Terra eixuta

Tot més car

A banda de les pèrdues pro­vo­ca­des, els repre­sen­tants del sec­tor aler­ten que hi ha en perill el futur de mol­tes explo­ta­ci­ons. Car­les Vicente, des­taca: “Tot i que les empre­ses pre­do­mi­nants al nos­tre país són de caràcter fami­liar, en molts casos s’han fet inver­si­ons i aquesta crisi pot ensor­rar més d’un.” La reper­cussió també es pot dei­xar sen­tir en empre­ses més grans. Aquesta mateixa set­mana, repre­sen­tants de la patro­nal del sec­tor de la fruita, Afru­cat, s’han reu­nit amb la UGT i han anun­ciat la pos­si­bi­li­tat d’impul­sar expe­di­ents de regu­lació tem­po­ral (ERTO) a causa de la cai­guda dràstica de la pro­ducció de fruita. La patro­nal cata­lana estima que la sequera pot afec­tar entre 10.000 i 15.000 tre­ba­lla­dors del total de 40.000 llocs de feina que actu­al­ment genera el sec­tor. El direc­tor gene­ral, Manel Simon, va dei­xar clar que amb els ERTO no n’hi hau­ria prou i que el sec­tor neces­sita ajuts. El secre­tari gene­ral de la UGT, per la seva banda, va exi­gir un “pla de xoc per sal­var els arbres i els llocs de tre­ball”.

El drama que es viu al camp ens aca­barà afec­tant a tots, tal­ment com si es tractés d’un efecte dominó ina­tu­ra­ble. Cata­lu­nya importa un 60% dels ali­ments que con­su­meix. I, d’aquest 40% res­tant, més de la mei­tat (un 57%) prové de les comar­ques llei­da­ta­nes. Sergi Balué, del sec­tor de la fruita dolça de Joves Agri­cul­tors i Rama­ders de Cata­lu­nya, ho té molt clar: “L’impacte de la sequera serà de país: pot arri­bar a can­viar el model que tenim.” Pri­mer de tot tindrà una incidència al camp, amb un incre­ment de l’atur i una reducció dràstica de les expor­ta­ci­ons, però també n’aca­barà tenint en el con­su­mi­dor, amb l’enca­ri­ment dels preus, fins a con­ver­tir-los en pro­duc­tes de luxe. Martí Cos­tal, cap de la sec­to­rial d’aigua de JARC, resu­meix molt bé l’esce­nari en què ens podem tro­bar: “Si hem d’impor­tar més ali­ments, això tindrà un preu. D’una banda, per­drem sobi­ra­nia ali­mentària i depen­drem de països ter­cers. I, a més, això tindrà un impacte en el medi ambi­ent, amb més pet­jada de CO2 i sense garan­ties des del punt de vista del com­pli­ment de les nor­ma­ti­ves medi­am­bi­en­tals, labo­rals i sanitàries de la UE.” De moment, els preus dels lle­gums, les hor­ta­lis­ses, els tuber­cles, l’oliva i la fruita dolça ja s’han apu­jat un 16,6% i segui­ran a l’alça. Davant aquest esce­nari, els repre­sen­tants dels page­sos recla­men la neces­si­tat de pri­o­rit­zar el sec­tor pri­mari a l’hora de pren­dre deci­si­ons en l’esce­nari de sequera: “Podem pres­cin­dir de mol­tes coses, però no de men­jar i beure. L’agri­cul­tura i la rama­de­ria són essen­ci­als per obte­nir ali­ments de qua­li­tat i pro­xi­mi­tat”, alerta Martí Cos­tal, de la sec­to­rial de l’aigua de JARC. Segons Cos­tal, cal­dria pri­o­rit­zar la seva pro­ducció, perquè és de pri­mera neces­si­tat, a més de tenir en compte altres con­tri­bu­ci­ons, com ara el fet de garan­tir el bon man­te­ni­ment del ter­ri­tori, el seu tei­xit econòmic, la gestió del medi i evi­tar incen­dis, entre altres aspec­tes posi­tius.

