Els reptes dels nous ajuntaments
Els governs sorgits de les eleccions del 28 de maig afronten un munt de reptes, des de la gestió de la sequera i el canvi climàtic fins a les diferències socials i l’accés a l’habitatge. Els analitzem amb representants de les tres entitats municipalistes: la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Micropobles de Catalunya
Els nous ajuntaments, l’administració més propera a la ciutadania, han començat a caminar. El 28 de maig es van celebrar eleccions i el 17 de juny es van constituir els nous consistoris, llevat dels casos d’Olot i Cambrils, pendents de dues resolucions judicials. El mandat que deixem enrere ha estat molt condicionat per la gestió de la pandèmia i, en el tram final, pels efectes de la sequera. En el primer cas, sembla un repte superat amb nota pels ajuntaments; mentre que en el segon es convertirà, juntament amb altres efectes del canvi climàtic, en un dels grans reptes del present i del futur. En tot cas, hem volgut preguntar als responsables de les tres principals entitats municipalistes del país (la Federació de Municipis, l’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Micropobles) quin balanç fan del mandat que deixem enrere i quins són els grans reptes per als quatre anys que tenim al davant.
El primer que cal fer és balanç. Els representants de les tres entitats coincideixen que les administracions van haver d’assumir grans esforços durant la pandèmia i creuen que ha posat de manifest que “sense la complicitat dels ens locals, tant en els plantejaments estratègics com en la seva execució, no es pot articular cap resposta a aquestes contingències”, en paraules de Joana Ortega, secretària general de l’ACM i exconsellera de Governació i Relacions Institucionals. Mario Urrea, president de l’Associació de Micropobles de Catalunya (MdC), que aplega els municipis de menys de 1.000 habitants, destaca que els pobles petits “no van fer grans canvis” arran de la pandèmia. I ho justifica pel fet que “l’atenció ja era de tu a tu abans i el coneixement de la comunitat va ser clau”. En qualsevol cas, destaca que una de les herències de la pandèmia ha estat “l’ús de reunions virtuals i altres eines de comunicació que han facilitat l’acció dels ens locals”.
A banda de les circumstàncies de cada municipi, els ajuntaments hauran de fer front a un probable escenari d’inestabilitat política. Per al 23 de juliol hi ha convocades eleccions espanyoles i és molt probable que el resultat acabi condicionant la situació política, sobretot per la manca d’una majoria estable al Parlament. La secretària general de l’ACM afirma: “Els períodes electorals alenteixen poder fer plantejaments a mitjà i a llarg termini i per afrontar de manera corresponsable els reptes que es plantegen a l’inici de cada mandat.” Malgrat tot, els representants de les entitats municipalistes consideren que es tracta d’un escenari habitual. Lluís Sais, secretari general de la FMC i exalcalde de la Bisbal d’Empordà, considera: “Per norma general sempre s’ha mantingut un principi de lleialtat institucional. I és en aquest escenari que preveiem el futur més immediat.” Per la seva banda, Mario Urrea, en nom dels micropobles, remarca: “És clar que preferim un govern sensibilitzat amb el tema social”, però diu: “La col·laboració institucional no es posa en dubte i esperem que totes les formacions siguin sensibles a aquesta qüestió.”
Els nous reptes
Un dels reptes que hauran d’afrontar els nous consistoris serà la gestió de la crisi climàtica, i, de manera immediata, els efectes de la sequera. En els darrers mesos ha estat un dels grans temes de debat, tant per l’elaboració dels anomenats “plans de sequera” com perquè aquest fet ha condicionat la concreció d’un acord nacional per fer front a la situació d’excepcionalitat que encara viu el país. Aquest dimecres, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha donat a conèixer un informe amb una dada preocupant: un 36% dels municipis de les conques internes de Catalunya (els rius que neixen i moren en aquesta comunitat) incompleixen les dotacions d’aigua imposades per la Generalitat en el pla especial de sequera. Els representants de les entitats municipalistes coincideixen a destacar que es tractarà d’un dels grans temes dels pròxims quatre anys. El secretari general de la FMC, Lluís Sais, destaca: “La situació de sequera probablement ha vingut per quedar-se i caldrà fer campanyes de sensibilització i de conscienciar el ciutadà de l’importància d’un ús responsable, així com actuacions en la xarxa d’aquells municipis que pateixen fugues d’aigua importants.”
Els representants municipalistes també destaquen altres reptes, com ara l’exigència de fer front a l’increment dels preus dels subministraments, reforçar l’atenció sanitària de proximitat, la necessitat de destinar més esforços a l’atenció a les persones, fer una aposta decidida per l’habitatge públic de lloguer i impulsar visions supramunicipals de l’oferta i l’aproximació de l’administració al ciutadà. Lluís Sais destaca que “cal dedicar més esforç i energies a assolir una administració àgil i eficient”, perquè, tot i que fa anys que es treballa en aquest àmbit, “encara una bona part de la ciutadania no sent l’Ajuntament com a quelcom seu”. En el cas dels pobles petits, Mario Urrea destaca la necessitat de “treballar per la igualtat d’oportunitats, augmentar el nombre d’habitatges disponibles, potenciar l’activitat econòmica diversificada als micropobles i garantir l’accés a serveis educatius, sanitaris, comercials, de transport i culturals”.
