Pactes multicolors
Les negociacions entre els partits polítics després de les eleccions municipals del 28 de maig deixen un escenari molt heterogeni, amb pactes i governs de tots colors
-
Xavier Trias, en el moment d’atendre els mitjans, poc després de la primera reunió del seu grup municipal EFE / ALEJANDRO GARCÍA. -
La cap de llista del PSC a Reus, Sandra Guaita, i el candidat d’Ara Reus, Daniel Rubio, en la roda de premsa per anunciar el pacte de govern. ACN. -
JJordi Gassió de Junts i Francesc Armengol de Futur de Puigcerdà, signant el pacte de govern de coalició a Puigcerdà ACN. -
Mar Lleixà, Jordi Jordan i Víctor Grau, candidats d’ERC i Movem-PSC, després de signar el pacte de govern a Tortosa. ACN. -
L’encaixada de mans dels signants del pacte de Montblanc, entre ERC, Junts i Despertem Poble! D. . ACN. -
Al mig, la reunió entre la CUP, Junts i ERC per formar el govern de Girona ACN. -
Fernando Cerpa i Manu Reyes, després de signar el pacte de govern a Castelldefels ACN. -
Pactes multicolors.
EL DRAMA DE RIPOLL
“Ripoll, on va guanyar Aliança Catalana, ha estat l’escenari d’un dels serials més tronats d’aquestes setmanes de pactes”ACORDS DE JUNTS I PSC
“En alguns municipis s’ha imposat un acord entre Junts i el PSC en detriment d’ERC, que havia estat la llista més votada”TRES DIPUTACIONS
“Els pactes més sonats entre ERC i el PSC han estat a les diputacions de Lleida i Tarragona. A la de Girona s’ha repetit l’entesa entre Junts i ERC”PACTES DEL PSC AMB ERC
“Els republicans s’han aliat amb els socialistes per desbancar Junts a Tortosa, tot i que havia obtingut 10 dels 21 regidors que hi havia”Cada casa és un món. La frase anterior seria perfectament aplicable als pactes municipals que s’han anat definint des de les eleccions del 28 de maig passat i que aquest dissabte es concretaran en la constitució dels nous ajuntaments. En realitat, s’imposen les dinàmiques locals més que no pas les directrius nacionals, si és que n’hi ha hagut alguna. El 2 de juny es va produir una reunió d’alt nivell entre representants d’ERC i Junts a Ginebra (Suïssa) en la qual es va acordar “prioritzar pactes per alcaldies i presidències independentistes en municipis, consells comarcals i diputacions”, però no sembla que aquest acord s’hagi reflectit a l’hora de confegir els governs municipals, ni tan sols als ens supramunicipals, en mans de les direccions regionals o nacionals dels partits. Més aviat al contrari. Caldrà comprovar, en tot cas, si tenen alguna incidència als consells comarcals que encara no s’han acordat o a la Diputació de Barcelona, de la qual encara no es coneix cap entesa definitiva.
De fet, si resseguim el mapa de Catalunya municipi a municipi amb la idea d’extreure’n tendències, es fa difícil trobar-ne una, més enllà del paper central que ha jugat el PSC, que ha pactat amb Junts, ERC i amb qui ha volgut, i dels escassos acords entre independentistes. També és cert, però, que els socialistes van guanyar regidors a tot arreu, la qual cosa els ha permès situar-se en més bona posició per bastir acords i accedir a moltes alcaldies.
La sociovergència
En alguns municipis (més d’una vintena) s’ha imposat un acord entre Junts i el PSC. En alguns casos, això ha anat en detriment d’ERC, que havia estat la llista més votada. Aquest ha estat, per exemple, el cas de Roses (Alt Empordà), on Junts ha optat per canviar de soci i donar l’alcaldia al PSC argumentant que “és el que millor reflecteix el resultat electoral”. El PSC i ERC van empatar a regidors, tot i que els republicans van aconseguir 121 vots més. Un cas semblat és el que s’ha donat a Lliçà de Vall (Vallès Oriental), l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) i la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), on governava ERC i ara governarà el PSC.
