Terra eixuta

Tot més car

A banda de les pèrdues provocades, els representants del sector alerten que hi ha en perill el futur de moltes explotacions. Carles Vicente, destaca: “Tot i que les empreses predominants al nostre país són de caràcter familiar, en molts casos s’han fet inversions i aquesta crisi pot ensorrar més d’un.” La repercussió també es pot deixar sentir en empreses més grans. Aquesta mateixa setmana, representants de la patronal del sector de la fruita, Afrucat, s’han reunit amb la UGT i han anunciat la possibilitat d’impulsar expedients de regulació temporal (ERTO) a causa de la caiguda dràstica de la producció de fruita. La patronal catalana estima que la sequera pot afectar entre 10.000 i 15.000 treballadors del total de 40.000 llocs de feina que actualment genera el sector. El director general, Manel Simon, va deixar clar que amb els ERTO no n’hi hauria prou i que el sector necessita ajuts. El secretari general de la UGT, per la seva banda, va exigir un “pla de xoc per salvar els arbres i els llocs de treball”.

El drama que es viu al camp ens acabarà afectant a tots, talment com si es tractés d’un efecte dominó inaturable. Catalunya importa un 60% dels aliments que consumeix. I, d’aquest 40% restant, més de la meitat (un 57%) prové de les comarques lleidatanes. Sergi Balué, del sector de la fruita dolça de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, ho té molt clar: “L’impacte de la sequera serà de país: pot arribar a canviar el model que tenim.” Primer de tot tindrà una incidència al camp, amb un increment de l’atur i una reducció dràstica de les exportacions, però també n’acabarà tenint en el consumidor, amb l’encariment dels preus, fins a convertir-los en productes de luxe. Martí Costal, cap de la sectorial d’aigua de JARC, resumeix molt bé l’escenari en què ens podem trobar: “Si hem d’importar més aliments, això tindrà un preu. D’una banda, perdrem sobirania alimentària i dependrem de països tercers. I, a més, això tindrà un impacte en el medi ambient, amb més petjada de CO2 i sense garanties des del punt de vista del compliment de les normatives mediambientals, laborals i sanitàries de la UE.” De moment, els preus dels llegums, les hortalisses, els tubercles, l’oliva i la fruita dolça ja s’han apujat un 16,6% i seguiran a l’alça. Davant aquest escenari, els representants dels pagesos reclamen la necessitat de prioritzar el sector primari a l’hora de prendre decisions en l’escenari de sequera: “Podem prescindir de moltes coses, però no de menjar i beure. L’agricultura i la ramaderia són essencials per obtenir aliments de qualitat i proximitat”, alerta Martí Costal, de la sectorial de l’aigua de JARC. Segons Costal, caldria prioritzar la seva producció, perquè és de primera necessitat, a més de tenir en compte altres contribucions, com ara el fet de garantir el bon manteniment del territori, el seu teixit econòmic, la gestió del medi i evitar incendis, entre altres aspectes positius.

“Ens han deixat sols”

Els pagesos fa mesos que reclamen a les administracions mesures adequades, i es queixen de la lentitud i la insuficiència de les que s’han pres fins ara. Costal es mostra contundent: “Les administracions no han reaccionat. Les ajudes que han anunciat només són per al sector dels farratges, quan en realitat ens trobem davant una crisi transversal, que afecta des dels apicultors –que han recollit un 40% menys de mel que l’any passat– fins als arrossaires –que aconseguiran un 50% menys d’arròs–. Tot això acabarà tenint una incidència directa en el consumidor.” A banda de la lentitud i la tebior de la reacció, Costal també reclama que es donin certeses a la pagesia: “L’administració no dona seguretat a la gent, en el sentit de garantir-los que no els deixarà caure. En el cas concret de la fruita, per exemple, els pagesos estan pendents de tirar o no la fruita a terra per salvar els arbres, amb tot el que això comporta. La gent està molt angoixada, però l’administració no diu res. Ens han deixat sols.”

Els pagesos no saben amb quina aigua podran comptar i viuen pendents del cel. El 25 d’abril, per primera vegada en els seus 161 anys d’història, el canal d’Urgell, que proveeix 120.000 persones i rega 70.000 hectàrees agrícoles, va tancar les comportes del canal principal. Des d’aleshores, només hi circula aigua per proveir els municipis i per regar els arbres per evitar que es morin. Els agricultors, doncs, han retornat a un escenari inesperat i incert. En aquesta espera angoixant, cadascú pren les seves decisions. Els uns obren nous pous per regar els arbres. D’altres deixen caure la fruita o seguen els cereals abans d’hora. I també hi ha qui espera que la pluja que pronostiquen els meteoròlegs els salvi la collita.

