El dossier

Vellesa maltractada

L’OMS estima que el 15% de les persones grans pateixen algun tipus de maltractament. Només un de cada 24 casos es denuncia. Entitats i experts clamen contra aquesta invisibilitat

ACCIÓ COMUNIITÀRIA
“És una feina de fons i maratoniana de canvis de valors socials. Vol dir pedagogia i acció comunitària a peu de territori”
VISIÓ NEGATIVA
“Associem vellesa a dependència, residència, despeses en salut i li sumem tot d’adjectius, sempre negatius”
POR A QUEDAR-SE SOLS
“A la dependència emocional de la parella o del fill, s’hi suma que la persona que maltracta és la persona cuidadora”
SENSE SABER-HO
“Hauríem de parlar de bon tracte des de les escoles. Molta gent està maltractant sense saber-ho”

De tant en tant, alguna notícia ens esgarrifa i ens fa reaccionar. Avis que moren en residències intentant-se deslligar de les corretges que els immobilitzen. Fills amb algun tipus de trastorn que agredeixen la mare o el pare. Cuidadors que perden el control... Són casos extrems. La punta de l’iceberg d’una problemàtica que, malgrat estar ben definida des de fa trenta anys i disposar de protocols d’actuació per identificar-la, continua molt més oculta del que creiem. L’OMS estima que el 15% de les persones grans pateixen algun tipus de maltractament. Extrapolant les xifres, això voldria dir, segons calcula l’advocat Jordi Muñoz, membre d’EIMA, l’Associació per a la Investigació del Maltractament a les Persones Grans, que a Catalunya hi hauria més de 200.000 persones grans que estan patint, de forma flagrant o més subtil, algun tipus de violència. En canvi, tot i que en els últims anys s’ha fet un esforç de visibilització, s’estima que només un de cada vint-i-quatre casos acaba en una denúncia formal als Mossos, que l’any 2021 en van registrar 1.178 de majors de 65 anys.

Darrere d’aquest maltractament ocult hi ha diverses problemàtiques: des de la falta d’estudis rigorosos sobre una realitat que queda amagada a l’interior de les cases, fins a la no existència de lleis específiques ni d’una cartera de recursos públics per fer-hi front. Però hi ha un element que, en opinió de tots els experts consultats, ho dificulta encara més. “Estem fallant com a societat. Hi ha molta consciència dels drets d’altres col·lectius, LGTBI, dones, infants... fins i tot hi ha manifestacions en defensa dels drets dels animals, però no hi ha accions reivindicatives per la gent gran”, subratlla Muñoz, que considera que el que va passar durant la pandèmia va ser prou significatiu. “Quan es va produir l’assassinat de George Floyd als Estats Units, molts avis estaven morint a les residències. La gent es va mobilitzar contra el racisme, però no pel dret de les persones grans”, es queixa Muñoz, que considera imprescindible dur a terme accions de sensibilització per capgirar comportaments, alguns de tan subtils, que ens fan a tots maltractadors en potència. “L’altre dia sentia dir a un home que no deixava anar la seva mare al banc. Què vol dir això? Associem vellesa a dependència, residència, despeses en salut i li sumem tot d’adjectius, sempre negatius, i així justifiquem molts comportaments que considerem normals quan estan atemptant contra l’autonomia i els drets de les persones.” Parlar a una senyora gran com si fos una criatura, sobreprotegir-la, pot ser maltractament. I Muñoz recorda que l’edatisme, la discriminació per raons d’edat, està considerada la tercera causa de discriminació al món després del racisme i el sexisme.

abús econòmic

Tot i que hi ha un maltractament molt obvi, que és el violent, amb agressió o ús de la força, n’hi d’altres provocats per relacions de poder o de confiança. I també per omissió en la recepció dels ajuts bàsics necessaris, com ara menjar o roba, i la negació dels seus drets, entre els quals el de la capacitat de decidir.

En els últims anys, especialment a partir de la crisi econòmica, Muñoz ha detectat un augment dels casos d’abús econòmic per part de persones que busquen avis vulnerables per extorsionar-los. “Vigilen que visquin sols, aïllats de l’entorn familiar; es guanyen la seva confiança i fan que cada cop depenguin més d’ells per acabar estafant-los. És gent que premeditadament busca alguna persona gran per aprofitar-se’n, i és un perfil que va a més.”

