El dilema de l’abstenció

El pre­ce­dent imme­diat

Oriol Bar­to­meus, doc­tor en ciència política per la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona i autor d’un lli­bre en què explora el “relleu gene­ra­ci­o­nal i la trans­for­mació del com­por­ta­ment elec­to­ral a Cata­lu­nya”, pun­tu­a­litza: “Les elec­ci­ons muni­ci­pals no han estat espe­ci­al­ment par­ti­ci­pa­ti­ves al llarg de la història, i en el cas de les del 28M van estar dins de la nor­ma­li­tat, amb una par­ti­ci­pació simi­lar a la del 2011, una mica per damunt de les del 2007 i cla­va­des a les del 1999. Per tant, no estem davant d’una par­ti­ci­pació extra­or­dinària­ment baixa.” Bar­to­meus també des­taca els ele­ments dife­ren­ci­als de les elec­ci­ons muni­ci­pals res­pecte a les gene­rals: “Es tracta de con­vo­catòries que cri­den menys perquè hi ha una certa sen­sació de menys importància. Passa el mateix amb les autonòmiques, que la gent per­cep com de segon grau, o les euro­pees”, una anàlisi com­par­tida per Àstrid Bar­rio, politòloga i pro­fes­sora de Ciència Política a la Uni­ver­si­tat de València, que sosté que “el des­in­terès per la política no és simètric i no s’expressa de la mateixa manera en unes elec­ci­ons que en unes altres”: “Nor­mal­ment la gent per­cep les elec­ci­ons muni­ci­pals com de segon ordre.” A més, afe­geix: “Ens tro­bem en un moment d’una certa con­fusió pel que fa a l’oferta política. Venim d’una etapa amb par­tits molt con­so­li­dats i ara tot és molt més volàtil. I això genera des­con­cert entre l’elec­tor.”

A banda d’aquesta com­pa­ra­tiva amb altres con­vo­catòries, també des­taca un altre efecte, el de cicle elec­to­ral: “Les muni­ci­pals del 2019 venien dar­rere d’unes gene­rals, de tal manera que aques­tes van impul­sar la par­ti­ci­pació. Després hi ha un altre ele­ment, que és el clima gene­ral, i que afecta de manera dife­rent els grups elec­to­rals. Per exem­ple, en aques­tes dar­re­res elec­ci­ons muni­ci­pals es va detec­tar que hi havia un sobre­vot, una sobre­par­ti­ci­pació en l’espai de la dreta espa­nyo­lista. Hi va haver un votant del Par­tit Popu­lar, i també de Vox, que d’alguna manera va anti­ci­par el vot a les gene­rals. Per dir-ho mala­ment: es van votar al damunt. Tenen tan­tes ganes de fer fora Pedro Sánchez que no es poden espe­rar a les elec­ci­ons gene­rals, encara que aques­tes esti­guin a la can­to­nada. I això fa pujar la par­ti­ci­pació.”

Joan Font, doc­tor en Ciència Política i Soci­o­lo­gia per la UAB, afirma que “a Cata­lu­nya sí que ha cres­cut més l’abs­tenció”, i asse­gura que “faran falta estu­dis fets amb més calma, tot i que la dis­tri­bució ter­ri­to­rial de l’abs­tenció sí que sem­bla sug­ge­rir que part d’aquesta des­mo­bi­lit­zació excep­ci­o­nal s’ha produït en zones de forta hege­mo­nia inde­pen­den­tista”. Tot i això, pun­tu­a­litza: “No m’agrada la idea que l’abs­tenció afecta els par­tits, com si fos­sin agents pas­sius en el tema. Tenim dues rea­li­tats. D’una banda, hi ha par­tits amb elec­to­rats més difícils de mobi­lit­zar, que voten o es que­den a casa en funció de fac­tors més con­jun­tu­rals, men­tre que d’altres tenen un vot més fidel i per­ma­nent. Però par­tint d’aquesta desi­gual­tat de fons, els par­tits són més o menys capaços en cada moment de mobi­lit­zar i seduir el seu elec­to­rat per anar a votar, convèncer-los que anar a votar-los com­pensa i té sen­tit.”