“Ens han dei­xat sols”

Els page­sos fa mesos que recla­men a les admi­nis­tra­ci­ons mesu­res ade­qua­des, i es quei­xen de la len­ti­tud i la insu­ficiència de les que s’han pres fins ara. Cos­tal es mos­tra con­tun­dent: “Les admi­nis­tra­ci­ons no han reac­ci­o­nat. Les aju­des que han anun­ciat només són per al sec­tor dels far­rat­ges, quan en rea­li­tat ens tro­bem davant una crisi trans­ver­sal, que afecta des dels api­cul­tors –que han reco­llit un 40% menys de mel que l’any pas­sat– fins als arros­sai­res –que acon­se­gui­ran un 50% menys d’arròs–. Tot això aca­barà tenint una incidència directa en el con­su­mi­dor.” A banda de la len­ti­tud i la tebior de la reacció, Cos­tal també reclama que es donin cer­te­ses a la page­sia: “L’admi­nis­tració no dona segu­re­tat a la gent, en el sen­tit de garan­tir-los que no els dei­xarà caure. En el cas con­cret de la fruita, per exem­ple, els page­sos estan pen­dents de tirar o no la fruita a terra per sal­var els arbres, amb tot el que això com­porta. La gent està molt angoi­xada, però l’admi­nis­tració no diu res. Ens han dei­xat sols.”

Els page­sos no saben amb quina aigua podran comp­tar i viuen pen­dents del cel. El 25 d’abril, per pri­mera vegada en els seus 161 anys d’història, el canal d’Urgell, que pro­ve­eix 120.000 per­so­nes i rega 70.000 hectàrees agrícoles, va tan­car les com­por­tes del canal prin­ci­pal. Des d’ales­ho­res, només hi cir­cula aigua per pro­veir els muni­ci­pis i per regar els arbres per evi­tar que es morin. Els agri­cul­tors, doncs, han retor­nat a un esce­nari ines­pe­rat i incert. En aquesta espera angoi­xant, cadascú pren les seves deci­si­ons. Els uns obren nous pous per regar els arbres. D’altres dei­xen caure la fruita o seguen els cere­als abans d’hora. I també hi ha qui espera que la pluja que pro­nos­ti­quen els meteoròlegs els salvi la collita.

Una de les prin­ci­pals quei­xes de les orga­nit­za­ci­ons agràries és la manca d’una pla­ni­fi­cació ade­quada, sobre­tot en allò que fa referència a la gestió de l’aigua. Pre­ci­sa­ment aquest dimarts, uns 40 trac­tors, 40 vehi­cles i 200 per­so­nes van par­ti­ci­par en una marxa de pro­testa que va sor­tir des de l’Urgell i la resta de comar­ques de la Plana fins a Lleida, i des de Batea (Terra Alta), pro­vi­nents de les altres comar­ques de les Ter­res de l’Ebre, i que es van con­cen­trar davant la seu de la CHE a Sara­gossa. Tot i això, Car­les Vicente, res­pon­sa­ble d’orga­nit­zació d’Unió de Page­sos, dife­ren­cia entre la gestió de les con­ques inter­nes, en mans de la Gene­ra­li­tat, i la de l’Ebre, que es con­trola des de la Con­fe­de­ració Hidrogràfica de l’Ebre (la CHE). I ho jus­ti­fica així: “La part de l’Ebre no s’ha ges­ti­o­nat cor­rec­ta­ment. Des del mes d’octu­bre estem dema­nant xifres. Hi ha molta opa­ci­tat.”

Els sin­di­cats recla­men mesu­res molt més con­tun­dents i urgents i, en el cas del govern espa­nyol, que vagin molt més enllà del decret del 15 de març pas­sat. A parer de Car­les Vicente, aques­tes aju­des són “un engany a la page­sia”: “A més, s’han anun­ciat per a tot l’Estat, prin­ci­pal­ment per a la zona del Gua­dal­qui­vir i del Gua­di­ana, i no per a Cata­lu­nya específica­ment. A banda d’això, són insu­fi­ci­ents, ja que pre­ve­uen 250 mili­ons d’euros que s’han de repar­tir a tot l’Estat i que, per tant, tin­dran una incidència molt escassa en deter­mi­nats sec­tors i ter­ri­to­ris, com ara a Cata­lu­nya.”