En molts casos, però, el maltractador és un familiar. I aquí la intervenció és més difícil, per la dificultat que tenen les persones per denunciar un fill o un net que els fa mal. Hi ha pocs estudis, però les anàlisis parcials que s’han fet, amb dades dels Mossos i d’enquestes, conclouen que hi ha més dones maltractades que homes. I molts més casos dins de la família que a les institucions. El perfil més habitual és el d’una dona gran, de més de 80 anys, que viu amb un fill de mitjana edat amb problemes d’addiccions. “És una suma de factors. Una pensió petita, baix nivell cultural i un gran vincle emocional, que fa que el tema s’enquisti molt i que costa aconseguir que surti.”

Alguns d’aquests casos es detecten o bé al CAP o bé a serveis socials, que ja tenen protocols específics contra el maltractament a la gent gran, però això no vol dir que es resolguin. “S’ha d’empoderar molt la dona, però necessita un acompanyament i al final que la societat estigui preparada per donar respostes, i no ho està”, es lamenta Muñoz, que denuncia que fins i tot en els casos que s’acaba denunciant i acaben anant a judici, pot ser que la dona torni a casa amb el maltractador per falta de recursos i també “per falta de sensibilitat de la mateixa administració de justícia, que no deixa de ser un reflex de la societat”. Muñoz posa un exemple d’això. Un home que va denunciar el fill i a qui van citar l’endemà per a un judici ràpid. “El van citar a les nou del matí i el judici no es va celebrar fins a les quatre de la tarda. Durant tot aquest temps el pare va haver d’aguantar els retrets del fill que estava amb ell esperant la vista oral”, relata.

Una xifra molt petita

El juny passat, coincidint amb el Dia Mundial de la Presa de Consciència sobre l’Abús i el Maltractament a les Persones Grans, els Mossos d’Esquadra va alertar que el nombre de denúncies de l’any 2022 estava creixent en relació amb les del 2021. Encara no tenen el balanç final, però tot indica que han augmentat. I tot i així són conscients, segons destaca la cap de la unitat central d’atenció i seguiment a les víctimes del cos policial, Andrea Garcia, que “és una xifra molt petita perquè el que arriben són els episodis greus”, però saben que “la realitat és molt més gran”.

Garcia recorre a una enquesta a les persones grans que es va fer l’any 2016, en què va quedar palès que “només un 9,3% denunciaven situacions de maltractament, la qual cosa confirmaria que hi ha molts més casos ocults, que han augmentat en els últims anys, sobretot després de la pandèmia, perquè la gent està més sensibilitzada”.

Igual que Muñoz, Garcia entén que hi ha molts factors que expliquen les poques denúncies que es presenten. “A la dependència emocional de la parella o del fill, s’hi suma la dificultat que la persona que maltracta és la persona cuidadora. I pensen que si denuncien la persona que el cuida els deixarà de cuidar. Tenen por de la represàlia i prefereixen això abans que quedar-se sols.” Garcia confirma que en gran mesura “són familiars o cuidadors que conviuen amb la víctima”.

La majoria de denúncies són per maltractament físic, “però hi ha constància de maltractament psicològic”, i Garcia insisteix en la importància de presentar denúncia “perquè el que no es denuncia no es pot protegir”. I també insisteix en la necessitat que hi hagi recursos específics per a la gent gran maltractada: “Si una persona denuncia una situació de maltractament i no l’acompanyem ni li donem una alternativa, una sortida, un lloc on es pugi allotjar, acabarà tornant amb el seu cuidador, encara que la maltracti.” Això sí que obriria la porta a més denúncies perquè, diu Garcia, “si tu saps que denunciant aniràs a un lloc on et cuidaran, ho faràs perquè el que vols és viure tranquil”.

La portaveu dels Mossos insisteix en els recursos específics “perquè una persona gran pot necessitar una cura però també un acompanyament o senzillament que la treguin d’aquell lloc o que el maltractament marxi i molts cops no s’aconsegueix”.

