 24% d’aquests recursos aniran a l’atenció primària, que comptarà amb 2.100 milions. També es milloraran les condicions laborals i retributives dels professionals del sistema públic. Entre els punts acordats també destaca l’increment de 30 milions per a salut mental i 30 milions més per a les polítiques de salut pública, amb l’objectiu de fer efectiu el desplegament complet de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i amb mesures com l’augment de fins a 485 professionals en aquesta agència entre el 2023 i el 2027. Les llistes d’espera són encara el gran maldecap. Enguany es destinaran 50 milions per disminuir les llistes d’espera quirúrgiques, diagnòstiques i de consultes externes. També es completarà el desplegament d’higienistes bucodentals fins a arribar als 365 professionals.
Pel que fa al pla d’hospitals i centres d’atenció primària, es fixen 500.000 euros per ampliar l’Hospital del Vendrell, continuar l’ampliació del Parc Salut Mar, engegar el nou Hospital de les Terres de l’Ebre, completar l’ampliació de la Vall d’Hebron a la Teixonera i destinar 2 milions per al projecte del nou Hospital Josep Trueta de Girona, entre d’altres.
EDUCACIÓ
En el paquet d’educació, destaquen els 52,3 milions per al finançament de les llars d’infants per garantir la gratuïtat de l’I2 (2 anys) a tots els centres de Catalunya, i els augments en 39 milions del pressupost per a concerts educatius, en 6 milions per la dotació per als ensenyaments artístics i en 23,7 milions (un 22,1% més respecte al 2022) per al Pla d’Equipaments Educatius, que han de servir, entre d’altres, per millorar l’equipament d’FP a causa de l’augment de l’oferta. Les partides destinades al desplegament del Pacte contra la segregació escolar (58 milions) i a l’escola inclusiva (29,4 milions) també van a l’alça.
Les xifres de l’acord per als pressupostos se sostenen sobre altres puntals. El model productiu, amb un increment de 56 milions del pressupost destinat a mesures de suport a la indústria. L’acceleració de la producció d’energia de fonts renovables (l’energètica pública del govern rebrà 25 milions per, entre d’altres, iniciar la licitació pel cobriment de les cobertes dels edificis públics, començant pels instituts, una mesura també reclamada per En Comú Podem). En drets socials, la millora de les retribucions i les condicions laborals dels professionals. També es proposen reduir el temps d’espera per a la valoració del grau de dependència i discapacitat en un 50% a finals del 2023, una reducció que també es busca en les llistes d’espera dels serveis “perquè en un termini de tres anys sigui d’un màxim de sis mesos”.
En el document de l’acord, però, no hi apareix una altra demanda del PSC. Els socialistes havien demanat no obrir cap nova delegació exterior durant el 2023, un punt que feia encallar la negociació. Finalment, però, no se n’ha fet cap esment al text consensuat. El pressupost sí que preveu 100 milions per a l’acció exterior. El govern, el PSC i En Comú Podem han posat per escrit que crearan una comissió de seguiment dels acords.