Junts també ha garantit l’alcaldia per al PSC en altres municipis, si bé en unes circumstàncies molt diferents. A Lloret de Mar (Selva), per exemple, l’ascens dels socialistes, que han passat de 5 a 8 regidors ha canviat totalment l’aritmètica i la força de cada formació, i l’alcaldia ha passat de Junts al PSC. El mateix ha passat a Blanes (Selva), on PSC va arrabassar el primer lloc a ERC i el primer ha aconseguit un acord amb Junts i el Grup Blanes. El cas de Castell-Platja d’Aro (Baix Empordà) ha estat molt semblant, amb un pacte entre el primer partit (el PSC) i el segon (Junts). I també el de Dosrius (Maresme), on s’ha reeditat el pacte de govern. A Calafell (Baix Penedès), el PSC ha millorat resultats i s’ha garantit el govern gràcies a un acord amb l’únic regidor de Junts. A Vilafant (Alt Empordà), Junts també ha donat l’alcaldia al PSC (que va guanyar clarament les eleccions), amb l’ingredient afegit que el pacte inclou un convidat de pedra, un dels deu regidors que Ciutadans ha conservat a Catalunya.
Els pactes que Junts ha subscrit amb els socialistes també li han permès garantir-se alguna alcaldia després d’haver estat la força més votada. Aquest és el cas, per exemple, de Sitges (Garraf), on un acord amb el PSC-El Margalló permetrà que l’alcaldia sigui per a Mònica Gallardo. En l’anterior mandat havia estat per a ERC a través d’un pacte amb Sitges Grup Independent i Guanyem. El mateix cas s’ha donat a Llançà (Alt Empordà), Llagostera (Gironès), Vilallonga del Camp (Tarragonès), Quart (Gironès), la Garriga (Vallès Oriental), Tordera (Maresme) o Campdevànol (Ripollès), on a l’acord s’ha afegit la CUP. Junts també ha pactat amb el PSC a Manlleu (Osona). La formació va guanyar les eleccions i ha optat per un acord amb els socialistes que li permetrà arrabassar l’alcaldia a ERC després de vint anys. Junts i el PSC també han reeditat l’acord que tenien a Calella (Maresme). L’alcaldia serà per al juntaire Marc Buch. El PSC va guanyar un regidor, el mateix que va perdre ERC, per la qual cosa la coalició n’ha sortit més reforçada. El cas de Calonge (Baix Empordà) és més sorprenent, perquè al pacte amb el PSC s’hi ha afegit el PP. De fet, la coalició entre Junts, el PSC i el PP es remunta al 2021, quan van arrabassar l’alcaldia a ERC a partir d’una moció de censura. Alguns dels pactes entre socialistes i juntaires han acabat amb la típica decisió salomònica, amb un repartiment de l’alcaldia, com ara a Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre). També hi haurà relleu d’aquí a dos anys a Cunit (Baix Penedès), talment com en l’anterior mandat. El cas de la Segarra ha estat més “imaginatiu”, perquè el repartiment entre el PSC i Junts inclou Cervera i el consell comarcal: el primer partit tindrà el paer mentre que el segon es reserva la presidència de l’ens comarcal.
El retorn del tripartit
ERC també s’ha aliat amb els socialistes. I en algun cas, ho ha fet per desbancar Junts, que havia estat la llista més votada. A Tortosa (Baix Ebre), un acord entre Movem-PSC i ERC impedirà a Meritxell Roigé accedir a l’alcaldia, tot i que havia obtingut 10 dels 21 regidors que s’escollien. Els signants de l’acord s’han repartit l’alcaldia a terços: els tres primers anys la tindrà el socialista Jordi Jordan, mentre que el darrer serà en mans de la republicana Mar Lleixà. En l’operació també hi ha participat la CUP, que ha signat un “acord d’estabilitat” que ha de garantir l’aprovació del pressupost. Un cas molt semblant s’ha produït a les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental) i a Masquefa (Anoia), on el PSC i ERC han signat acords que deixen fora de l’alcaldia Junts, que havia guanyat les eleccions i ocupava el càrrec des del 2011 i el 2007, respectivament. O a Tàrrega (Urgell), on Junts es va quedar a un regidor de la majoria absoluta però perdrà l’alcaldia per un pacte entre ERC, el PSC i la CUP.
ERC també ha pactat amb el PSC en altres municipis, si bé com a primera força. A Salt (Gironès), el partit de l’alcalde en funcions, Jordi Viñas, va ser la força més votada, però la pèrdua d’un regidor no li permet aconseguir la majoria absoluta amb Junts i ha explorat un pacte amb la segona força, el PSC. Els republicans també s’han aliat amb el PSC a Castelló d’Empúries (Alt Empordà) i a Palamós (Baix Empordà), tot i que en els dos casos Junts tenia els mateixos regidors que els socialistes. La mateixa coalició s’ha produït a Mora la Nova (Ribera d’Ebre), on ERC va aconseguir 5 regidors mentre que els socialistes i els juntaires van empatar a 3. Socialistes i republicans es repartiran l’alcaldia, un any i mig per als primers i la resta del mandat per als segons; una solució inversa a la que han pes a la Selva del Camp (Baix Camp). A Torredembarra (Tarragonès) encara han trobat una solució més creativa: els republicans tindran el primer i l’últim any de mandat i els socialistes els dos centrals
El PSC i ERC també han arribat a un acord a Reus (Baix Camp), tot i que en un primer moment la presidenta en funcions de la Diputació i vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó, va intentar un pacte surrealista amb el PP, de bracet de Junts, per aconseguir l’alcaldia i desbancar els socialistes. Al final, s’ha acabat conformant un pacte entre el PSC, ERC i Ara Reus, mentre que Junts s’ha quedat a l’oposició. La cap de files de Junts, Teresa Pallarès, no s’ha estalviat crítiques cap a qui encara són els seus socis de govern i ha assegurat que “l’acord és el retorn del tripartit a Reus”.
En tot cas, els pactes més sonats entre ERC i el PSC han estat a les diputacions de Lleida i Tarragona. Junts i ERC tenien la possibilitat de governar juntes a les cambres, però després d’alguns dies de negociacions, els republicans s’han decantat pel PSC, la qual cosa els permetrà seguir disposant de les dues presidències. L’any 2019, quan Junts va pactar amb el PSC per assegurar-se el control de la Diputació de Barcelona, els republicans van posar el crit al cel. ERC també s’ha aliat amb altres partits per expulsar Junts del govern en algun municipi. El cas més sonat s’ha produït a Montblanc (Conca de Barberà), on Josep Andreu, que anteriorment havia estat alcalde i diputat d’ERC, es quedarà a l’oposició tot i haver obtingut gairebé un 36% dels vots, a molta distància de les dues forces següents, ERC i Junts per Montblanc (PDeCAT).
En els pactes amb el PSC també ha participat la CUP. A Sarrià de Ter (Gironès), el poble del conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, la CUP, que es presentava sota la marca de Poble Actiu, ha tancat un acord d’investidura amb els socialistes i substituiran ERC a l’alcaldia.
Pactes sobiranistes
Els pactes entre formacions independentistes han estat menors, però molt simbòlics. El més matiner de tots ha estat el de la Diputació de Girona, on el president i el vicepresident en funcions, Miquel Noguer i Pau Presas van decidir reeditar l’acord del mandat anterior sense esperar que els afectessin les dinàmiques nacionals. També és cert, però, que la distància entre les dues formacions és molt clara i que no hi havia gaires alternatives.
A escala municipal, destaca l’acord a Girona entre Guanyem, Junts i ERC, que permetrà que Lluc Salellas es converteixi en alcalde. I, lògicament, també el de Barcelona, en què després de llargues negociacions, Xavier Trias i Ernest Maragall han subscrit un pacte de govern. També s’han establert enteses entre Junts i ERC en altres poblacions com ara Alcarràs (Segrià), Altafulla (Tarragonès), Cassà de la Selva (Gironès) o Canet de Mar (Maresme), en aquest darrer cas, deixant a l’oposició el guanyador de les eleccions, el PSC. En tot cas, l’acord entre formacions independentistes, ja sigui a dues bandes o amb altres formacions, ha estat més aviat l’excepció que no confirma la regla. ERC i Junts també han participat en altres pactes, però amb el PSC com a tercer convidat. Aquest ha estat el cas del Catllar (Tarragonès), Torredembarra (Tarragonès), Senterada (Pallars Jussà) o Cambrils (Baix Camp).
Tots contra un
En aquestes eleccions, la dreta i l’extrema dreta han guanyat posicions. En bona part, gràcies a la desfeta de Ciutadans, que pràcticament ha desaparegut del mapa. En contraposició, el PP i Vox han pujat de forma significativa. A Badalona (Barcelonès), Albiol podrà governar en solitari, mentre que a Castelldefels (Baix Llobregat) Manu Reyes tornarà a l’alcaldia gràcies a un pacte amb Som Castelldefels.
Capítol a part mereix el cas de Ripoll (Ripollès), que s’ha convertit en un dels principals centres d’atenció de les negociacions. La mateixa nit electoral es va parlar d’aplicar un “cordó sanitari” a Aliança Catalana, que havia guanyat amb el doble de regidors que la segona formació, però el procés de concreció d’aquest cordó s’ha convertit en un vodevil, sobretot per la indecisió de Junts. Al final, la resta de partits (ERC, el PSC i la CUP) han arribat a un pacte de govern, amb la republicana Chantal Pérez d’alcaldessa, però s’ha posat damunt la taula la possibilitat de compartir l’alcaldia amb Junts.