El diagnòstic d’una major abs­tenció per part del votant inde­pen­den­tista és com­par­tit per Oriol Bar­to­meus, que creu que “no s’ha sen­tit cri­dat, cosa que ha afec­tat prin­ci­pal­ment ERC, però també una mica Junts”: “El vot inde­pen­den­tista, que va tenir una gran cai­guda a les autonòmiques del 2021, en aques­tes muni­ci­pals no s’ha recu­pe­rat i fins i tot ha cai­gut una mica més.” A banda d’aquests fac­tors gene­rals, el pro­fes­sor de la UAB també des­taca que en unes elec­ci­ons locals “cada muni­cipi és un món, i en funció de les pers­pec­ti­ves de com­petència, el vot puja o baixa”: “El cas més clar és Bar­ce­lona, on la par­ti­ci­pació s’ha dis­pa­rat perquè hi havia com­petència.”

Un esce­nari nou

Joan Font, doc­tor en Ciències Polítiques i Soci­o­lo­gia per la UAB i autor del lli­bre Cómo vota­mos en los referéndums (Los Libros de la Cata­rata, 2014), afirma: “Tot és tant nou en aques­tes pro­pe­res elec­ci­ons que no sabem amb cer­tesa com influirà. L’elec­to­rat del PP, de Junts o de Sumar mar­xen més de vacan­ces que el del PSOE. Però els que esti­guin molt moti­vats per votar tro­ba­ran la manera de fer-ho en la gran majo­ria dels casos. Si l’ordre de les elec­ci­ons fos al revés, seria molt pro­ba­ble que la pro­xi­mi­tat entre elec­ci­ons tingués un efecte des­mo­bi­lit­za­dor. En aquest ordre, no n’estic tant segur, són elec­ci­ons força pola­rit­za­des i segu­ra­ment hi ha més sen­sació de moment deci­siu que de can­sa­ment elec­to­ral.” Bar­to­meus, per la seva banda, creu que “el fet que siguin unes elec­ci­ons a finals del juliol ens faria pen­sar que a una part del vot li cos­tarà molt par­ti­ci­par-hi”: “D’una banda, la gent que esti­gui fora del seu domi­cili, o bé tor­narà per votar si està molt con­vençuda, o bé votarà per cor­reu, que encara és una fórmula molt des­co­ne­guda entre nosal­tres.” A banda d’aquest fac­tor, també con­si­dera que hi ha altres fac­tors que poden “ten­sar la par­ti­ci­pació cap a la baixa”. I entre aquests des­taca el fet que “es reforci la idea que el resul­tat ja està deci­dit; en aquest cas, que el Par­tit Popu­lar i Vox tenen asse­gu­rada la victòria i no hi ha res a fer”. Contrària­ment, argu­menta: “Si es con­so­lidés la idea que tot està més obert del que sem­bla i el PSOE, prin­ci­pal­ment, acon­seguís fer creure que és pos­si­ble gua­nyar aques­tes elec­ci­ons, això tin­dria un efecte rebot. Hi hau­ria gent que en prin­cipi no tin­dria pre­vist anar a votar, però que final­ment es decan­ta­ria per fer-ho.”

En el cas con­cret de Cata­lu­nya, hi ha un fac­tor dife­ren­cial: el com­por­ta­ment de l’elec­to­rat inde­pen­den­tista i, més con­cre­ta­ment, les cri­des que s’han fet a l’abs­tenció. Oriol Bar­to­meus afirma: “Des de les elec­ci­ons al Par­la­ment del 2021 es per­cep, no només elec­to­ral­ment, sinó també a través de les enques­tes, molt can­sa­ment des de l’espai inde­pen­den­tista. Des d’aque­lla data hi ha una part del vot sobi­ra­nista que s’ha que­dat a casa. Pot­ser la crida d’alguns sec­tors els reforçarà la seva con­vicció de no anar a votar.” Bar­to­meus no pensa que sigui un vot que esti­gui can­sat només dels par­tits, sinó “també de la mateixa ANC”. Tot i això, creu que caldrà com­pro­var “si a aquest grup que ja estava can­sat se n’afe­gei­xen més”.