Un futur com­pli­cat

Els repre­sen­tants dels sin­di­cats agra­ris es quei­xen que des del 2008, quan es va viure la dar­rera gran sequera, no s’ha fet res: “Fa anys que s’hau­ria d’haver tre­ba­llat en alter­na­ti­ves per no haver d’estar mirant al cel. No ens hem adap­tat. Es fa exac­ta­ment el mateix”, asse­gura Martí Cos­tal, cap sec­to­rial de l’aigua de JARC. Ales­ho­res, el con­se­ller del ram es va arri­bar a enco­ma­nar a la More­neta i va arri­bar a ploure molt a la pri­ma­vera. Ara, però, les pre­vi­si­ons no són tan bones, i tant l’Aemet com el Mete­o­cat asse­nya­len que, en el millor dels casos, plourà al vol­tant de la mit­jana i de manera irre­gu­lar a tot el ter­ri­tori. Una quan­ti­tat insu­fi­ci­ent per recu­pe­rar els nivells dels pan­tans i aban­do­nar la situ­ació d’emergència.

De fet, des de JARC s’han fet tot un seguit de pro­pos­tes per tal que el sec­tor es pugui adap­tar a la nova rea­li­tat que fa temps que anun­cien els cli­matòlegs, amb seque­res més sovin­te­ja­des i per­sis­tents. Entre aques­tes pro­pos­tes hi ha la millora dels meca­nis­mes d’infor­mació. Sergi Balué, res­pon­sa­ble del sec­tor de la fruita dolça de JARC, reclama “millo­rar la infor­mació sobre les reser­ves d’aigua per tal de poder per­dre les deci­si­ons ade­qua­des”. De fet, en aquests moments els pro­duc­tors de fruita es tro­ben en un dilema dramàtic, de difícil solució: o bé tiren a terra la fruita per asse­gu­rar la super­vivència de l’arbre o bé s’arris­quen que aquest pugui morir, amb tot el que això repre­senta. Balué recorda: “Hi ha aigua per regar només una vegada més a par­tir del canal d’Urgell. Si no asse­gu­rem el rec, la super­vivència de l’arbre és molt com­pli­cada. I, tot i això, serà molt com­pli­cat que doni fruits l’any vinent.”

Des de JARC es van enviar un seguit de pro­pos­tes al govern, entre les quals hi ha un repar­ti­ment de l’aigua més equi­ta­tiu, tenint en compte la importància de la pro­ducció d’ali­ments, així com que activi una línia de préstecs boni­fi­cats de l’Ins­ti­tut Català de Finan­ces per als pro­duc­tors, ajuts direc­tes per les pèrdues i que s’ana­lit­zin els requi­sits d’apli­cació específics per a cada sec­tor, ator­gant pri­o­ri­tat als més urgents depe­nent de la situ­ació en què es tro­bin. També se n’han fet des d’Unió de Page­sos. En una reunió d’aquesta mateixa set­mana amb el secre­tari gene­ral del Minis­teri d’Agri­cul­tura a la sub­de­le­gació del govern de l’Estat a Lleida, el sin­di­cat va insis­tir a dema­nar la com­bi­nació d’ajuts direc­tes pel lucre ces­sant, i també una fle­xi­bi­lit­zació de la nor­ma­tiva dels ajuts direc­tes de la Política Agrària Comuna i del desen­vo­lu­pa­ment rural a càrrec del FEDER per usar la màxima capa­ci­tat d’aquests ajuts de suport a la renda dels agri­cul­tors afec­tats per la sequera. Les enti­tats agràries també avan­cen els deu­res a les admi­nis­tra­ci­ons: “Man­quen des­sa­la­do­res, aug­men­tar el volum d’aigua rege­ne­rada, ajuts perquè els agri­cul­tors puguin inver­tir en sis­te­mes de reg més efi­ci­ents i sis­te­mes anti­fui­tes en gran­ges. S’ha ajor­nat massa la moder­nit­zació del rega­diu, i cal inver­tir més en recerca en tec­no­lo­gies apli­ca­bles a l’eficiència amb els recur­sos hídrics”.