Mal finançats
Per afrontar aquests reptes, els ajuntaments hauran de fer front a un problema estructural que no s’acaba de resoldre: la manca d’un finançament adequat. Les tres entitats municipalistes lamenten que han de gestionar serveis que els reclama la ciutadania sense disposar dels recursos necessaris. Lluís Sais, secretari general de la FMC, qualifica aquesta qüestió d’“anomalia històrica que castiga i penalitza de manera injusta els ajuntaments i col·lateralment els ciutadans”. Per la seva banda, Joana Ortega afirma que des de l’ACM han començat a treballar en “una proposta per a la llei de governs i finances locals que ha de ser el nou marc jurídic que posi al dia les competències i el finançament dels ens locals”; i considera que “cal un empoderament de l’àmbit local i per fer-ho, a part de reforçar les competències, s’ha de posar al dia el finançament per a la prestació dels serveis”.
El problema de la manca de recursos és especialment greu als pobles de menys de 1.000 habitants, que han de fer mans i mànigues per prestar serveis en unes condicions ben poc idònies. Malgrat tot, Mario Urrea es mostra optimista i destaca: “En aquest mandat s’ha començat a incorporar per primera vegada la perspectiva del món rural en molts àmbits i se’ns té en compte.” Tot i això, remarca que “el gran cavall de batalla és la discriminació positiva” i entendre que “no som iguals a grans ciutats”.
Els governs en minoria
GOVERNS FEBLES
“L’aritmètica electoral i les negociacions de les darreres setmanes han deixat governs molt febles, com el de Barcelona, amb només 10 dels 41 regidors”Alguns ajuntaments hauran d’afrontar els reptes del nou mandat sense una majoria sòlida. Com a mínim, en un primer moment. D’entre els municipis amb governs febles hi ha ciutats prou importants, com ara l’Hospitalet de Llobregat (la segona del país), Tarragona, Lleida i Sant Cugat del Vallès. En el cas de la primera, Núria Marín va ser investida per cinquena vegada amb el suport de tres dels 27 regidors, si bé es fa difícil pensar en pactes alternatius, sobretot per la presència de Vox, amb tres regidors al consistori. També governarà en minoria el nou alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, que només té nou dels 27 regidors que hi ha en el ple. La mateixa situació haurà d’afrontar Fèlix Larrosa a Lleida, qui en el seu discurs d’investidura va confessar que “assolir la unanimitat és difícil, però és factible arribar a consensos fruit del diàleg, la mà estesa i la generositat”. A Sant Cugat del Vallès, Junts va recuperar l’alcaldia, però Josep Maria Vallès està lluny de la majoria absoluta. També hi haurà governs en minoria a tres capitals de comarca, Berga, Igualada i la Seu d’Urgell.
En tot cas, un dels casos més controvertits de governs en minoria es va produir a Barcelona, on l’acord per investir Jaume Collboni es va aconseguir en temps de descompte. Els socialistes han aconseguit l’alcaldia, però els vots del PP i els comuns semblen més aviat un regal enverinat. De moment, Jaume Collboni només disposa del suport de 10 regidors (els socialistes) dels 41 que hi ha al consistori. Una feblesa perfectament equiparable a la del govern de Pere Aragonès a l’altre costat de la plaça de Sant Jaume. El problema és que la gestió de la investidura ha deixat les relacions molt malmeses. Aquest dimecres, el líder d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, ha acusat els comuns d’haver “enfonsat uns quants ponts” amb la maniobra de dissabte. En teoria, el PP ha vetat l’accés dels d’Ada Colau al govern, per bé que Collboni ja ha assegurat públicament que mantindria tots els càrrecs dels comuns.
El cordó fallit
SENSE ACORD
“A Ripoll, Junts, Esquerra, el PSC i la CUP van intentar un acord per evitar que la candidata d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, fos investida alcaldessa, però no se’n van sortir”L’extrema dreta es va convertir en una de les guanyadores de les eleccions municipals. Vox va passar de tenir només tres regidors a Catalunya als 124 edils que tindrà els pròxims quatre anys. Pel que fa a vots, el partit de Santiago Abascal va aconseguir 150.653 sufragis, 114.413 més dels 36.240 que van obtenir l’any 2019, fet que suposa un 5,01% dels vots emesos al conjunt del Principat. El partit d’ultradreta ha entrat a les quatre capitals: té tres regidors a Tarragona (on és la quarta força); dos a Barcelona i Lleida, i un a Girona. Als altres 63 municipis catalans de més de 20.000 habitants, tindrà representació en 40 ajuntaments. Però aquest avenç no li ha permès governar en cap dels 947 municipis catalans; no tant perquè hagi estat necessari aplicar un cordó sanitari sinó perquè, a diferència del que ha passat a la resta d’Espanya, aquí no han pogut fer de palanca del PP ni condicionar cap govern municipal. El Partit Popular, per la seva banda, ha aconseguit controlar cinc alcaldies, quatre més que en l’anterior mandat. D’entre aquestes destaquen Badalona i Castelldefels.
L’extrema dreta, però, ha accedit a l’alcaldia de Ripoll després d’uns dies i unes hores de suspens. En les votacions del ple d’investidura, republicans, socialistes i cupaires van votar a favor d’un tripartit d’esquerres, mentre que Junts va fer-ho per la seva cap de llista. A posteriori, la portaveu del partit, Manoli Vega, va assegurar que en un moment de les negociacions estava disposada a cedir l’alcaldia a ERC durant els quatre anys de mandat, però l’acord es va trencar “amb una trucada de 10 segons” i en responsabilitza la cap de llista d’ERC. També va dir que calia “refredar la situació”. De moment, Aliança Catalana governarà en solitari. Caldrà veure, en tot cas, si la resta de formacions podran o sabran fer allò que no han aconseguit en tres setmanes de negociacions.