Les cri­des a l’abs­tenció

Joan Font, doc­tor en Ciències Polítiques i Soci­o­lo­gia per la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona, no creu que les pos­si­bles cri­des a l’abs­tenció que es puguin fer des de deter­mi­nats sec­tors de l’inde­pen­den­tisme aca­bin tenint un efecte sig­ni­fi­ca­tiu: “En la gran majo­ria dels casos, l’abs­tenció política, fruit d’una con­signa política, ha estat mino­ritària durant aquests dar­rers anys. Va ser molt impor­tant en el període repu­blicà, va ser sig­ni­fi­ca­tiva en alguna elecció basca pun­tual, però per a la major part de ciu­ta­dans fun­ci­ona més el mis­satge del deure cívic de votar o el del vot defen­siu al “menys dolent”. Una con­signa molt forta d’abs­tenció, amb molt suport social divers, de par­tits, de movi­ments, d’intel·lec­tu­als, de famo­sos..., podria arri­bar a ser impor­tant, però ara mateix no sem­bla que el cor­rent de suport sigui prou ampli perquè esde­vin­gui un feno­men cen­tral en les pro­pe­res elec­ci­ons”.

Sobre la incidència de l’abs­tenció en els resul­tats elec­to­rals, Font es mos­tra con­tun­dent: “No té cap efecte mecànic. Pot afa­vo­rir o per­ju­di­car uns o altres, depèn de qui s’abs­tin­gui. Òbvi­a­ment, si totes les per­so­nes d’esquer­res s’abs­te­nen, afa­vo­reix la dreta (i vice­versa), però ni hi ha cap llei ine­xo­ra­ble al res­pecte.” Tot i això, intro­du­eix un matís ideològic al debat i asse­gura que “els esce­na­ris de des­mo­bi­lit­zació de les esquer­res són més freqüents i, en aquests casos, una des­mo­bi­lit­zació que afecti molt més uns elec­to­rats que uns altres pot ser impor­tant, sobre­tot en un con­text com l’actual, en què la dreta està força mobi­lit­zada”.

A qui bene­fi­cia?

Oriol Bar­to­meus es fa seva una reflexió de Jordi Muñoz, l’actual direc­tor del Cen­tre d’Estu­dis d’Opinió, en el sen­tit que “l’abs­tenció per­ju­dica aquell par­tit que l’abs­ten­ci­o­nista pen­sava votar”. En aquest sen­tit, es mos­tra crític amb aque­lles “lleis immu­ta­bles” que hi havia per­fec­ta­ment arre­la­des, com ara que una par­ti­ci­pació molt ele­vada bene­fi­cia l’esquerra: “L’abs­tenció no per­ju­dica específica­ment cap bloc. Es mou molt en funció del que l’elec­tor veu que pot ser bene­ficiós.” I recorda una tesi defen­sada en el seu dar­rer lli­bre El ter­ratrèmol silenciós (Eumo, 2018): “Cada cop més, els elec­tors són gasius amb el seu vot. Volen que ser­veixi per a alguna cosa. I cada vegada més hi ha una abs­tenció con­jun­tu­ral, que actua en funció de si l’elec­tor se sent o no cri­dat o creu o no que el seu vot ser­virà per a alguna cosa, ja sigui perquè el seu par­tit gua­nyi les elec­ci­ons o per evi­tar que un altre ho faci. L’elec­tor actua en funció de com veu l’esce­nari, i això afa­vo­rirà els uns o els altres. I pre­veu l’abs­tenció com una opció més. No ho veu com una opció nega­tiva, a diferència de les gene­ra­ci­ons més velles.” Bar­to­meus defensa que en el futur “l’abs­tenció, cada vegada més, serà con­jun­tu­ral”: “L’abs­tenció estruc­tu­ral hi és, òbvi­a­ment, però està molt lli­gada a unes con­di­ci­ons soci­als molt espe­ci­als.”

Sobre la visió que l’abs­tenció afa­vo­reix l’extrema dreta, Bar­to­meus defensa que hi ha “una teo­ria inne­ga­ble, i és que com menys par­ti­ci­pació hi ha, més barat és superar el límit per acon­se­guir repre­sen­tació”: “Això és així, i ho hem vist en les elec­ci­ons muni­ci­pals. Amb els matei­xos vots, però amb una par­ti­ci­pació més baixa, un deter­mi­nat par­tit pot acon­se­guir repre­sen­tació. Amb una par­ti­ci­pació més alta, segu­ra­ment en molts muni­ci­pis un par­tit com Vox no hau­ria acon­se­guit repre­sen­tació.” Tot i això, matisa que “en altres moments aquest paper l’ha jugat la CUP”: “Allò més relle­vant no és la ide­o­lo­gia del par­tit, sinó que es tracti de for­ma­ci­ons que es mouen en el límit, que tenen un votant molt fidel, però que els costa fer el salt.”