El dossier
Cent anys de clàssics
La col·lecció impulsada per Francesc Cambó i Joan Estelrich celebra el seu centenari amb un balanç de més de quatre-centes traduccions, entre les quals hi ha obres fonamentals de clàssics grecs i llatins
EL MECENES
Cambó va finançar el projecte amb una part de la seva fortuna i el va posar a les mans de Joan Estelrich, un dels seus col·laboradorsUN OBSTACLE IMPREVIST
Quan no feia ni mig any que s’havien publicat els primers llibres, es va produir el cop d’estat de Primo de RiveraUN PETIT MIRACLE
En un país amb una universitat rudimentària, amb unes institucions febles i incipients, tot allò era poc menys que un miracleEl març del 1928 totes les personalitats de la cultura catalana van rebre, dins un gran sobre blau, un full groc imprès amb unes contundents lletres majúscules. El signaven tres joves avantguardistes: Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch. E...
Plató, Defensa de Sòcrates Traducció de Joan Crexells (Diàlegs, vol. I): Acusat pels demòcrates atenesos de fer malbé els joves i introduir nous déus, Sòcrates pronuncia el seu discurs de defensa. En lloc de disculpar-se i fer-se enrere, proclama amb una modèstia carregada d’ironia que la recerca filosòfica de la veritat és irrenunciable. I als membres del tribunal popular que l’acabaran condemnant, els planteja una pregunta que segur que els perseguirà en els seus malsons: una vida que no s’examina filosòficament a si mateixa, és una vida digna de ser viscuda? Amb aquesta obra, Plató va fundar la filosofia tal com la coneixem.
Sòfocles, Antígona Traducció de Carles Riba (Tragèdies, vol. I): Polinices ha atacat Tebes per fer-se’n amo i senyor, però ha estat vençut. El seu cadàver està estès fora de les portes de la ciutat. El rei Creont prohibeix que l’enterrin, perquè és un enemic, però Antígona, la germana del guerrer caigut, una noia jove i plena de força, desobeeix l’ordre i s’enfronta obertament a l’autoritat. Antígona és una tragèdia sobre el poder, la llibertat i la fidelitat als lligams de sang. Al fons de l’obra de Sòfocles hi batega una pregunta que tothom ha de respondre algun cop a la vida: què és més important, l’autoritat establerta o allò que sabem instintivament que està bé?
Sèneca, Lletres a Lucili, Traducció de Carles Cardó: Pensades al final de la seva vida, en una època de recés, les cent vint-i-quatre cartes filosòfiques que va escriure Sèneca representen el millor de la filosofia romana i de la tradició estoica. Breus, punyents, plenes de metàfores vives i redactades amb un estil ràpid, solen partir d’una observació sobre la vida quotidiana i de seguida s’eleven a les grans qüestions, com ara el coratge davant la mort, la tranquil·litat d’esperit i el bé suprem.
Homer, Odissea Traducció de Carles Riba: El viatge d’Ulisses per tornar a casa és una de les històries més cèlebres i versionades de tota la literatura occidental. Les sirenes, els cíclops i la davallada al món dels morts són imatges que tothom té a la memòria, encara que no recordi d’on venen. Les trobem a les rondalles i a la poesia i en grans novel·les d’un grapat de llengües. Per això l’Odissea no és sols un poema èpic fabulós: constitueix una mena de concentrat de tota la literatura. És l’obra que funda la narrativa tal com l’entenem.
Plató, El convit, Traducció d’Oliveri Nortes (Discursos, vol. X): «¿Fins quan, Catilina, arribaràs a abusar de la nostra paciència?» Vet aquí una de les arrencades més cèlebres de l’oratòria romana. Tot el text té aquest to d’urgència, aquesta mateixa brillantor retòrica, que Ciceró posa al servei d’un objectiu polític de primer ordre: aturar el cop d’estat que vol dur a terme el seu enemic Catilina. Les Catilinàries han estat el model de milers de discursos al llarg dels segles.
Èsquil, Orestea Traducció de Carles Riba (Tragèdies, vol. III): L’Orestea, l’única trilogia de tragèdies conservada íntegrament de la Grècia antiga, explica una història de rancúnies familiars que semblen inesborrables. Quan el general Agamèmnon torna vencedor de Troia, la seva dona, Clitemnestra ja l’espera per assassinar-lo. És una venjança per crims anteriors i alhora una anticipació d’altres crims que encara s’han de produir. Perquè, si la sang vol sang, com es pot esborrar l’ànsia de venjança? L’Orestea és una elaboració colossal de la por de recaure en impulsos sanguinaris i incontrolats.
Lucreci, De la natura Traducció de Joaquim Balcells: En aquest extens poema sobre la filosofia d’Epicur, Lucreci hi sosté que la realitat està feta exclusivament d’àtoms i buit, que l’ànima s’esmicola quan ens morim, que els déus, cossos subtilíssims també fets d’àtoms, viuen despreocupats i no s’interessen pel destí dels humans. I tot això ho explica amb una força poètica singular, amb instants lluminosos i també moments d’autèntica angoixa. Per a alguns, Lucreci és l’escriptor més sorprenent de Roma; per a d’altres, un profeta de la modernitat.
Ciceró, Catilinàries Traducció d’Oliveri Nortes (Discursos, vol. X): «¿Fins quan, Catilina, arribaràs a abusar de la nostra paciència?» Vet aquí una de les arrencades més cèlebres de l’oratòria romana. Tot el text té aquest to d’urgència, aquesta mateixa brillantor retòrica, que Ciceró posa al servei d’un objectiu polític de primer ordre: aturar el cop d’estat que vol dur a terme el seu enemic Catilina. Les Catilinàries han estat el model de milers de discursos al llarg dels segles.
Virgili, Eneida, Virgili, Eneida,: Amb l’Eneida, Virgili va aconseguir una proesa que semblaria impossible: refondre la Ilíada i l’Odissea, el poema de la guerra i el poema del viatge, per construir la gran èpica del poble romà. El troià Enees és l’heroi fundador que travessa la Mediterrània, viu una història d’amor al nord d’Àfrica, davalla al món dels morts com Ulisses i s’enfronta a enemics poderosos per arribar a Itàlia i sembrar la llavor del futur imperi.
Ovidi, Metamorfosis,
Traducció d’Adela Maria Trepat i Anna Maria de Saavedra: Durant dos mil anys, Les Metamorfosis han estat la font mitològica per excel·lència. En aquest magne poema de més de deu mil versos, escrit amb un enginy brillant i juganer, Ovidi hi va entrellaçar centenars d’històries, des de la formació del món fins a Cèsar. Si voleu llegir les versions més cèlebres del mite de les edats de l’home, o de Narcís, o d’Ícar i Dèdal, o d’Orfeu, les trobareu aquí. És la Bíblia pagana d’Occident.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