Una de les principals queixes de les organitzacions agràries és la manca d’una planificació adequada, sobretot en allò que fa referència a la gestió de l’aigua. Precisament aquest dimarts, uns 40 tractors, 40 vehicles i 200 persones van participar en una marxa de protesta que va sortir des de l’Urgell i la resta de comarques de la Plana fins a Lleida, i des de Batea (Terra Alta), provinents de les altres comarques de les Terres de l’Ebre, i que es van concentrar davant la seu de la CHE a Saragossa. Tot i això, Carles Vicente, responsable d’organització d’Unió de Pagesos, diferencia entre la gestió de les conques internes, en mans de la Generalitat, i la de l’Ebre, que es controla des de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (la CHE). I ho justifica així: “La part de l’Ebre no s’ha gestionat correctament. Des del mes d’octubre estem demanant xifres. Hi ha molta opacitat.”

Els sindicats reclamen mesures molt més contundents i urgents i, en el cas del govern espanyol, que vagin molt més enllà del decret del 15 de març passat. A parer de Carles Vicente, aquestes ajudes són “un engany a la pagesia”: “A més, s’han anunciat per a tot l’Estat, principalment per a la zona del Guadalquivir i del Guadiana, i no per a Catalunya específicament. A banda d’això, són insuficients, ja que preveuen 250 milions d’euros que s’han de repartir a tot l’Estat i que, per tant, tindran una incidència molt escassa en determinats sectors i territoris, com ara a Catalunya.”

Un futur complicat

Els representants dels sindicats agraris es queixen que des del 2008, quan es va viure la darrera gran sequera, no s’ha fet res: “Fa anys que s’hauria d’haver treballat en alternatives per no haver d’estar mirant al cel. No ens hem adaptat. Es fa exactament el mateix”, assegura Martí Costal, cap sectorial de l’aigua de JARC. Aleshores, el conseller del ram es va arribar a encomanar a la Moreneta i va arribar a ploure molt a la primavera. Ara, però, les previsions no són tan bones, i tant l’Aemet com el Meteocat assenyalen que, en el millor dels casos, plourà al voltant de la mitjana i de manera irregular a tot el territori. Una quantitat insuficient per recuperar els nivells dels pantans i abandonar la situació d’emergència.

De fet, des de JARC s’han fet tot un seguit de propostes per tal que el sector es pugui adaptar a la nova realitat que fa temps que anuncien els climatòlegs, amb sequeres més sovintejades i persistents. Entre aquestes propostes hi ha la millora dels mecanismes d’informació. Sergi Balué, responsable del sector de la fruita dolça de JARC, reclama “millorar la informació sobre les reserves d’aigua per tal de poder perdre les decisions adequades”. De fet, en aquests moments els productors de fruita es troben en un dilema dramàtic, de difícil solució: o bé tiren a terra la fruita per assegurar la supervivència de l’arbre o bé s’arrisquen que aquest pugui morir, amb tot el que això representa. Balué recorda: “Hi ha aigua per regar només una vegada més a partir del canal d’Urgell. Si no assegurem el rec, la supervivència de l’arbre és molt complicada. I, tot i això, serà molt complicat que doni fruits l’any vinent.”

Des de JARC es van enviar un seguit de propostes al govern, entre les quals hi ha un repartiment de l’aigua més equitatiu, tenint en compte la importància de la producció d’aliments, així com que activi una línia de préstecs bonificats de l’Institut Català de Finances per als productors, ajuts directes per les pèrdues i que s’analitzin els requisits d’aplicació específics per a cada sector, atorgant prioritat als més urgents depenent de la situació en què es trobin. També se n’han fet des d’Unió de Pagesos. En una reunió d’aquesta mateixa setmana amb el secretari general del Ministeri d’Agricultura a la subdelegació del govern de l’Estat a Lleida, el sindicat va insistir a demanar la combinació d’ajuts directes pel lucre cessant, i també una flexibilització de la normativa dels ajuts directes de la Política Agrària Comuna i del desenvolupament rural a càrrec del FEDER per usar la màxima capacitat d’aquests ajuts de suport a la renda dels agricultors afectats per la sequera. Les entitats agràries també avancen els deures a les administracions: “Manquen dessaladores, augmentar el volum d’aigua regenerada, ajuts perquè els agricultors puguin invertir en sistemes de reg més eficients i sistemes antifuites en granges. S’ha ajornat massa la modernització del regadiu, i cal invertir més en recerca en tecnologies aplicables a l’eficiència amb els recursos hídrics”.