Un telèfon exclusiu

Els experts demanen una llei específica per a la gent gran, més formació i sensibilització i agilitzar els procediments judicials. Josep Carné, president de la Federació d’Associacions de la Gent Gran de Catalunya, FATEC, i membre del Consell de la Gent Gran de Catalunya, afegeix, a més, la necessitat que hi hagi un telèfon d’atenció igual que existeix en el cas de la violència masclista. “Amb el 112 no n’hi prou”, insisteix. La Confederación Estatal de Mayores Activos (CONFEMAC) va posar en marxa un telèfon gratuït l’any 2019 i dos anys després havia rebut prop d’un miler de trucades, el 12% de Catalunya. El 61% eren dones, i el 74% denunciaven casos que s’havien produït en l’entorn familiar. Entre les conclusions destaca el fet que hi ha conductes que es considera normals quan són maltractaments i que “hi ha una tendència per part de les persones cuidadores a usurpar la capacitat de decisió de la gent gran”.

Per això Carné insisteix que “en lloc de parlar de maltractament, hauríem de parlar de bon tracte, i des de les escoles, perquè hi ha persones que potser estan maltractant sense saber-ho”. Pel que fa a la llei, destaca que la situació ha millorat una mica des que, a iniciativa de la mateixa FATEC, es va aconseguir modificar el Codi Penal perquè alguns comportaments dins de la família es consideressin delicte.

protocols que funcionen

El director general d’acció cívica i comunitària de la Direcció Social de Drets Socials de la Generalitat, Xavier Godàs, no té clar que calgui un telèfon específic ni que la problemàtica millori només amb noves lleis. “Fer lleis està bé però sense una política pública és una declaració”, assegura Godàs, que destaca que la qüestió del maltractament fa més de vint anys que es va posar sobre la taula i que alguns municipis, com és el cas de Barcelona, fa anys que l’aborden. Godàs assegura que hi ha protocols en l’àmbit municipal o provincial, en el cas de la Diputació de Barcelona, per detectar possibles casos. “El rerefons que cal combatre és que vivim en societats on les persones grans compten poc o gens i queden arraconades a l’àmbit de les relacions familiars”, subratlla Godàs, que considera clau treballar per capgirar aquesta situació “introduint el vessant comunitari en els contractes programa que se signen amb els ajuntaments”. Godàs afirma que això ja s’està fent i que “cada vegada més és el valor d’autonomia el que es posa al damunt la taula”. “És una feina de fons i maratoniana de canvis de valors socials. Vol dir pedagogia i acció comunitària, anar intervenint a peu de territori per canviar aquestes dinàmiques. Si no ho fem el maltractament serà un fet sempre.”

Godàs opina que “no tot són diners i serveis”, però l’advocat Jordi Muñoz, recorda que el diagnòstic va quedar clar fa temps –fa referència al Llibre Blanc de l’Atenció a la Dependència de l’any 2005–, i adverteix que el problema es farà més gran en el futur. “El 2050 es calcula que el 32% de la població tindrà més de 65 anys. Cal una aposta política en els àmbits legislatiu i econòmic.”

El programa bon tracte de la creu roja

La Creu Roja té un programa per atendre el maltractament a la gent gran. Es va crear l’any 2017 en l’àmbit estatal, amb el nom de Bon Tracte. Inclou tant una part de sensibilització, amb cursos i xerrades, com una d’intervenció i acompanyament, i disposa de 50 voluntaris. A Catalunya, l’any 2021, van atendre 715 persones (160 homes i 555 dones) i l’any passat fins a 866 persones, de les quals 716 van ser dones i 150 homes

El radar de la diputació

Des del 2007, la Diputació de Barcelona treballa en el fenomen dels maltractaments a les persones grans amb els municipis de la demarcació. Dona suport als equips professionals de treball social per detectar casos, avaluar-los i actuar si és necessari, i ajuda a dissenyar guies. Fruit d’aquesta coordinació, l’any 2021 van detectar 582 casos de maltractaments a persones grans (80,6% dones i 19,4% homes). A més, des del 2016 té un protocol de detecció de casos a través del Servei de Teleassistència. L’any 2021 en va detectar 417 de possibles.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor